Els acusats d’obligar dones veneçolanes a prostituir-se a Lleida ho neguen

El judici s’ha pogut celebrar finalment, després que se suspengués el 15 de febrer, perquè la testimoni protegida no podia veure amb claredat unes fotografies que el ministeri públic considerava clau. El motiu és que segons la testimoni, l’acusat no les deixava sortir de casa i la fiscalia volia aclarir si una noia que apareixia a les fotografies passejant pel carrer era ella. En aquest temps, la policia li ha portat personalment les fotografies i avui en la seva intervenció ha negat ser ella la dona de les imatges.

La fiscalia sol·licita per a cadascun dels acusats una pena de set anys de presó per un delicte de tràfic d’éssers humans i coacció i una multa de 5.400 euros. A més, demana que indemnitzin amb 10.000 euros la víctima que va denunciar els fets i que va col·laborar amb la policia com a testimoni protegit. Les defenses en demanen l’absolució.

La investigació es va iniciar el 22 de setembre de 2014 quan la Ucrif, la unitat de la policia espanyola contra les xarxes d’immigració i falsificació documental, va localitzar en un local de Terrassa una jove veneçolana en situació irregular. La dona va explicar que el seu home havia mort i havia de mantenir una filla així que a través d’un conegut va contactar amb l’acusada, que, segons la fiscalia, li va oferir anar a Lleida a treballar de cambrera, en un dels locals de l’acusat, a canvi d’entre 10 i 30 euros per copa. Ella va acceptar i l’acusada li va gestionar la documentació i el viatge.

L’acusada és una dona de 26 anys, nascuda a Veneçuela i resident a València, i l’altre acusat és propietari de diversos pubs a Lleida on presumptament s’obligava dones procedents de Veneçuela a prostituir-se. Segons la testimoni protegida, quatre dones, inclosa ella, vivien en un pis a Lleida i només sortien per anar als locals a treballar. L’acusat els reclamava, segons la mateixa víctima, 3.000 euros més les despeses de viatge i allotjament, que li havien de pagar prostituint-se a canvi de 50 euros per servei i les amenaçava dient que si no complien, mataria els seus familiars a Veneçuela. El ministeri públic sospita que els acusats van tramitar la repatriació de, com a mínim, vuit dones, entre els anys 2012 i 2013.