Pere Segura: “L’estació intermodal no és una qüestió de campanars, sinó de quina idea de territori volem articular”

Parlem amb l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, sobre la polèmica al voltant de l’estació intermodal que s’ha generat les últimes setmanes, de la taxa turística i el futur del Hard Rock.

 

En l’anterior entrevista parlàvem de la paràlisi del govern autonòmic. Ara que ja estan en marxa, com el valores?
Si ho valoro en clau Vila-seca, tinc una de cal y una de arena. Per una part, el projecte del tramvia s’ha pogut tirar endavant i, d’altra banda, el Hard Rock és el paradigma d’una política de poca altura de mires. Han modificat les condicions d’un adjudicatari per complir una un punt d’un pacte de govern que no és representatiu del territori. Moltes vegades parlem de consens, però aquí no n’hi ha i s’ha tirat endavant.  Des del punt de vista del Govern, crec que encara és difícil fer una valoració. Hi ha un gran risc que totes les iniciatives no es duguin a terme per la manca de pressupostos. Per tant, estem a l’espera de com evoluciona el mandat. 

 

Com comenta, el Govern ha modificat l’impost al joc. En aquest context, pot revifar el projecte del Hard Rock?
No hi confio. Els operadors ni tan sols han fet cap esment. Quan un operador no diu res vol dir que està estudiant les accions que emprendran. Independentment del que puguin estar plantejant els inversors, és evident que aquesta modificació afecta el pla de viabilitat. Li estàs modificant les condicions d’inici. En el millor dels casos implicaria un replanteig de la proposta. Només per tenir la proposta hem estat molts anys, així que si l’han de redefinir tornarem a la casella d’inici i entraríem en una dinàmica de danys patrimonials.  

 

“Amb el Govern de la Generalitat tinc una de cal y una de arena. El tramvia i el Hard Rock”

 

La consellera Romero els demanava “corresponsabilitat fiscal” des de la Cambra de Tarragona. Ha pogut parlar-ho amb ells?
Soc el primer que considero que ha d’haver-hi corresponsabilitat fiscal. Hem de recordar, però, que és un projecte que el valida el PSC i l’antiga Convergència. Som nosaltres qui hem anat a buscar uns inversors que després participen en un concurs amb unes condicions concretes. No és una qüestió de corresponsabilitat fiscal, sinó del canvi de condicions. És evident que et deixa en un àmbit de fragilitat jurídica total per part de la Generalitat.  

 

El PSC l’ha defensat en campanya, però s’ha imposat la visió dels Comuns. Com veu el fet que una força minoritària marqui el rumb en aquest sentit?
Tenim un sistema que és una democràcia parlamentària. Les minories tenen la seva veu i tenen capacitat d’influir. Això em sembla molt interessant. La qüestió és quan pervertim això. És a dir, fer política a través dels eslògans i articular-la a través de tres o quatre ítems. És el que els ha passat als Comuns, que a més els surt gratuït posar-s’hi en contra. Aquí no tenen representació.

Els Comuns o Esquerra tenen altres ambicions polítiques que podrien veure satisfetes i, en canvi, han fet d’això un element estrella. Uns perquè la majoria de vots venen de Barcelona i els és igual el que treguin a Tarragona, mentre que els altres perquè fan aquest tacticisme polític d’erosionar l’adversari. Com era la proposta estrella del PSC, fan aflorar la seva contradicció. No és una dinàmica on les minories influeixen. En lloc d’utilitzar la influència per polítiques útils, ho fan per tot el contrari.  

 

“Els canvis amb el Hard Rock et deixen en un àmbit de fragilitat jurídica total per part de la Generalitat”

 

Els Comuns també han pactat la taxa turística amb el PSC. Què pensa de les modificacions?
Aquesta taxa ha estat poc dialogada i participada des del món local i els agents implicats. El turisme en un destí madur com el nostre ha de buscar mecanismes de compensació. Altres països ja fa molts anys que ho fan. No ens ha de fer por, però l’hem d’adaptar a la idiosincràsia dels destins turístics.  

 

Una de les coses que canvia és que els diners recaptats no han d’anar exclusivament a reinvertir-ho en turisme. És un camí que hem de recórrer?
La taxa ha de poder finançar moltes intervencions o serveis. L’Ajuntament de Vila-seca no necessita aquest nombre de socorristes o de policies si no és perquè té turistes. El mateix passa amb certes infraestructures. La Generalitat ha posat sobre la taula que la taxa financi les qüestions d’habitatge. Crec que no és adequat, però tampoc hi estic del tot en contra. Estic realment en contra amb el redactat, que diu que una part de la recaptació de la taxa va destinada a les polítiques d’habitatge de la Generalitat a tota Catalunya. Ha de repercutir allí on s’ha recaptat. No pot ser per fer polítiques d’habitatge a altres indrets, els recursos els necessitem nosaltres.  

 

“La taxa turística no ens ha de fer por, però l’hem d’adaptar a la idiosincràcia dels destins”

L’altre tema que destacava era el tramvia. Sembla que la primera fase està encaminada. La segona va massa lenta? Correm el risc de quedar-nos només amb el tram que recorre Cambrils, Salou i Vila-seca?
No en tinc cap dubte. Les dues ciutats generadores de demanda són Reus i Tarragona, amb Vila-seca com a eix central. A més, tenen una capacitat d’influir en la Generalitat perquè són del mateix color. De totes maneres, el projecte ha anat més enllà dels partits. Estem en un impàs d’aterratge i execució de la part Cambrils-Vila-seca i, quan el tinguin encaminat, es posaran amb totes les energies per desenvolupar la de Tarragona i Reus.  

 

La consellera Romero reclamava “consens” amb relació a l’estació intermodal. Els ponts estan trencats?
Els ponts no estan mai trencats. La relació amb l’alcalde de Tarragona és molt bona, independentment que puguem discrepar de determinades qüestions. Hi ha disparitat d’opinions, però tampoc crec que estiguin massa allunyades. Com a Ajuntament, no estem en desacord que Tarragona pugui redefinir les línies ferroviàries del futur, sinó que no es vegi amb una mirada compatible amb l’estació intermodal. Aquest matís és fonamental. L’estació intermodal és un fet i 2026-2027 s’haurien d’iniciar les obres. Això ens permetria tenir un transport ràpid cap a Barcelona i millorar la interoperabilitat. La proposta de Tarragona és a mitjà-llarg termini. Estem parlant d’inversions de milers de milions d’euros en què falten els estudis.  

 

“L’estació intermodal és un fet i el 2026-2027 s’haurien d’iniciar les obres”

 

Els tècnics de l’Ajuntament de Tarragona diuen que serien gairebé incompatibles. 
Això és una opinió d’uns tècnics, que alhora veuen viable una inversió de com a mínim 2.000 milions d’euros sense uns estudis inicials. No podem segrestar la població dient que una cosa està condicionada amb l’altra. Potser d’aquí a 20 anys tenen raó els tècnics, es fa la intermodal de Tarragona i s’acaba tancant la del nus. O resulta que acaben havent-hi les dues estacions perquè en 20 anys la població és de 700 mil habitants, com Barcelona. Allà tenen l’estació de França, la de Sants, la Sagrera i la de Gràcia.  

 

 

L’alcalde de Tarragona diu que estarien en “mig del no-res”. Com rep aquestes declaracions?
Estic segur que l’alcalde de Tarragona, que és una persona intel·ligent, sap que aquestes declaracions no s’adeqüen a la realitat i són desafortunades. Si la intermodal està a 500 metres de Reus, a un quilòmetre de Vila-seca i a set dels primers barris de Tarragona és al mig del no-res? 

 

“Si la intermodal està a 500 metres de Reus, a un quilòmetre de Vila-seca i a set dels primers barris de Tarragona és al mig del no-res?”

 

No es cometria el mateix “error” que amb l’estació de la Secuita?
Nego que sigui un error. L’error és nostre. Que l’estació no tingui una bona freqüència i xarxa de transport públic és problema del territori. Que Tarragona tingui una estació és gràcies a una feinada dels polítics en el seu moment. L’alta velocitat passava de Barcelona a Lleida paral·lel a l’A-2, que és el traçat més eficient. Gràcies a la pressió, fa una panxa que se’n va molt més enllà de l’A-2 i ens permet tenir una estació d’alta velocitat al Camp de Tarragona. Hem de valorar les victòries. Ara resulta que aconseguim una estació intermodal que té interconnectivitat amb Rodalies litoral, una línia d’alta velocitat i amb un futur tramvia i això li diem que és el centre del no-res? És com si diguéssim que l’aeroport del Prat és al centre del no-res perquè està al Prat. Hi ha infraestructures que estan on poden estar.  

 

Hi ha qui diu que, quan no hi ha consens al territori, al Ministeri li costa invertir. Està en perill la intermodal?
Per mi no. L’estació no és fruit d’una pressió de Reus o Vila-seca, sinó de la valoració de la millor posició. Són els tècnics qui defensen la posició i d’aquí surt el consens. Vull pensar que l’estació acabarà fent-se, tot i que aquestes qüestions no ajuden i alenteixen. Si hi ha consens molt millor, però també és veritat que moltes coses es fan sense consens. En el seu dia, el túnel de Barcelona que passava per la Sagrada Família no tenia consens. Era la decisió més solvent. 

 

“Vull pensar que l’estació acabarà fent-se, tot i que aquestes qüestions no ajuden i alenteixen”

 

Ha parlat amb Madrid?
No hi he parlat. El Ministeri amb això és molt prudent. Quan toqui, diran la seva.  

 

Hauran de reunir-se Pere Segura i Rubén Viñuales?
No és una qüestió de campanars, sinó de quina idea de territori volem articular. Hi ha l’estació projectada a Vila-seca, però també ens ubiquen un fotimer de ramals ferroviaris com el nus que no tenim ganes de tenir. A vegades, certs problemes generen certes oportunitats. Tinc fòrums on parlar amb l’alcalde de Tarragona.  

 

 

Han marxat de les reunions del grup impulsor de l’àrea metropolitana. El pas ve empès únicament per aquesta manca de consens?
Ve per un defecte de formes. Les coses no s’estan fent amb la transparència que s’hauria d’haver donat. No es pot construir res a través de la desconfiança.  

 

“No es pot construir res a través de la desconfiança. Falta ser clars i generar consensos”

 

Falta comunicació?
No. El que falta és transparència, ser clars i generar consensos.  

 

La platja de la Pineda és la més contaminada de Catalunya per microplàstics. Vostè va anar a Europa per parlar sobre el tema. Què s’ha de fer?
M’hi he implicat molt, però també vull treure-li un punt de dramatisme. Fa la sensació que estem en unes platges que posen en perill la ciutadania i és tot el contrari. Els pèl·lets són un element que no hauria d’estar al medi i s’hauria de legislar, però tenim unes platges amb qualitats d’aigua excel·lents i hem de traslladar tranquil·litat. S’està a punt d’aprovar una directiva europea per regular-ho i que es prenguin les mesures pertinents.   

 

Com es troba la via judicial?
L’estem valorant.  

 

Entrem a la segona meitat del mandat amb moltes obres en marxa. Què ens espera aquests dos anys?
La traca final. Els mandats tenen dues fases. La primera d’elaboració i documentació de projectes i una segona d’execució. Què és tangible? Les obres de la Pineda, el centre experiencial, l’estadi municipal, la rambla, l’avinguda Montserrat i totes les polítiques d’àmbit social. Ens esperen dos anys on tot agafarà forma.