Posteriorment, entre desembre de 1998 i gener de 1999, l’Institut d’Estudis Ilerdencs va realitzar una segona fase d’excavacions. En aquesta època ja estava aprovada la Llei del Patrimoni Cultural Català Llei 9/93, de 30 de setembre, i tal com dicta la norma, el departament de Cultura decideix on es dipositen els materials d’aquestes excavacions; en aquest cas van ser dipositats al Museu de Lleida i hi van entrar unes 100 peces.

El director del Museu de Lleida explica que la troballa és, sense cap mena de dubte, un dels conjunts més importants de vaixella de taula vidriada dels segles XVI-XIX trobats a Catalunya. La sorpresa del dipòsit és que no és només un conjunt de 800 objectes, sinó que es tracta d’una col·lecció de més de 1.600 peces ceràmiques, entre les fragmentades i les senceres, que fins ara es conservaven al Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig.

Es tracta d’una mostra de plats, alguna plata i alguna escudella d’orelletes, de producció catalana i aragonesa, que s’han de datar entre el segle XVI (època en que es va construir l’església parroquial de Bellpuig) i el XIX. Segons alguns estudiosos, es tractaria dels utensilis que havien contingut els olis de l’extremunció dels malalts, i un cop aplicats, eren llançats dins la sitja de l’església de Bellpuig; aquesta és una pràctica que caldrà estudiar amb més deteniment.

Amb aquesta col·lecció es podrà seguir i estudiar amb més detall la producció ceràmica vidriada i els diferents estils i tallers de les zones catalana i aragonesa. Es tracta d’una col·lecció única i sense precedents que conté els estils més coneguts del moment: el de la de la ditada, el de les circumferències concèntriques, la palma doble, la sense sanefa diferenciada i la d’arc doble, les representacions d’animals (ocells, gats, ànecs) però també arquitectures i algunes creus, així com també alguns símbols de confraries. Hi ha documentades produccions catalanes de Barcelona, de Banyoles, de Reus, de la Segarra (alguna porta aquest topònim), però també cal destacar les produccions aragoneses, sobretot de Muel. En aquest conjunt caldria destacar les produccions de Lleida, sobretot en blau i les policromes (en verd, groc, blau i blanc).

A principis d’any, el Museu de Lleida va ingressar una col·lecció de 24 peces ceràmiques de producció lleidatana, dipositades pel departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Segons els experts, amb les aparegudes a Bellpuig es pot acabar de dibuixar la vaixella que es produïa a la ciutat fins el 1707. També hi ha una representació de les ceràmiques vidriades monocromes en marró, així com una producció destacada de plats del centres de Cartagena i de la Cartoixa de Sevilla, més coneguts com ceràmica Pickman, obres totes elles posteriors al 1810.

La parròquia, el Bisbat de Solsona i l’Ajuntament de Bellpuig tenen la voluntat de posar en coneixement el valor i difondre el llegat que suposen les peces ceràmiques de l’església de Sant Nicolau de Bellpuig. L’Ajuntament vol revaloritzar la col·lecció ja que es tracta d’un conjunt d’interès nacional tant per la quantitat com per la varietat de les sèries aparegudes.

El dipòsit lliurat al Museu de Lleida s’emmarca dins del conveni signat l’any 2016 per la parròquia de Sant Nicolau de Bellpuig, el Bisbat de Solsona, l’Ajuntament de Bellpuig i el Museu de Lleida, que oficialitza la cessió temporal del conjunt de peces ceràmiques procedents de l’església parroquial de Sant Nicolau de Bellpuig.

El director del Museu de Lleida aposta per les iniciatives patrimonials sorgides des del territori. És per això, diu, que les peces ceràmiques es dipositen al Museu de Lleida per al seu estudi i catalogació, i una posterior edició d’un catàleg d’aquests fons. Més endavant, ha afegit, les diferents institucions implicades abordaran el caràcter i format de l’exposició i museïtzació de la col·lecció. El Museu de Lleida es planteja, un cop catalogat, inventariat i estudiat tot el material, la possibilitat de dissenyar una exposició sobre la vaixella de Bellpuig en el context de la Catalunya dels segles XVI-XVIII, així com els estudis corresponents que poden acabar en un catàleg de la mateixa exposició.