Francesc Gené: “Fem el que creiem convenient per tal que la cooperativa tiri cap endavant i no hagi de tancar”

-Com es va crear i quina és la funció de la Cooperativa Agrícola de Vila-seca?
Fa més de 100 anys, un grup de pagesos van fundar amb la funció en ment d’ajudar als pagesos amb la comercialització dels seus productes. La cooperativa va arribar al seu punt àlgid al voltant dels anys 50 i 60 perquè gestionàvem fins a vuit productes: blat, ordi, raïm negre, raïm blanc, ametlla, avellana, oliva i garrofa. El celler va quedar obsolet amb els anys i ara només en comercialitzem dos productes dels vuit: l’oliva i la garrofa. També gestionem l’ametlla i l’avellana però en unes quantitats mínimes, és molt poc. Amb el pas dels anys hi ha hagut una davallada important en l’agricultura i, per això, no comercialitzem tant com abans i hem hagut de moure el nostre espai; ja fa 8 anys que venem la garrofa a Mont-roig i 3 anys que l’oliva la comercialitzem al Penedès.

-Per què hi ha hagut aquesta davallada en l’agricultura a Vila-seca?
Primer de tot perquè el municipi ha crescut i la Cooperativa ha perdut molt terreny amb l’arribada del turisme, de la indústria i del PortAventura. En perdre terreny, la Cooperativa no pot fer tants quilograms de producte com abans i llavors les despeses pugen d’una manera considerable. La nostra cooperativa va arribar a vendre a Guinea Equatorial, però ara tot ha quedat enrere després de l’arriba de PortAventura i de la segregació de Vila-seca i Salou.

A aquest aspecte, li hem de sumar que cada vegada més s’abandonen terres. L’envelliment de la població és un factor clau que ha provocat la davallada de l’agricultura perquè ara els pagesos ja no tenen substitut i al final la seva terra l’acaben abandonant perquè ells no se’n poden fer càrrec. I no només l’abandonament, sinó que s’hi ha de sumar la mala imatge que té la terra. Un 80% del pit d’una nació la mou l’agricultura però la gent no vol treballar la terra perquè és una feina carregosa, ingrata i, sobretot, molt poc apreciada. La veritat és que tenim un problema greu, més del que la gent es pensa.

-En què han repercutit aquests canvis en la Cooperativa?
Doncs en què hem hagut de tancar i prescindir d’aquelles coses que no utilitzàvem o que no tenien un rendiment prou gran per poder subsistir. Per exemple, fa molts anys que tenim llogat el nostre magatzem perquè no rendia, ja que al baixar la producció,

També vam haver de vendre el nostre celler noucentista a l’Ajuntament, ja que era un edifici que queia i la Cooperativa no era capaç de pagar la reparació. Només la teulada al consistori li va sortir per mig milió d’euros, crec recordar. Si no l’haguéssim venut, amb aquesta despensa la cooperativa ja estaria tancada.

-Fa poc s’ha tancat la Secció de Crèdit, quina és la raó d’això?
La vam tancar perquè ja gairebé no tenim pagesos, només hi ha 5 o 6 que es dediquin les 24 hores del dia a la terra. Per tant, la gent ja no necessita la cooperativa per préstecs com anys enrere. Ara moltes cooperatives estan tancant arran de la seva secció de crèdit perquè no l’han administrat de bona manera. Personalment, sempre dono les gràcies als que em van precedir perquè sempre han mantingut en ment que la cooperativa no pot dependre només de la Secció de Crèdit. La nostra cooperativa va perdre molta quantitat de producció quan va entrar PortAventura, ens vam quedar a la meitat, i això no ens permetia pagar les collites dels pagesos com altres cooperatives perquè no fèiem suficient producció. Abans hi havia més d’una vintena de persones treballant només en la collita del vi, ara només en són dos; la cooperativa ha canviat molt. Al final, nosaltres fem el que creiem convenient per tal que la cooperativa tiri cap endavant i no hagi de tancar.

-Que suposarà el tancament d’aquesta secció?
Per la Cooperativa, un estalvi de sous i de gestió perquè amb la producció que actualment tenim no podríem mantenir-la per molt temps. Per la població, tancar la secció de crèdit suposa un canvi de costums perquè la gent d’aquí estava acostumada a no anar als bancs perquè venien aquí, ara hauran de fer tots els seus tràmits al banc. En aquest sentit, Vila-seca té una virtut perquè nosaltres tenim sucursals de banc i no som una caixa rural com les cooperatives de pobles més petits en el que no hi ha ni bancs; llavors no hi haurà un problema extrem per a la població.

-El dia 15 de maig organitzeu la Festa Local de la Pagesia, per la Cooperativa quina és la importància d’aquest dia?
Els principals punts per nosaltres són mantenir la tradició i despertar la curiositat de la població per allò que fem. Fa molts anys que duem a terme diferent tipus d’activitats tradicionals i simbòliques, algunes segueixen i d’altres no perquè la demanda no era alta. Per exemple, abans dúiem a terme un concurs de llaurar amb els animals perquè els primers anys portava molta expectació per a la població; però, cada vegada més, la gent perdia l’interès. El que hem notat és que si fem les activitats entre setmana, la població no ve.

-Quines activitats dureu a terme aquest any?
Enguany, nosaltres seguirem amb els actes que són ja una tradició com l’esmorzar de germanor i l’excursió pels socis, que actualment tenim al voltant de 250 o així. Aquests actes els realitzem cada any i sempre tenen molt bona acollida. Aquest any, l’excursió serà el dia 17 de maig les 9 h en el patí del Celler, encara que el dia 15 comencen tots els diferents actes en el municipi en memòria de Sant Isidre com la cercavila o la missa d’homenatge.

-Quin creu que serà el futur de la Cooperativa Agrícola de Vila-seca?
El futur? Nosaltres sempre que hi hagi una idea global que els terrenys no s’han de perdre, per la nostra part mirarem de conservar-la. Però sempre diem que l’important és que els departaments corresponents es mentalitzin que els terrenys no s’han de perdre perquè si no hi haurà un problema greu. Cada vegada hi ha més terrenys perduts i aquest és un problema greu que les cooperatives no poden solucionar per elles mateixes, sinó que necessiten l’ajuda de les institucions, que haurien de treballar a millorar les situacions agràries del país.