Les comarques de Lleida necessitaran 4.500 habitatges per a polítiques socials

La Secretaria d’Habitatge i Inclusió Social, del Departament de Drets Socials, ha organitzat unes Jornades territorialitzades, adreçades als municipis que formen part de les àrees de demanda forta i acreditada.  Aquestes Jornades  volen incidir en els aspectes més concrets i específics de cada territori per tal que el PTSH pugui atendre la diversitat.

Per a la consecució dels seus objectius, el PTSH  divideix el territori de Catalunya en  àrees que configuren els àmbits d’actuació i que són: les àrees de demanda residencial forta i acreditada, les àrees preferents, les àrees no preferents i les àrees rurals.

L’àrea de demanda residencial forta i acreditada està formada per 163 municipis que suposen el 82,7% de la població de Catalunya, i que  són els que tenen l’obligació de complir amb l’objectiu de la solidaritat urbana, que vol dir que hauran de disposar d’un 15% mínim d’habitatges destinats a polítiques socials. La definició d’aquests municipis i la seva divisió en dos subtipus d’àrees de demanda residencial forta i acreditada s’ha realitzat atenent a la seva rellevància territorial i pes demogràfic.

13 municipis formen part de les àrees de demanda forta i acreditada, on viu el 60% del total de la població de l’àmbit de Ponent

A les comarques lleidatanes hi ha 13 municipis que dormen part de les àrees de demanda forta i acreditada, on  viu el 60% de la població: Lleida, Balaguer, Tàrrega, Mollerussa, Cervera, Guissona, Bellpuig, el Palau d’Anglesola, Golmés, Anglesola, Miralcamp, Fondarella i Vilagrassa.

Aquests municipis resten subjectes a l’objectiu d’incrementar el seu parc de lloguer social fins assolir com a mínim el 8% del total del parc d’habitatges principals del municipi al final del termini de vint anys (30 de juny de 2042).

Les àrees no preferents i rurals aglutinen bona part de la població de les comarques de Ponent

Alcarràs i Alpicat són els dos únics municipis considerats àrees preferents, on hi viu el 4% de la població, i han d’assolir que el parc de lloguer social sigui del 2’8%. Aquests municipis han d’incrementar el seu parc de lloguer social fins assolir com a mínim el 2,8% del total del parc d’habitatges principals del municipi, abans de 2042, i a més,  hauran de promoure quinquennalment nous habitatges amb protecció oficial de compravenda, de tinences intermèdies o de lloguer social a raó de 7 habitatges per cada 1.000 habitants.

20  municipis (Almacelles, les Borges Blanques, Agramunt, Torrefarrera, Juneda, Artesa de Segre, Alcoletge, Almenar, Rosselló, Alguaire, Alfarràs, Linyola, Ponts, Aitona, Bell-lloc d’Urgell, Torres de Segre, Bellvís, Albatàrrec, Torregrossa, Arbeca)  formen part d’àrees no preferents, on viu el 18% de la població i han d’assolir que el parc de lloguer social sigui del 2’4%.

La resta de municipis, 114, formen part de les àrees rurals on viu el 18% del total de la població de l’àmbit de les terres de Ponent. Aquests municipis han de complir amb l’objectiu d’incrementar el seu parc de lloguer social fins a assolir com a mínim l’1% del total del parc d’habitatges principals del municipi i seran objecte d’un dels plans específics que contempla el Pla Territorial Sectorial d’Habitatge a desenvolupar, el pla específic de les àrees rurals.

Cal incrementar els habitatges amb lloguer social per arribar a l’objectiu del 7%

A Catalunya hi ha 163 municipis que aglutinen més del 80% de la població i seran els que hauran de disposar d’un 15% mínim d’habitatges destinats a polítiques socials en el termini de 20 anys. L’estimació és que serà necessari obtenir 300.000 habitatges destinats a polítiques socials en les àrees de demanda forta i acreditada.

Així mateix, caldrà incrementar el parc de lloguer social, que actualment està format per uns 54.000 habitatges, per arribar als 202.000 necessaris per assolir l’objectiu del 7% d’habitatge de lloguer social.

A més d’ampliar el parc de lloguer social, caldrà impulsar la construcció d’HPO de compravenda i de tinences intermèdies amb 107.800 habitatges.

El Pla territorial sectorial de l’habitatge, d’acord amb el que determina l’article 12 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge, té com a principal objecte constituir el marc orientador per a l’aplicació a tot el territori de Catalunya de les polítiques d’habitatge.

Aquest Pla s’ha actualitzat respecte a l’anterior aprovació inicial del 2019 per donar compliment a les prescripcions recollides al DL17/2019 i per l’actualització de les dades per adaptar-les al nou horitzó del pla (2022-2042) i és per això que s’han organitzat aquestes Jornades  per explicar als municipis que formen part de les àrees de demanda forta i acreditada aquestes modificacions.