L’Arxiu Municipal restaura el llibre d’actes de la Paeria de l’any 1340, el més antic que es conserva

L’Arxiu Municipal de Lleida ha completat la restauració del llibre d’actes del Consell General de la ciutat, el més antic que conserva, que data del 1340. Aquest còdex forma part de la col·lecció de 270 llibres d’actes municipals, la sèrie documental més extensa en el temps que guarda l’Arxiu i, segurament, la que millor pot explicar l’evolució històrica de Lleida en els més de set segles que comprèn.

Al llarg del temps, la sèrie documental ha canviat el seu nom; també, la documentació que incloïa i, fins i tot, l’idioma amb què s’escrivia. En el seu inici, foren anomenats “Llibres del Consell General”. Aquest nom perdurà fins al Decret de Nova Planta, on el reanomenaren a causa del canvi de política i la centralització del govern. És a partir de 1719 que foren coneguts com a llibres de “Proposiciones y acuerdos del muy ilustrísimo Ayuntamiento de la ciudad de Lérida”. Al segle XIX, passaren a anomenar-se “Llibres d’actes del Ple”, que és el nom que encara perdura avui dia.

La documentació de l’Arxiu Municipal ha passat moltes vicissituds; canvis de seu, alteracions polítiques, guerres, etc., per la qual cosa no es conserva documentació com els acords presos durant la Guerra de Successió, els de la Guerra del Francès i tampoc existeixen les actes del 1937, just en el moment més complicat de la Guerra Civil a Lleida.

Malgrat això, més set segles d’història de la ciutat es poden resseguir gràcies a les actes que es conserven en els 270 volums existents, de 1340 a 2020.

L’Arxiu Municipal pretén valorar la resta de llibres i restaurar primer aquells que més ho requereixin, incidint en els més antics, dels segles XIV i XV. El volum que ara s’ha treballat sembla que ja fou restaurat al voltant de 1975, tot i que fou una actuació precària i propicià més la degradació del llibre.

En la nova operació, les tasques han anat a càrrec de la restauradora Núria Vila, del taller Grafia: conservació-restauració de Lleida. S’ha aplicat una neteja mecànica en sec del paper i una neteja per capil·laritat per extreure tota la brutícia possible i la desacidificació amb hidròxid càlcic. Després s’ha realitzat la reintegració de pèrdues de suport, amb polpa de paper de fibres artesanals tenyida amb tints de pH neutre sobre taula de succió i, també, amb paper japonès de diferent gramatge i adhesiu de cola de midó. I, finalment, s’ha fet l’aplanat i el cosit amb reforços interns de pergamí, entre altres.