Inauguració de l’exposició Territori humà de Robin Townsend Pi-Sunyer a Roses

El proper dissabte 12 de març (19.30 h), Ca l’Anita inaugura l’exposició “Territori Humà”, del fotògraf Robin Townsend Pi-Sunyer. La mostra aborda el territori empordanès des d’un criteri documentalista, recollint paisatges i persones desapareguts. La mostra es podrà veure fins a l’1 de maig, de dilluns a diumenges de 10.30 h a 13.30 h i de 17 h a 19 h.

Robin Townsend Pi-Sunyer (1953), comença la seva trajectòria des de molt jove, fotografiant les carreres de cotxe a Montjuïc. A la vegada documenta els costums agrícoles de l’alt Empordà, del Pirineu i de la perifèria barcelonina, l’arquitectura popular i industrial i els entorns humans. Des de l’any 1999 i durant vint anys ha treballat per a l’Agència EFE com a corresponsal gràfic a les comarques gironines i sud de França, àmbits territorials dels quals ha cobert les notícies més recents, ja fossin de catàstrofes naturals com incendis forestals, nevades històriques, tramuntanades recordades, inundacions, ja fossin esdeveniments culturals com arts escèniques i plàstiques, o conflictes socials, polítics i cimeres internacionals. Treballar a primera línia li ha permès publicar el seu treball en els millors mitjans de comunicació del món, posant les comarques gironines a primera pàgina.

“Territori Humà” aborda el territori empordanès des d’un criteri documentalista. Fa trenta anys hauria estat un testimoni sobre l’actualitat, avui recull el testimoni d’espais i persones desaparegudes, convertint-los en un estudi etnogràfic d’un altre temps.

Sobre l’exposició, l’autor explica: «Territori humà» és una aproximació a la meva història. Cartutxos abandonats pel General Enrique Líster quan fugia, trobats al jardí de la nostra casa pairal de la Jonquera; un màuser, possiblement d’un soldat republicà o, qui sap, potser d’un maqui, que vaig trobar al mas de la meva àvia, Mercedes, a Darnius; monedes, de la Primera República(1873-74) descobertes al jardí jonquerenc, i una altra de Ferran VII de l’any 1820. 
Els retrats expressen els aspectes més íntims de la família: com el de la meva àvia, que era qui realment manava a casa, o com les d’en Joan i la Magdalena, els pares de la meva dona, preparant les anxoves anuals. I també el meu germà, pescant amb amics, alguns dels quals ja ens han deixat, al riu Llobregat en una tarda d’estiu. Finalment, el record al meu pare, Bob, comandant de l’exèrcit dels Estats Units d’Amèrica i alliberador de camps de concentració al sud d’Alemanya a finals de la Segona Guerra Mundial.