La URV ho confirma: La transició energètica divideix els votants de dretes i d’esquerres

Una recerca duta a terme en el marc del projecte “Social Perception and ECological TRansition Under a Multidimensional socio-economic analysis of the Spanish region” (SPECTRUM), liderat per la catedràtica del Departament d’Economia de la Universitat Rovira i Virgili, Maria Llop, ha analitzat com la ciutadania espanyola percep la transició ecològica i com aquesta és definida pels mitjans de comunicació d’abast estatal.

La investigació, desenvolupada pel professor de la UPF Reinald Besalú (durant la seva estada a la URV amb un ajut Margarita Salas) i les professores Arantxa Capdevila i Carlota Moragas Fernández del Departament d’Estudis de Comunicació de la URV, s’ha publicat a la revista Land.

El punt de partida de la recerca és la constatació que hi ha un elevat consens entre la població espanyola sobre la necessitat de lluitar contra el canvi climàtic, però no així sobre les polítiques dissenyades per les institucions per a fer-hi front.

La literatura acadèmica assenyala que el posicionament de la ciutadania respecte a les mesures de la transició ecològica es veu fortament condicionat per la seva ideologia política i per la identificació partidista. D’acord amb aquesta premissa, la investigació publicada a Land es pregunta quines són les percepcions de la ciutadania espanyola sobre els aspectes relacionats amb la transició ecològica, el grau de polarització política respecte a aquesta qüestió i els consums mediàtics associats i també es planteja determinar quin tractament dona la premsa espanyola a la transició ecològica en funció de la seva línia editorial.

Per donar resposta a aquestes preguntes s’ha aplicat un enfocament metodològic doble. D’una banda, l’anàlisi de les percepcions de la ciutadania s’ha dut a terme a partir d’una enquesta realitzada a més de 7.000 persones, una mostra representativa de la població espanyola major d’edat, que abordava qüestions com els hàbits i comportaments mediambientals dels espanyols, i les seves opinions i coneixements sobre aquestes qüestions.

De l’altra, partint de la base que la premsa escrita és el segon mitjà més utilitzat pels espanyols per a informar-se de temes mediambientals (segons es desprèn de l’enquesta realitzada), es fa un buidatge de totes les notícies relacionades amb la transició ecològica publicades a la premsa en el mateix període en què es va dur a terme el treball de camp per a l’enquesta, per tal d’observar possibles alineaments entre la manera com la premsa tracta la qüestió i les percepcions de la ciutadania.

Els resultats mostren que la transició ecològica és percebuda de manera desigual per la ciutadania espanyola, i el principal factor que explica aquestes diferències no és l’edat, el sexe, el nivell d’estudis ni el lloc de residència, sinó la ideologia política. La investigació ha constatat que les persones de centreesquerra tendeixen a valorar molt positivament aquest procés, mentre que les de centredreta mostren més recels i el perceben com una imposició o una amenaça per al seu estil de vida.

Quan es pregunta per afirmacions com “la transició ecològica és el remei necessari per fer front a la situació actual”, els sectors de l’esquerra mostren un alt grau d’acord.

En canvi, les persones identificades amb la dreta tendeixen a mostrar més acord amb afirmacions com “la transició ecològica és un procés forçat pels governs” o que “posa en perill el nostre model de vida”. Aquest patró es manté quan s’analitzen actituds concretes com el suport a la prohibició dels combustibles fòssils, el tancament de les centrals nuclears o l’increment del cost de l’energia per afavorir alternatives sostenibles. Totes aquestes generen més suport entre les persones d’esquerres que no pas entre les de dretes.

L’estudi també revela que les persones amb més coneixement previ sobre la transició ecològica tendeixen a mostrar una major polarització ideològica, ja sigui a favor de les mesures de la transició ecològica o en contra, en contrast amb el que passa amb el nivell educatiu, que no genera diferències tan marcades com s’ha demostrat en altres països. Aquesta troballa suggereix que el coneixement no neutralitza la ideologia, sinó que en reforça el posicionament.

D’altra banda, el tipus de mitjà (televisió, premsa escrita, xarxes socials) no sembla tenir un impacte directe en la percepció de la transició ecològica. Les úniques diferències significatives en la percepció de la transició ecològica segons el canal informatiu es donen entre les persones que no s’informen —que presenten les actituds més negatives—, les que s’informen a través d’ONG —amb una visió molt més positiva—, i, en grau més baix, les que s’informen mitjançant canals institucionals, que també tendeixen a mostrar una percepció més negativa que la mitjana.

 

Els mitjans, agents amplificadors de la polarització

En relació amb l’anàlisi dels mitjans de comunicació, els resultats mostren que el tractament de la transició ecològica a la premsa espanyola està fortament condicionat per la línia editorial dels diaris.

Així, mitjans com eldiario.es, de caràcter progressista, ofereixen una cobertura més extensa i positiva del tema, mentre que mitjans conservadors com El Mundo o OK Diario tendeixen a posar l’accent en les dificultats o costos associats a les polítiques ecològiques i mostren una visió més crítica. Aquesta correspondència entre la línia editorial i les percepcions ciutadanes reforça la idea que els mitjans actuen com a agents amplificadors de la polarització política.

El cas del tancament de les centrals nuclears és especialment revelador: és la mesura que més divideix a la ciutadania segons la seva ideologia, i també aquella sobre la qual es publiquen més notícies negatives als mitjans de dretes. En canvi, la promoció de les energies renovables, àmpliament acceptada per tots els segments ideològics, rep un tractament positiu transversal als principals mitjans.

 

Un repte comunicatiu i social

Per tant, la investigació assenyala que la transició ecològica no només es juga en el pla tècnic o polític, sinó també en el terreny de la comunicació i la percepció social. Entendre les claus ideològiques que influeixen en el posicionament ciutadà és fonamental per dissenyar estratègies informatives més efectives i per fomentar un debat públic més constructiu.

Aquesta recerca contribueix, així, a aprofundir en el coneixement de les condicions socials, territorials i comunicatives que envolten la transició ecològica a Espanya, i alerta sobre el risc que la polarització ideològica esdevingui un obstacle per a la construcció d’un consens social ampli al voltant del repte climàtic.