Aprendre més enllà de l’aula: Biblioteques, bibliobús i ludoteques

L’existència de biblioteques pròpiament dites es remunta al temps remot de l’imperi assiri (més de 30 segles aC) segons han revelat les exploracions arqueològiques a Mesopotàmia. A Catalunya, el primer sistema públic de biblioteques públiques és el de la Mancomunitat (1915-1925). L’any 1918, s’inauguren les quatre primeres biblioteques, anomenades Biblioteques Populars. Les primeres foren quatre, una per cada província: Valls, Sallent, les Borges Blanques i Olot. Amb el pas dels anys, la seva evolució i funcionament va ser inspirat en les xarxes de biblioteques públiques britàniques i dels EUA, passant per diferents etapes històriques, com la dictadura franquista, i fins a arribar a la restauració de la Generalitat de Catalunya, amb una nova empenta a les biblioteques, fins a arribar a la situació actual.

És innegable que amb el pas dels anys les biblioteques s’han convertit en molt més que un espai on guardar llibres. També han evolucionat en un lloc on aprendre i trobar tota mena d’informació més enllà del que expliquen i aprenem a l’escola, un altre espai on adquirir coneixement fora de l’aula.

En el cas de Lleida, la Central de Biblioteques de Lleida dona suport a 49 biblioteques i 2 bibliobusos integrats en el Sistema de Lectura Pública de Catalunya. A la comarca del Segrià, actualment hi ha 11 biblioteques i un bibliobús; La Biblioteca Domingo Espax, a Aitona; la Biblioteca Guillem de Cervera, a Torres de Segre; la Biblioteca Joaquim Montoy, a Alcarràs; la Biblioteca Josep Lladanosa i Pujol, a Alguaire; la Biblioteca de Pardinyes, a Lleida; la Biblioteca Pública de la Granja d’Escarp; la Biblioteca Pública de Lleida; la Biblioteca Pública de Torrefarrera Providència Tomàs; la Biblioteca Ramon Berenguer IV, a Almenar; la Biblioteca Reinaixença, a Puigverd de Lleida; i la Biblioteca Sant Bartomeu, a Alpicat. A més, la comarca del Segrià compta també amb el bibliobús de Les Garrigues-Segrià. A l’Alta Ribagorça, trobem el segon bibliobús de terres lleidatanes, el Bibliobús Pere Quart.

Un bibliobús és un servei de biblioteca mòbil que garanteix l’accés a la informació i a la cultura a tots els ciutadans del territori, donar suport a l’aprenentatge i als hàbits de lectura pública i que recorre periòdicament una ruta preestablerta de pobles d’una àrea geogràfica concreta, i que atén municipis que no disposen d’una biblioteca pública, o llocs com presons, hospitals o residències.

El Bibliobús de Les Garrigues-Segrià realitza una ruta per 23 municipis de la comarca. Atén una població de 15.015 habitants, el que suposa oferir servei de lectura pública a 24 nuclis de població de 23 municipis. La seva històrica s’inicia l’any 1987, quan el Ministerio de Educación Cultura i Deporte cedeix un vehicle destinat a bibliobús al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. L’any 1988 el Departament de Cultura va posar en funcionament el Bibliobús Garrigues-Segrià. L’any 2001 el Departament de Cultura va iniciar la tramitació de l’adquisició d’un nou vehicle per substituir l’actual, que millorés les prestacions tècniques tant des del punt de vista mecànic com d’habitacle i permetés ampliar l’oferta de serveis bibliotecaris. Aquest bibliobús té un horari establert segons la població i comarca, amb una periodicitat quinzenal o mensual. Per exemple, als Alamús el bibliobús passa cada 15 dies, tots els dilluns a les 15:30 hores. En canvi, el Soleràs, a les Garrigues, passa una vegada al mes, els dijous a partir de les 11:00.

Segons dades estadístiques, l’any 2021, el Bibliobús Garrigues-Segrià va fer un itinerari de 24 parades, quinzenals o mensuals, de 2,30 hores, en horari de matí o de tarda, en un total de 23 municipis, amb una població global de 15.029 habitants, amb un total de 158 dies de servei. En definitiva, una altra via alternativa per poder oferir informació i coneixement en aquells municipis que no tenen biblioteques.

Una de les funcions de la Central de Biblioteques de Lleida en relació a les biblioteques públiques municipals és facilitar les dades estadístiques de la lectura pública a les unitats del Servei de Biblioteques. A més, també es poden consultar de manera sistematitzada els rànquings de llibres, pel·lícules, música i revistes més prestades dels darrers anys a les biblioteques públiques del territori lleidatà. Segons aquestes dades, de l’any 2019, 434.930 persones van ser ateses per les biblioteques públiques a Lleida, quan hi havia un total de 45 centres. 1.132.296 visites en total, amb més de 600.000 documents prestats i 2.493.369 visites en línia.

Amb el pas dels anys, i l’augment de la natalitat, van aparèixer uns altres espais dedicats als infants i joves, com és el cas de les ludoteques. Les ludoteques són equipaments per mitjà dels quals s’ofereix als infants diverses activitats educatives i de lleure a través del joc i les joguines. Un espai diferent del d’una biblioteca, però on també es pot aprendre més enllà de l’escola. Un altre espai educatiu de joc on els nens i les nenes podran compartir amb altres companys, i amb els educadors que els proporcionaran informació i els faran propostes que els estimulin el seu enginy i creativitat. Fins i tot, alguns pares i mares opten per portar als seus fills a les ludoteques abans d’iniciar l’escola. A Lleida, la Xarxa Municipal de Ludoteques ofereix un espai d’educació en l’oci i el temps de lleure a totes les famílies de la ciutat. L’any 1998 s’inaugurava la primera ludoteca municipal al barri de la Bordeta, situada al carrer Antoni Solé que posteriorment es va traslladar a l’actual edifici, a l’Avinguda Fontanet. Des d’aleshores, es van crear nous equipaments a diferents indrets de la ciutat donant lloc a una Xarxa Municipal de 5 ludoteques: Bordeta (1998), Centre Històric (1999), Cappont (2000), Balàfia (2004) i Parc de Gardeny (2010).