Nova excavació arqueològica a Sant Pere el Gros de Cervera

El passat 30 de desembre de 2022 va concloure la darrera intervenció arqueològica a Sant Pere el Gros de Cervera, el priorat benedictí establert al segle XI que depenia del monestir de Ripoll. L’actuació s’ha desenvolupat durant les darreres setmanes del mes de desembre amb l’objectiu de finalitzar l’excavació d’una fossa d’enterrament situada en un dels espais annexos a l’església. Aquesta tomba havia estat identificada durant el camp de treball per a joves dut a terme el mes de juliol de 2022.

 

Els treballs executats han posat al descobert les inhumacions successives i sobreposades de tres individus masculins d’edat avançada que es mantenien en connexió anatòmica. L’individu més recent es conservava complet.

 

Els altres dos eren anteriors i els mancaven les extremitats inferiors, que havien estat afectades per l’enterrament més modern. A més, al rebliment de la fossa es van recuperar altres restes humanes que almenys eleven fins a sis el nombre d’individus identificats.

 

S’espera que pròximament es pugui endegar l’estudi antropològic de les restes exhumades. Aquesta anàlisi permetrà determinar aspectes paleodemogràfics i paleopatològics dels individus recuperats.

 

L’absència de materials associats als enterraments no permet, ara per ara, determinar la cronologia d’aquestes inhumacions. Tanmateix, la instal·lació de la fossa enmig d’una estança annexa a l’església suggereix que, en el moment de produir-se els enterraments, aquest espai devia estar abandonat i molt possiblement derruït.

 

Atès que hi ha notícies de mitjan segle XVIII que assenyalen que el priorat encara es conservava parcialment dempeus, a tall d’hipòtesi preliminar pot proposar-se que aquests enterraments van dur-se a terme a partir de la segona meitat del segle XVIII o, tal vegada, durant el segle XIX.

 

En qualsevol cas, les restes descobertes posen de manifest l’ús funerari de l’entorn de Sant Pere el Gros amb posterioritat a l’abandonament de les dependències monàstiques.

 

Aquesta intervenció arqueològica, que ha estat promoguda per la Paeria de Cervera, amb la coordinació del Museu Comarcal de Cervera, ha estat executada per l’empresa Iltirta Arqueologia SL, i ha comptat amb un ajut econòmic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

 

L’actuació s’emmarca en el projecte de recerca històrico-arqueològica i de recuperació patrimonial del monument que es desenvolupa des de la Paeria de Cervera.

 

Sant Pere el Gros

L’església de Sant Pere el Gros té una planta rodona singular. És l’element més destacat de tot el conjunt monàstic i, des del 2003, es troba declarada bé cultural d’interès nacional (BCIN).

 

El temple manté la integritat i està en molt bon estat de conservació. En canvi, les altres dependències monacals es conserven arranades i amagades sota el subsol. Els primers treballs de recerca arqueològica al monument van dur-se a terme en la dècada dels seixanta del segle XX de la mà d’Agustí Duran i Sanpere.

 

L’any 2010 es va realitzar una intervenció arqueològica puntual i el 2016 una campanya de consolidació i restauració. Des del 2021 s’han reprès els treballs d’excavació amb el propòsit de millorar el coneixement del monument, enriquir-ne el discurs explicatiu i, en darrera instància, valorar i visibilitzar la riquesa patrimonial d’aquest conjunt arqueològic i arquitectònic medieval.