Categories: La Ciutat de Lleida

L’Ajuntament de Mollerussa autoritza l’enderroc de l’edifici de l’antiga Farinera

L’Ajuntament de Mollerussa va autoritzar fa uns quinze dies l’enderroc de l’edifici de l’antiga Farinera del municipi, ubicat al camí de Belianes, al costat de la tercera sèquia principal del Canal d’Urgell. L’immoble data de mitjan segle XIX, pels volts del 1850, i durant anys va ser el centre de producció de farina del municipi fins que va quedar inutilitzat després de la Guerra Civil. L’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, ha explicat que després de la sol·licitud d’enderroc del propietari es va encarregar al Departament de Cultura un informe no vinculant sobre el seu valor arquitectònic però aquest ”no quadra” amb el que està inventariat amb el POUM on figura com a bé inventariat no catalogat però no està protegit. Segons Solsona l’estat de degradació i desmantellament de l’immoble van fer ja fa temps que l’equip de govern descartés la possibilitat de comprar-lo per rehabilitar-lo i donar-li algun ús.

L’edifici de l’antiga Farinera de Mollerussa serà enderrocat properament després que així ho hagi decidit el seu propietari i l’Ajuntament n’hagi autoritzat l’operació. Segons l’alcalde Marc Solsona, més enllà del ”valor simbòlic” que es podria donar a l’immoble per la seva antiguitat, el consistori ja va descartar fa temps la possibilitat d’adquirir-lo per restaurar-lo degut al seu elevat estat de degradació i desmantellament que fins i tot podria arribar a posar en risc a les persones que s’hi apropen.

En aquest sentit, Solsona ha remarcat que l’Ajuntament ha actuat en base al POUM del municipi on hi figura que aquest immoble és un bé inventariat no catalogat però no està protegit. Tot i així, abans d’autoritzar l’enderroc, l’alcalde ha explicat que van demanar al Departament de Cultura un informe no vinculant sobre l’edifici que finalment no ha coincidit amb el que es correspon al que figura al POUM.

La Farinera consta d’un cos central i dos annexos adossats que no són del mateix període de construcció. El cos central, que és el més antic, té tres pisos i obertures a cada planta menys a la inferior. L’estil és d’obra popular. Els veïns del poble i del voltant hi anaven a fer el pa fins després de la Guerra Civil quan va quedar inhabilitat. Després es va destinar a ser un magatzem de pinso i tota la maquinària antiga que hi havia per fer farina i pa ja es va retirar. La farinera va començar a treballar utilitzant el primitiu sistema de dues moles que trituraven el gra i posteriorment, amb ajuda d’una ventiladora es netejava d’ordi i el blat. El primer procediment motriu emprat era l’hidràulic, fent servir el pas de la sèquia del canal i més endavant se’n va fer servir un a base de carburant, per quan no baixava aigua. Els darrers anys va funcionar amb energia elèctrica.

Redacció

La Ciutat és un diari de proximitat que cobreix tota l'actualitat local de les poblacions de Barcelona, Tarragona, Lleida, Terres de l'Ebre, Baix Gaià, Baix Penedès i Reus.