El Museu Pau Casals, declarat d’Interès Nacional

El Govern ha declarat el Museu Pau Casals com a Museu d’Interès Nacional per la seva importància i el valor del conjunt dels béns culturals que congrega. La comissió executiva de la Junta de Museus de Catalunya va informar favorablement el 10 de juny de la proposta que la Direcció General del Patrimoni Cultural va presentar a l’executiu per la declaració.

La principal missió de l’equipament és conservar, preservar i difondre la vida i obra de Pau Casals a través de l’extens patrimoni artístic i documental que hi conserva, de significació molt especial pel patrimoni cultural de Catalunya. En destaca el valor patrimonial de l’edifici com de les col·leccions que conté.

El passat 16 de desembre de 2019, el Patronat de la Fundació Pau Casals va sol·licitar la declaració del Museu Pau Casals com a Museu d’Interès Nacional. La proposta es va fonamentar en la gran importància de la figura de Pau Casals, considerat un dels grans músics del segle XX alhora que un gran humanista, defensor de la llibertat, la justícia i la pau.

Pau Casals és un dels noms més universals de la cultura catalana, violoncel·lista i director d’orquestra, que va lluitar per la música, la cultura i la pau. La Vil·la Casals, la casa que Pau Casals es va fer construir el 1910 a Sant Salvador, el barri marítim d’El Vendrell, és la seu del museu que porta el seu nom.

La casa, d’estil noucentista, va ser concebuda inicialment com a casa d’estiueig i en ella hi va viure fins el 1936 quan es va veure obligat a marxar a l’exili. Quan Pau Casals es referia a aquest immoble deia que “aquesta casa és l’expressió i la síntesi de la meva vida de català i d’artista”.

El Museu Pau Casals, a més de recollir la memòria universal d’aquest músic, té un fons molt important d’art amb obres destacades d’artistes catalans de finals del segle XIX i principis del XX i un conjunt de pintures del s. XVIII de Francesc Pla, el Vigatà, que decora una de les estances principals de la casa.

A la galeria del jardí hi ha escultures importants com Nu femení, de Josep Llimona, i Apol·lo, de Josep Clarà. S’ha de considerar també la importància del fons d’objectes personals: mobles, instruments musicals, objectes decoratius, objectes personals, medalles i condecoracions, entre d’altres.

La Fundació Pau Casals

La Fundació Pau Casals va ser creada l’any 1972 per Pau Casals i la seva dona, Marta Montañez, amb l’objectiu de preservar el patrimoni que hi havia a la casa de Sant Salvador. Un any després de la mort de Pau Casals, l’any 1974, s’obre al públic la Sala del Sentiment, la Sala de Concerts i la del Vigatà, i no va ser fins el 1976 quan s’inauguri la casa com a museu.

La Fundació Pau Casals va decidir tancar el museu el 1996 per realitzar una profunda rehabilitació, tant estructural com museogràfica, i va tornar a obrir les portes al públic l’any 2001.