Roc Muñoz: “Hem ofert a la Generalitat quatre solars per fer habitatge”

Entrevistem l’alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, per parlar dels 15 anys de la segregació, l’habitatge, l’àrea metropolitana i diversos projectes que tenen en marxa.

 

El mes que ve se celebren 15 anys de la segregació. El fet que sigui un any rodó el fa especial?
No. La segregació va ser l’alegria del moment, però no vam notar gaire diferència. Érem una EMD que teníem totes les competències i les exercíem. El canvi que va significar més va ser la formació de la guàrdia municipal, el volum de feina i els recursos. La Canonja és municipi des del segle XIII, però vam deixar-ho de ser el 1964. No ens hem sentit mai el municipi 947 de Catalunya. Una de les coses que més em van il·lusionar en aquell temps va ser tenir el jutjat de pau i poder fer casaments. Volia dir que tornàvem a ser municipi.  

 

La gent no va deixar de sentir-se municipi en aquells anys. 
No, no. Érem un poble que havia crescut molt als anys 60 i teníem un teixit associatiu molt potent. No érem un barri o un poble dormitori. La gent ha viscut, ha participat i sobretot s’ha integrat a base de les festes i totes les activitats. Abans de tornar a ser municipi, ens vam interessar molt per mantenir aquest teixit associatiu. Significava que la gent era de la Canonja.  

 

“La Canonja havia sigut municipi des del segle XIII. No ens hem sentit mai el municipi 947 de Catalunya”

 

Quinze anys després, hi ha alguna cosa que no s’hagi explicat?
En realitat tot. L’alcalde anterior a mi prenia nota del que feia en cada moment i jo en aquell temps pensava que ja me’n recordaria. Però ara m’adono que no me’n recordo bé de tot. Vaig anar a Arnes, Balaguer, Mollerussa o Girona a parlar amb els alcaldes per explicar-los-hi què era la Canonja. El més entusiasta va ser l’alcalde d’Arnes, que era de Convergència, i ho va defensar al Parlament. Va costar que la Comissió de Delimitació Territorial digués en el seu informe que la Canonja no complia els requisits de la llei, però que entenien que era un fet històric que fos municipi.  

 

Aquest any es deixen de donar una part dels tributs químics a Tarragona. És un fet anecdòtic o posa punt final a la segregació?
Formalment és així. Però mantindrem vincles amb Tarragona. Per exemple, en el transport o EMATSA. I establirem nous convenis perquè ens interessa tenir una ciutat potent al costat de la qual ens puguem ‘aprofitar’.  

 

 

Com en la integració a la marca turística de Tarragona que han pactat pels pròxims sis anys. Què els pot aportar?
Veurem què ens pot aportar. Té una potència turística que havíem d’aprofitar perquè la Canonja també tingui presència. Tindrem el Museu del Mamut i, amb un partner com Tarragona, podrem fer una sèrie de promocions que d’una altra manera les hauríem hagut de fer de forma singular.  

 

Quan hauria d’obrir les portes el museu? Pel 15 d’abril?
Serà una mica més tard del 15 d’abril. Ara s’obre l’últim sobre econòmic de la seva gestió i després necessitem un parell o tres de setmanes per fer tots els papers.  

 

Preparen alguna cosa especial?
Farem una inauguració. L’alcalde de la Canonja no acostuma a inaugurar. Soc alcalde des del 1997 i de totes les coses que hem fet potser n’he inaugurat tres o quatre. Tot i això, el museu sí que s’ha d’inaugurar.  

 

“Tarragona té una potència turística que havíem d’aprofitar per tenir presència”

 

Com es troba el projecte del futur planetari?
Aquests dies venen les redactores del projecte per ensenyar-nos com es troba. Quan el portin, veurem quines són les previsions.  

 

Són dos projectes lligats a fer un salt en el turisme. S’havia treballat prou fins ara?
Segurament no s’havia treballat tot el que pensàvem. En algun moment has de començar. El Museu del Mamut i el planetari diversifica l’oferta de la Canonja. Som un municipi eminentment industrial químic i el que volem amb això és donar-li un tomb al nostre vessant únicament industrial.  

 

 

La Canonja aplicarà a finals d’any la recollida porta a porta. Per què és el millor model?
És la gran pregunta. Quan vam començar aquest procés, el porta a porta no era tan atractiu per mi. Tot i això, hem anat visitant altres pobles de Catalunya on fa molts anys que l’utilitzen amb uns resultats molt positius. He arribat a la conclusió que tot el món no pot estar equivocat.  

 

El que costa potser més és el canvi de mentalitat. 
Sí. Et posaré un exemple. He treballat 27 anys en una fàbrica. Fèiem quatre torns i, quan vam voler incorporar el cinquè torn, va ser una cosa increïble! Durant les setmanes prèvies es va discutir molt. Finalment, es va fer una votació i per un vot de diferència es va aprovar fer-lo durant un any. Al cap de l’any, es va tornar a fer la votació i només una persona va votar en contra. Era el més còmode.  

 

Vostès van oferir un espai per al futur Centre de Descarbonització, però la Generalitat de moment no aposta per una seu física. Ha parlat amb el Govern per saber-ne les previsions?
La Generalitat ha apostat perquè hi hagi unes plantes de descarbonització dins de la indústria. El problema és que no tenen el pressupost, que és el que marca les voluntats. Pots tenir un convenciment, però si no tens diners és difícil. Nosaltres hem ofert a la Generalitat uns terrenys perquè el futur Centre de Descarbonització pugui estar a la Canonja. Serà quan la Generalitat pugui fer-ho. 

 

“La Generalitat veu amb bons ulls que el futur Centre de Descarbonització sigui a la Canonja”

 

No serà difícil parlar amb la delegada territorial (Lucia López, primera tinenta de la Canonja)…
No és complicat, però fixa’t… la primera visita oficial a l’Ajuntament de la Canonja la va fer la setmana passada. De totes maneres, no és una insistència. No li comento cada dia a la delegada. Ella ho sap, la Generalitat ho sap i el president ho sap. I ells ho veuen amb bons ulls.  

 

Li preocupa com pugui afectar el context internacional incert per apostes com la descarbonització?
Preocupats com a tal no. Un observa la vida diària i no són els millors moments. La setmana passada Israel va bombardejar Gaza o Trump i Putin s’asseuran i es repartiran Ucraïna sense més ni més. Ara resulta que tirem enrere en tot el que hem evolucionat. Les coses que a Europa serien impensables ells ho fan allà amb tota la crueltat. Aquest senyor (Trump) potser s’està fent un tret al peu. Hauríem de fer alguna cosa i fer costat amb els xinesos.  

 

 

Com avança l’ampliació del camp d’esports?
Estic esperant que passin un altre pressupost. A banda del camp d’esports, que ja el tenim valorat, hi va una tanca a què els arquitectes li estan donant tombs. L’obra durarà aproximadament un any, així que el podríem tenir a finals del 2026.  

 

El futbol base és també una manera d’enfortir aquest sentiment de pertinença al municipi.
Aquest sentiment no és gratuït, és perquè passen moltes coses. Si un se sent orgullós és perquè hi ha l’orfeó, el camp de futbol, el mamut o l’escola. Dediquem molts recursos a l’escola perquè és la vida dels nostres nens i volem que recordin un lloc adient i ben cuidat.  

 

El problema que tenen molts canongins és la falta d’habitatge assequible. Què tenen sobre la taula per retenir-los al municipi?
Hem ofert a la Generalitat quatre solars perquè es puguin fer habitatges, però, a banda, volem crear una estructura per fer habitatge des de l’Ajuntament. A més, al pressupost tenim una quantitat fixada per projecte i obra d’habitatges de protecció oficial que es pot anar ampliant.  

“Hem fet una oferta a la Sareb per acabar un habitatge i posar a disposició la vintenta de pisos que tindria”

 

Com serà aquesta empresa pública d’habitatge?
Parlarem amb els serveis jurídics per veure com ho farem. No vull que l’estructura estigui dins de l’Ajuntament, sinó que estigui fora controlada pel consistori. A banda de la construcció, també tractaria la rehabilitació d’habitatges. Ara hem fet una oferta a la Sareb per un habitatge que està sense construir per dins. La intenció és adquirir-lo per acabar-lo i posar a disposició la vintena de pisos que tindria.  

 

Aquest any haurien d’avançar en coses palpables de l’àrea metropolitana. Què espera d’aquest 2025?
Espero que l’àrea metropolitana tingui una manera d’actuar per plasmar projectes que tirin endavant. O fem una estructura capaç de moure això o, si ho ha de moure els alcaldes, serà complicat. Tenim exemples com l’àrea metropolitana de Barcelona.  

 

Si amb l’àrea metropolitana no tenim una visió macro, només farem petites coses”

 

Fins ara un dels pocs projectes metropolitans reals són l’app de seguretat, que no és més que una col·laboració puntual entre ajuntaments i no hi són tots. Es corre el perill d’encallar-nos únicament en pactes puntuals?
Aquest és el perill. Si no tenim una visió macro, només farem aquestes petites coses. Seran importants, però no és el que pretenem.  

 

S’han queixat que el tramvia passaria de manera tangencial. Què proposen?
Tan tangencial que ni ens toquen. Els hem dit que para este viaje no hacen falta alforjas i que voldrien que ho repensessin. La qüestió econòmica no té a veure amb el que es pretén. No pot ser que passi de llarg. A la primera proposta entrava d’una forma interessant, però ara ni ho toca. Hem demanat al secretari de Mobilitat, Manel Nadal, que modifiquin el projecte.