El defensor de la ciutadania de Girona ha presentat davant del plenari municipal la memòria d’activitat del 2016, en una sessió extraordinària. Com ja va essent una tònica habitual en els darrers anys, gran part de les actuacions que ha portat a terme tenen una relació directa amb la crisi econòmica. “La persistent seqüela de la crisi econòmica i de valors s’ha manifestat de múltiples maneres i en diversos escenaris”, valora Llorente.
El defensor remarca que, mentre que els grans indicadors econòmics marquen una sortida de la crisi, això encara no es tradueix de la mateixa manera quan la lupa es posa en els casos més concrets. Llorente afirma que a la ciutat de Girona hi ha casos que contrasten amb aquesta situació macroeconòmica: treballs precaris, contractes temporals, ‘minijobs’ o salaris insuficients.
El defensor alerta que algunes famílies tenien problemes per accedir al circuit d’ajudes i recursos dels Serveis Socials perquè no estaven empadronades. Després d’una recomanació d’ofici, Llorente explica que això s’ha solucionat i que ara l’ajuntament empadrona tothom, encara que visquin de manera il·legal a un habitatge. Empadronar-los no suposa donar-los cap dret, simplement constata administrativament que viuen en aquest habitatge ni que sigui de manera il·legal, apunta el defensor. Segons Llorente, el dret a l’habitatge està “en entredit” a la ciutat de Girona.
Compaginar oci i descans de veïns
Un altre dels temes que de manera recorrent du veïns a l’oficina del defensor té a veure amb l’oci nocturn i els dret al descans. El defensor recorda que tot ciutadà té dret a descansar, dret a la salut i a la intimitat. Drets que, segons Llorente, queden malmenats en alguns casos si es viu a prop d’un local d’oci nocturn que no compleix amb les obligacions. Per això, insta a aplicar amb “major contundència” l’ordenança de civilitat i obligar els negocis a complir amb les seves obligacions.
Ciclistes incívics
Una altra de les queixes que requereix de l’actuació del defensor de la ciutadania fa referència als ciclistes incívics. Llorente recorda que les bicicletes han de circular pels carrils bici o bé pels mateix carrer i que no poden fer-ho per les voreres. Entre les propostes que llença el ciutadà, hi ha la de crear un registre administratiu dels ciutadans que van en bicicleta i l’obligatorietat de tenir una assegurança. A més, creu que la policia hauria de fer més controls per fer complir la normativa, més enllà de les campanyes de conscienciació cívica.
D’altra banda, com ja és recorrent en d’altres memòries, el defensor demana a la Policia Municipal que exerceixi la seva feina amb respecte i amb un tracte amable cap al ciutadà; i que tingui en compte l’opinió del defensor quan demana que es revisin algunes sancions.
Reticències vers la gestió del defensor
Ramon Llorente també ha aprofitat per denunciar que hi ha alguns responsables de l’ajuntament que manifesten “reticències i desconfiança” vers la gestió i la figura del defensor. Prova d’això és, segons Llorente, que es produeixen “reiterades advertències” a l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas. Segons denuncia, se l’alerta que podria estar prevaricant si signa decrets acceptant recomanacions del defensor.
“No crec mai que es pogués acusar cap alcaldessa o alcalde de prevaricar per acollir favorablement les recomanacions del defensor perquè la finalitat última no és altra que accelerar la resolució dels problemes per facilitar la vida de les persones i la defensa dels seus drets”, es justifica Llorente a la memòria del 2016.
Un 5% més d’actuacions
Durant el 2016, des de l’Oficina del Defensor s’han fet 3.894 actuacions, el que suposa un increment del 5% respecte el 2015. D’aquestes actuacions, la majoria (2.601) van ser consultes, assessoraments o informacions i també s’han obert 341 expedients. D’aquests, l’àrea que més en concentra és Urbanisme, Activitats Mobilitat i Via Pública (146), Igualtat, Drets Socials, Treball, Joventut i Seguretat (64) o l’Àrea de Sostenibilitat, Medi Ambient, Participació i Cooperació (58).
A l’hora de tancar la memòria, 39 expedients encara estaven en tràmit. En canvi, 249 s’han admès a tràmit, dels quals 72 s’han desestimat, en 111 casos hi ha hagut resolució satisfactòria per al ciutadà ,i mitjançant mediació, en cinc ocasions s’ha arribat a un acord bo per a les dues parts. El defensor lamenta que encara hi ha 132 recomanacions fetes a alcaldia que no s’han contestat i demana que el termini màxim de resposta sigui de 30 dies.
El PSC ha celebrat el seu míting central del Camp de Tarragona en una sala…
Carles Puigdemont llança un avís en el segon dia de campanya des d'Argelers: "Això no…
Una nena de 7 anys va rebre diverses mossegades per part d'un gos que li…
Un canvi d'ubicació per la previsió temporal ha fet que l'espai protagonista de l'acte de…
La comissió de govern va aprovar definitivament el projecte executiu de remodelació del carrer d’Elkano…
El cap de llista del Partit Popular (PP) per Girona a les eleccions al Parlament…
Esta web utiliza cookies.