El Teatre de Blanes s’omple amb l’estrena de “Les Magnòlies”

Aquest cap de setmana el Teatre de Blanes-Teatre de la Costa Brava Sud ha acollit les dues representacions de la nova obra que ha sumat esforços dels dos grups de teatre blanenc: Xiroia i El Mirall. Es tractava de ‘Les Magnòlies’, un clam i una reivindicació al poder que té la vellesa, un crit per reclamar que no es relegui a l’oblit tants anys d’experiència acumulada que tenen les persones grans.

La nova proposta escènica significa la tercera col·laboració entre els dos grups dirigits de nou pel veterà Pep Alum, qui també és l’autor del text que incorporen les actrius i actors. La nova obra s’ha representat tant divendres com dissabte, omplint de públic totes dues representacions en un cap de setmana que a Blanes ja ha significat l’inici del nadalenc mes de desembre.

En aquesta ocasió, la sinopsi de l’obra s’ha mantingut en un estricte secret, i tan sols es podien desvetllar un parell de coses per no desfer la sorpresa que no s’acaba rebel·lant fins que s’està al bell mig de la representació. De fet, només havia transcendit que el seu títol, ‘Les Magnòlies’ és el nom de la residència on viuen els i les protagonistes.

Herois i heroïnes de contes universals reivindiquen el poder de la vellesa

De fet, a diferència del què és habitual, al públic no se li va lliurar el programa de mà fins que no va acabar la representació. I és que llavors es podia conèixer la realitat dels personatges que habitaven l’escenari. La trama s’enceta quan la governanta de l’asil on viuen personatges ben peculiars els anuncia que cal que preparin una festa, una actuació per festejar els 200 anys que complirà la residència.

Són un grup de dones i homes que no es resignen a viure sota la tirania d’aquesta governanta que té més aire de Cruela de Vil que no pas els d’una amable cuidadora de gent gran. Teòricament n’ha de tenir cura, però, en realitat, viu la seva vida a força d’imposar la seva autoritat. Com que volen trencar aquesta situació, els i les residents de l’asil idearan un pla per capgirar la situació i escapar-se d’aquesta tirania.

És llavors quan se sap la realitat. I és que l’avorriment galàctic amb què viuen ara les seves vides s’entén perfectament quan es revela que en realitat els i les que habiten a la residència són heroïnes i herois de contes universals com la bella dorment, la ventafocs, la caputxeta o bé en Pinotxo, el nen que estava fabricat amb fusta que es transforma en un infant de carn i ossos. També té un paper rellevant un altre dels eterns personatges dels contes: una fada madrina.

Un atractiu i divertit passat que fa que no es resignin. No volen morir en vida, i per això continuaran lluitant, conxorxant-se i rebel·lant-se per no caure en l’oblit, donant a conèixer la seva veritable  història. En definitiva, una deliciosa faula amb situacions divertides marca de la casa en totes les creacions de Pep Alum, que amaguen sagnants i a voltes desagradables realitats que clamen canviar.

L’equip actoral el componen Roser Álvarez, Núria Baldrich, Jaume Claret, Mireia Font, Xavi Márquez, Fina Puig, Rosa Relat, Anna Soteras i Anna Torruella. En l’atrezzo i escenografia també intervé Oriol Gruart; Carlos González, Kore Velasco i Hugo González tenen cura dels llums i el so; Albert Torras s’ha encarregat de la fotografia del cartell i les il·lustracions d’Ovidi Alum al programa de mà escenifiquen els dibuixos dels contes dels quals sorgeixen els i les protagonistes de l’obra.