El servei Barnahus de Tarragona triplica les notificacions d’abusos sexuals contra infants

El servei Barnahus de Tarragona ha permès triplicar les notificacions d’abusos sexuals contra infants des de la posada en marxa l’estiu de l’any passat. El projecte, basat en el model nòrdic, aposta per la coordinació de tots els departaments implicats en cassos d’abús sexual infantil i posa els menors en el centre per evitar que s’hagin de desplaçar en els diferents serveis i haver de repetir la seva història. La unitat, que és pionera a l’Estat Espanyol, ha atès uns 280 casos. “És una gran victòria, la gent notifica més i es fan més visibles aquestes situacions; s’està trencant el silenci”, ha afirmat l’Emilie Rivas, responsable de Polítiques d’Infància de Save the Children a Catalunya i responsable d’impulsar el servei arreu d’Espanya.

Aquest dimarts, els professionals de l’àmbit de Justícia, Salut, Educació i dels cossos policials, han culminat unes jornades amb els membres del Barnahus danès, amb els quals han compartit experiències i aprenentatges.

L’infant és el centre del model nòrdic

El model Barnahus – que significa casa dels nens en islandès- és un servei d’atenció als abusos contra la infància que està promogut per Save the Children a Espanya. El principal objectiu és evitar la revictimització dels infants i adolescents i, per això, el servei coordina en un mateix espai tots els departaments implicats, com ara el policial, servei de protecció, justícia i salut, en casos d’abús sexual infantil. A més, el centre té l’aspecte d’una llar perquè els menors i les seves famílies el vegin com un espai “amigable”. “No és el nen que s’adapta al sistema sinó que el sistema s’adapta el nen, així guanya tothom, el procés és molt més ràpid i àgil i s’evita la victimització secundària”, ha detallat Rivas.

El centre de Tarragona és una unitat pionera a l’Estat Espanyol. De fet, el servei està en marxa des del mes de juliol de l’any passat i, des de llavors, ha registrat uns 280 casos. El secretari d’Infància, Adolescència i Joventut del Departament de Drets Socials, Alexis Serra, ha apuntat que aquesta prova pilot ha permès aflorar casos d’abusos. “N’estem molt contents de com està funcionant a Tarragona, sobretot perquè les persones que hi treballen estan reportant informació i experiència que ens servirà per al desplegament del servei en els pròxims anys arreu de Catalunya”, ha afirmat Serra.

El Govern preveu crear entre dotze i tretze centres que s’ubicaran en les vegueries. La seva creació, explica el secretari, està vinculada als fons europeus Next Generation. En el cas del servei tarragoní, instal·lat al complex educatiu de Tarragona, està previst que es construeixi un nou equipament l’any vinent “S’ubicarà al costat de les instal·lacions provisionals i, a mitjans del 2022, tindrem la nova edificació i el servei continuarà funcionant tal com ho fa actualment”, ha concretat Serra. El País Basc, Navarra, País Valencià o Cantàbria també segueixen els passos de Catalunya per implementar el model nòrdic als seus territoris.

Increment de casos als jutjats

Segons María José Osuna, tinent fiscal de la Fiscalia provincial de Tarragona, des de l’entrada en funcionament del servei, el nombre de casos d’abusos sexuals contra infants ha crescut “molt notablement”. L’any 2020 van rebre 101 casos derivats del servei Barnahus i aquest octubre ja en sumen 177. “L’increment és molt important, tenim un nou mitja per afrontar aquests casos, la Barnahus està basada en el fet que el menor només hagi de travessar una porta”, ha destacat la tinent fiscal. Per Osuna és importantíssim que tant la víctima com la família tingui el suport necessari durant tot el procés.

La tinent fiscal també ha subratllat que documentar bé el procediment i reunir les proves suficients és rellevant per assolir sentències justes. “Es tracta d’evitar que el testimoni de la víctima estigui contaminat, la manera d’evitar-ho és agafant el testimoni amb totes les garanties des del primer moment, amb la prova preconstituïda”, ha detallat. Tot i que ha admès, que vegades aquestes proves poden tenir deficiències – ja que no es poden fer al·legacions en un judici oral-, considera, que el més important evitar duplicitat de diligències.

Diferències entre el model català i danès del Barnahus

Per la seva banda, Trine Berger Pedersen, responsable de l’equip de professionals del Barnahus Naestved de Dinamarca, ha assenyalat que una de les “grans diferències” amb el model implementat a Catalunya, és el fet que els seus serveis tenen agents de la policia especialitzats en matèria d’abusos sexuals. “També treballem amb els Serveis Social, són ells els que tenen el primer contacte i estan molt preparats per parlar amb els infants”, ha tancat.