Xavier López Gau guanya el concurs sobre el Patrimoni de Pedra Seca de Roses

La fotografia de la barraca de pedra seca de la zona de la Casa Cremada II, realitzada per  Xavier López Gau, s’ha erigit guanyadora entre les 10 finalistes del Concurs d’Instagram sobre el Patrimoni de Pedra Seca de Roses. El concurs, organitzat per l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Roses i que enguany s’ha celebrat per segon any consecutiu, té per objectiu el reconeixement i la difusió del variat i ric patrimoni de pedra seca existent a la població.

Barraques, murs, pous i altres elements realitzats amb la tècnica constructiva de la pedra seca, han estat els protagonistes de les 135 fotografies admeses a concurs, en complir tots els requisits de participació. D’aquestes, el jurat va fer una selecció de les 10 finalistes, entre les quals la fotografia nocturna de la barraca de pedra seca realitzada per Xavier López va ser la més votada, aconseguint així el premi del concurs, consistent en una dotació econòmica de 300 €.

Amb aquesta fotografia, el seu autor ofereix una visió diferent d’aquest element constructiu, ja que la imatge va ser captada de nit. “D’aquesta manera,- assenyala Xavier López-, es mostra un punt de vista diferent amb una visió nocturna, ja que aquestes construccions les acostumem a visitar de dia”. 

La fotografia va ser realitzada entrant la nit, sobre trípode, amb una exposició de 30 segons i flaix manual. L’interior de la barraca es va il·luminar amb un llum led de color taronja, per igualar i emfatitzar el cromatisme dels núvols existents a la part superior de la imatge. 

Els altres finalistes del concurs (alguns amb més d’una fotografia finalista), han estat Adolfo Martin Maroto, Ana María Martín García, Albert Moreno Sagrera i Toni Blanch Pérez.

La barraca

La barraca fotografiada es troba al costat del menhir de la Casa cremada ll, dins de la Ruta Megalítica de Roses. Es tracta d’una construcció de pedra disposada en sec que hauria estat utilitzada per qui conreava la parcel·la en què es troba, per tal de guardar-hi les eines, la collita o bé per aixoplugar-s’hi en cas de mal temps.  És de planta ovalada i està construïda amb pedres del subsol natural del terreny, provinents de la neteja de la parcel·la per tal de conrear-la.

En aquest cas són pedres de granit i pissarra. La coberta de la cabana també és feta de pedra seca, amb la tècnica de falsa volta, que es caracteritza pel fet que cada filada pren com a suport l’anterior fins que es tanca l’espai.

No es pot donar una cronologia precisa a aquesta construcció perquè es tracta d’una obra d’estil popular, sense elements que la puguin associar a una cronologia. Tanmateix, és molt probable que es construís durant els segles XVII o XVIII, moment en què es condicionen noves terres de cultiu en paratges erms del terme per tal de plantar-hi vinya o olivera.