Demostren l’ús de tècniques clàssiques en l’orientació d’esglésies romàniques de la Val d’Aran

Els investigadors han explicat que a causa de “la gran precisió del seu traçat, molt pròxima a l’aconseguida per la tècnica romana”, han determinat que es degueren utilitzar “mètodes de base científica”. A la vegada, afegeixen que, encara que no és possible determinar amb exactitud el mètode que van fer servir, “resulta plausible plantejar que hi hagués un coneixement teòric i pràctic de base tardoclàssica durant el replantejament d’aquestes esglésies”.

El mateix grup d’investigadors ha dut a terme un segon estudi que constata les diferències existents entre les esglésies romàniques de la Val d’Aran i les de la Vall de Boí, a l’Alta Ribagorça. Amb el títol ‘Gisemundus and the orientation of the romanesque churches in the Spanish Pyrenees’, publicat per la revista científica ‘Mediterranean Archaeology and Archaeometry’, l’estudi estableix que en el cas de la Vall de Boí “no se seguia el criteri litúrgic d’orientar les esglésies cap a l’est”. A més, pel que fa a la Val d’Aran “els temples estaven coberts amb estructures de fusta que, posteriorment van ser substituïdes per voltes de canó sobre les piles originals de secció circular”, fet que no va succeir en el cas de Boí, segons els experts.