Sánchez defensa el seu ‘no’ al 5% de l’OTAN i rebutja el “seguidisme cec” a Trump

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha tornat a defensar des de Brussel·les la seva postura amb l’OTAN, just l’endemà de la cimera de la Haia en què el líder socialista va rebre les amenaces del president dels Estats Units, Donald Trump, per la seva negativa d’augmentar la despesa militar.

“S’ha arribat a qüestionar el compromís transatlàntic i europeista del govern d’Espanya, i ser europeista i atlantista no implica un seguidisme cec que altres al nostre país proposen”, ha assenyalat en una roda de premsa posterior a la cimera de líders europeus celebrada aquest dijous. En aquest sentit, Sánchez ha expressat “total confiança” amb la Comissió Europea per les negociacions comercials amb els EUA malgrat les paraules de Trump.

Continuant amb la mateixa idea, el president espanyol ha sostingut que mantenir el compromís amb la Unió Europea i l’OTAN “significa enviar tropes a països de l’est, com fa Espanya, però també no retallar en pensions”. “I és per això que Espanya continuarà sent una peça fonamental de l’arquitectura de la seguretat i la defensa europea i també de l’OTAN”, ha afegit.

Sobre l’acord subscrit ahir a la Haia —i que compromet els aliats de l’OTAN a incrementar la despesa en defensa fins al 5% del PIB— Sánchez ha insistit que es tracta d’un text “molt positiu” que “salvaguarda la unitat de l’OTAN” i, al mateix temps, permet “trobar un equilibri entre les capacitats [defensives] acordades i la garantia d’un estat del benestar fort”.

I preguntat novament per les diferències entre els càlculs del mateix Estat i de l’OTAN sobre la inversió necessària per complir amb les capacitats acordades —Espanya xifra en el 2,1% del PIB la inversió en despesa militar directa i l’OTAN en el 3,5%— el líder socialista ha dit que dona suport als números de les forces armades espanyoles. “Darrere hi ha un treball tècnic i professional al qual el govern dona suport, només faltaria”, ha assenyalat.

 

Crítiques a Israel

L’altre gran tema destacat per l’Estat durant la cimera ha sigut la revisió de l’acord d’associació entre la UE i Israel. En les conclusions de la cimera d’aquest dijous, els 27 estats membres han mencionat per primera vegada aquesta qüestió, tot i que el redactat s’ha limitat a indicar que els líders han “pres nota” de l’informe de la Comissió Europea sobre el compliment de l’article 2 de l’acord, el que fa referència al respecte dels drets humans.

En línia amb el que ha manifestat en la seva arribada a la cimera de Brussel·les, Sánchez ha dit que cal exigir al govern israelià “amb la mateixa determinació que s’ha exigit a Hamàs la condemna dels atemptats terroristes” que “ja n’hi ha prou”.

“El que va passar a Gaza i el que està passant a Cisjordània equival a un infern a cel obert, i no podem permetre que la situació continuï deteriorant-se”, ha remarcat. És per això que, en la roda de premsa posterior a la reunió de líders, Sánchez ha reclamat la suspensió de l’acord d’associació entre Israel i la UE com “una mesura proporcional a la catàstrofe humanitària”.

“Tenim mecanismes, existeixen palanques de pressió perquè el govern d’Israel cessi aquesta catàstrofe; […] tenim l’obligació i el deure moral de salvar vides a Gaza”, ha resumit.