La Cova Foradada ha participat en un estudi sobre què menjàvem fa 5.000 anys

La Cova Foradada de Calafell ha participat en un estudi sobre què menjaven els humans de fa 5.000 anys. La investigació s’ha centrat en el desgast de dents trobades en diferents jaciments arqueològics catalans, diferent segons el tipus d’aliment. I s’ha demostrat que era una alimentació mixta, que incloïa productes vegetals, com cereals, i d’origen animal, com carn i llet.

Les conclusions s’han publicat a la prestigiosa revista científica American Journal of Biological Anthropology. La recerca ha analitzat les dents de 84 individus adults, trobades en vuit jaciments que actualment són a Catalunya.

Concretament, són les ubicacions prehistòriques de Cova de l’Avi (Vallirana, Baix Llobregat) Cova de Ca Sadurní (Begues, Baix Llobregat), Cova de la Guineu (Font-rubí, Alt Penedès), Cova Foradada (Calafell, Baix Penedès), Cova del Trader (Cubelles, Garraf), Roc dels Orenetes (Queralbs, Ripollès), Cova del Gegant (Sitges, Garraf) i Cova dels Galls Carboners (Mont-ral, Alt Camp).

Tots aquests jaciments eren habitats pels primers grups de pastors i agricultors durant el període que abasta des del Neolític mig (entre el 5.000 i el 3.000 abans de Crist) fins a l’Edat del Bronze mig (al voltant del 2.000 abans de Crist).

Per descobrir la dieta dels nostres avantpassats, s’ha utilitzat la tècnica anomenada microdesgast per analitzar la superfície bucal de les 84 dents. Aquesta tècnica permet determinar les propietats físiques i mecàniques dels aliments consumits i ofereix evidències de les pràctiques de preparació d’aliments gràcies a la quantificació de trets microscòpics (estries i forats) en la superfície dental de les dents a causa del procés de la masticació.

La investigadora Raquel Hernando, que ha liderat l’estudi, explica que han pogut observar “que aquestes pràctiques dietètiques van evolucionar i es van especialitzar en resposta a components culturals, ambientals, econòmics i tecnològics específics de cada comunitat agropastoril”.

“Durant la Prehistòria recent, el nord-est de la península Ibèrica es caracteritza per una sèrie de transformacions socioculturals, tecnològiques i demogràfiques amb ritmes regionals diferents, la qual cosa ha proporcionat l’escenari perfecte per investigar l’evolució de la dieta d’aquests grups”, afegeix Hernando..

L’estudi ha estat tirat endavant pel projecte europeu TIED2TEETH del Centre Nacional de Recerca sobre l’Evolució humana (CENIEH). És fruit de la col·laboració entre grups de recerca del CENIEH, l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, així com de la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona.