Sant Feliu de Guíxols ja és Capital de la Sardana 2021

La ciutat de Sant Feliu de Guíxols ja és Capital de la Sardana, gràcies a l’esdeveniment institucional que s’ha celebrat al Teatre Auditori Narcís Masferrer, amb la presència de l’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas; la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya, Maria Àngels Blasco; el president de la Confederació Sardanista de Catalunya, Xavier Tresserras; el coordinador del projecte Capital de la Sardana, Víctor Sallés, el vicepresident segon diputat de Cultura de la Diputació de Girona Albert Piñeira i d’altres autoritats del món de la sardana i la dansa.

L’alcalde Carles Motas ha indicat que “esdevenir Capital de la Sardana 2021 no és per casualitat ni un caprici sinó perquè tenim una història que ens acompanya i un futur basat en la cultura. A més a més, es farà tot amb excel·lència perquè fa temps que hi treballem i perquè en tenim moltes ganes”.

També ha expressat l’inici de la capitalitat és un dia important i esperat per a Sant Feliu de Guíxols perquè “és important per tot allò que significa la sardana i la cultura a la nostra ciutat” i ha indicat que la cultura serà motor de canvi de l’economia i el model turístic local. Per la seva banda, el vicepresident segon i diputat de Cultura de la Diputació de Girona Albert Piñeira ha declarat que Sant Feliu de Guíxols és “bressol de la sardana com diu Josep Pla” i ha remarcat que “convidem els joves i escolars que es facin seva i estimin la sardana. Per això aquesta capitalitat incideix tant a l’escola, perquè la sardana no és només passat sinó sobretot futur”. De la seva banda, Maria Àngels Blasco ha remarcat que “Sant Feliu de Guíxols ha de fer vives totes aquelles sardanes que tants i tants compositors que s’han estimat el país li han dedicat el seu talent” alhora que ha assegurat que trobem a faltar la sardana.

El president de la Confederació Sardanista de Catalunya, Xavier Tresserras ha remarcat que “la pandèmia ens ha obligat a posposar la capitalitat, canviar la manera de fer les coses, reinventar-nos i s’ha emportat molta gent, però finalment s’ha proclamat i estem convençuts que serà extraordinària”.

Joan Vidal i Gayolà, pregoner

L’històric activista cultural Joan Vidal i Gayolà ha assumit el paper de pregoner i ha apuntat que “Sant Feliu de Guíxols va propiciar l’esplendor de la sardana als anys 60 del segle passat”, alhora que ha destacat se l’ha proclamada com a Capital de la Sardana 2021 “pels seus mèrits, que en són molts, però vull destacar sobretot haver inspirat l’escriptor britànic John Langdon-Davies, autor del millor llibre sobre sardanes segons Josep Pla”.

Fites artístiques

L’esdeveniment també ha permès escoltar la sardana dedicada al projecte. Es tracta de Sant Feliu de Guíxols, Capital de la Sardana, del compositor Antoni Mas i Bou. Igualment, s’ha presentat el quadre artístic que ha pintat Josep Maria Alarcón, com a peça artística commemorativa, en lloc d’un monument, com sol ser habitual. L’obra estarà exposada permanentment a l’entrada de l’Ajuntament.

Premis Capital de la Sardana 2021

En aquest esdeveniment també s’han donat a conèixer els Premis Capital de la Sardana 2021, que suposen un reconeixement per a persones, entitats i institucions que han desenvolupat una tasca de difusió i defensa de la sardana i la dansa tradicional. La Comissió Capital de la Sardana és l’encarregada d’atorgar-los segons unes categories establertes després de recopilar, proposar i analitzar les diverses propostes presentades. Enguany, els premiats són:

• Medalles al Mèrit:
  • Medalla al Mèrit Sardanista: a Salvador Saumoy i Pellicer, activista sardanista sabadellenc, estretament vinculat a l’Agrupació Cultural Folklòrica Sabadell Sardanista de la qual ha estat membre de junta i president. Des d’aquesta entitat va organitzar el primer aplec al bosc de Can Deu, impulsà juntament amb el pare escolapi Josep Vidal l’Escola Experimental de Cobla, bressol de la cobla Jovenívola, de la qual ha estat representant durant 44 anys. S’ha fet mereixedor de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i de la Medalla d’Honor de la Ciutat de Sabadell, atorgada pel consistori vallesà.
  • Medalla al Mèrit Musical a Jordi Figaró i Voltà, professor titular de tenora a l’Escola Superior de Música de Catalunya i professor de tenora i flabiol del Conservatori Municipal de Música de Barcelona. Intèrpret d’ambdós instruments en diverses cobles ha desenvolupat propostes innovadores com el Concert per a Tenora i Orquestra compost per Xavier Boliart, la creació del Duo Instruments Catalans en Concert, amb el qual ha fet gires internacionals o bé el disc Passió per la tenora amb el pianista Jordi Vilaprinyó. En l’actualitat és el director de la cobla del Conservatori Municipal de Barcelona i de la cobla Jovenívola de Sabadell.
  • Medalla al Mèrit de la Dansa a Jordi Torres i  Grangé per la seva dedicació a la dansa tradicional. L’any 1961 ingressa com a soci a la Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore i es fa càrrec de la biblioteca i dels arxius, entre ells el de danses tradicionals. Va ser dansaire de de l’esbart Montserratí Martinenc. Ha dirigit els esbarts  Joan Rigall de Montbau, La Lira de Montornès, el Comtal de Barcelona i L’esbart Rosa dels Vents. Amb el Grup d’estudis Carola, organitzà els aplecs d’Esbarts Infantils a Montbau i l’Aplec de les Roquetes. Des de l’any 2008 és responsable de l’Aplec d’Esbarts de Montserrat que organitza l’Obra del Ballet Popular, entitat de la qual ha contribuït a catalogar l’arxiu de danses i sardanes.

• Premis Capital de la Sardana:
  • A la dedicació:
    • A Josep Quer i Agustí, intèrpret i professor de violí, trombó i principalment de contrabaix. Amb aquest instrument ha actuat en diverses formacions musicals, tant en el món de la cobla com en el jazz i la música clàssica. Ha fet gires per Europa i Amèrica com a solista en diverses orquestres de cambra, ha gravat CDs i a més d’intèrpret, ha exercit la docència a països dels dos continents.
    • A Mateu Nogueras i Boher per la seva tasca continuada al llarg dels anys de col·laboració i gestió en els diferents concursos de sardana esportiva celebrats arreu del país. A la dècada dels 60 va ingressar al món de les colles de competició i des de la dècada dels 90 forma part de la junta de La Unió de Colles Sardanistes de Catalunya i de Colles Sardanistes de Barcelona.
    • A Montse Gili i Llort, per la seva tasca incansable a favor de la sardana des de diferents entitats i associacions.  És l’organitzadora de les sardanes de Sants, és membre de la junta de la Comissió d’Aplecs Sardanistes de les Comarques Barcelonines, de la junta de l’OBP, forma part de l’equip del programa sardanista de Sants 3 Ràdio i sempre col·labora desinteressadament en el desenvolupament de les activitats de la Confederació Sardanista de Catalunya.
  • Premi a la continuïtat
    • a l’Agrupació Sardanista Mollerussa pels seus 75 anys,
    • a la colla sardanista Violetes del Bosc, pels seus 75 anys,
    • al grup Dansaires del Penedès, pels seus 75 anys,
    • a l’Agrupació Sardanista de Sant Julià de Vilatorta, pels seus 50 anys,
    • al Grup Sardanista Vilassar de Dalt, pels seus 50 anys,
    • al Grup Sardanista Xaloc, pels seus 50 anys.
    • al concurs de colles sardanistes de Valls, pels seus 50 anys,
    • Premi a iniciatives renovadores: a Arnau Tordera i Prat, per l’anàlisi musical i explicació tècnica molt amenes de diverses sardanes, que va fer en motiu del Dia de l’Associacionisme Cultural 2020 i que es poden veure a Youtube.
  • Premi a mitjans de comunicació
    • a Joan Teixidor i Gabarró, per ser el conductor des de més de 40 anys del programa sardanista La dansa catalana, primer a Ràdio Sant Feliu i posteriorment a Ràdio Palamós. D’aquest programa se n’han fet més de 2.000 edicions,
    • al programa Ritmes de Catalunya de Ràdio Olot, per més de 3.000 edicions durant 40 anys,
    • al programa Nostra Dansa, de Ràdio Cornellà per haver assolit les 1.500 edicions,
    • al programa Germanor de Ràdio Tàrrega per haver sobrepassat les 1.000 edicions,
    • al programa Altell Sardanista de Caldes FM per haver arribat a les 1.000 edicions.
  • Premi a la promoció i difusió
    • a Pia Vilarrubias i Roger Figueras, per crear la joia ‘Ànima’, inspirada en una rotllana sardanista i llaços grocs per fer un joiell específic del món de la sardana.
    • a Sílvia Altimir i Pons,  per dissenyar i crear penjolls, agulles i arracades amb dansaires i parelles sardanistes que gaudeixen d’una gran acceptació,
    • a Montserrat Segura i Feliu,  per haver escrit quatre contes sobre sardanes recollits en un llibre titulat En Pep, el nen que somiava sardanes, que va servir per a cloure la celebració del bicentenari del naixement de Pep Ventura.
  • Premi a la difusió en xarxa: a Josep M. Rebés i Molina pel seu compte de twitter @AlmanacMusical, que fa present diàriament les efemèrides de compositors catalans, entre ells gairebé les de tots els compositors de sardanes i música per a cobla.
  • Premi a propostes artístiques
    • a Berga Jove i Obeses, per al concert/espectacle en què interpreten un repertori tant de peces per a cobla com de música moderna, sumant el món sonor de la banda amb el timbre característic de la cobla,
    • a Valentí Maymó i Cusidó, pel maridatge de poesia, prosa i música en diversos espectacles com ara Camins del Paradís, Poema de Nadal o Josep Pla i la Sardana.

El lliurament d’aquests Premis tindrà lloc el 18 de desembre a Sant Feliu de Guíxols.

Capital de la Sardana 2021

Sant Feliu de Guíxols, celebra la seva capitalitat sardanista el 2021 malgrat havia estat designada per a l’any anterior. La pandèmia va obligar a endarrerir el projecte un any, amb l’acceptació també per part de les dues poblacions que la seguiran al 2022 (Balaguer) i el 2023 (Sant Cugat del Vallès). Tanmateix, el programa de la Capital de la Sardana 2021 ha vist poc alterada la seva proposta, que contempla diverses propostes festives i sardanistes, però també de reflexió i voluntat de divulgar la sardana a públics aliens al sector, així com entre la mainada de la ciutat.

Sant Feliu de Guíxols és una ciutat estretament vinculada amb la sardana i la cobla. La sardana i la tradició sardanista, la música de cobla i els compositors de sardanes sempre han estat presents a la ciutat, al llarg de la història i amb grans noms.

Ja des del segle XIX hi ha hagut corals, orquestres, orquestrines i cobles. En aquest últim àmbit en destaca el nom del mestre Juli Garreta, reconegut compositor, junt amb altres noms també rellevants: Josep Maria Vilà Gandol, Josep Gravalosa o Lluís Lloansí, i figures com Josep i Arseni Roig, Agustí i Rafael Figueras, junt amb generacions de músics extraordinaris.

Es pot obtenir més informació sobre la capitalitat de Sant Feliu de Guíxols a la pàgina electrònica https://www.guixols.cat/sardana o als perfils de les xarxes socials de Facebook (https://www.facebook.com/capitaldelasardana), Twitter (@Capital_Sardana) i Instagram (https://instagram.com/capital_sardana).

La capitalitat de la sardana de Sant Feliu de Guíxols durarà tot aquest 2021 i fins al març de l’any vinent, quan Balaguer en prendrà el relleu. Les poblacions Capital de la Sardana precedents han sigut Arenys de Munt (2013), Barcelona (2014), Calella (2015), Mollerussa (2016), Figueres (2017), Montblanc (2018) i Perpinyà (2019).

Capital de la Sardana

La Capital de la Sardana és una iniciativa de la Confederació Sardanista de Catalunya que és esdeveniment de referència obligada durant tot un any, un espai on conviuen la festa, la tradició i el vessant crític i cultural pel món de la sardana i la dansa catalana. També és un punt de trobada no només pel sardanisme, sinó obert a tothom a múltiples activitats que giren al voltant d’aquesta cita.

En aquest sentit, compta amb una programació continuada durant tot un any, que ofereix diversos grans esdeveniments lligats al món de la sardana per fer participar el públic sardanista i no sardanista. La idea és esdevenir també en un pol d’atracció cultural, turístic i econòmic perquè sigui una excel·lent oportunitat per dinamitzar i rellançar la projecció de la seu que acull aquest magne esdeveniment.

La seva intenció és impactar directament sobre la societat actual, no només com una activitat sardanista per part de tots els seus registres, sinó també com un esdeveniment cultural i festiu.

Per això, la Capital de la Sardana té assignats uns grans esdeveniments que suposen una important mobilització dins del col·lectiu. Entre d’altres, es concreten la Presentació de la Guia Sardanista d’Aplecs i Concursos, la Festa de Cloenda del Campionat de Catalunya de les colles sardanistes, un concurs de sardana esportiva i la Trobada de Centres Cívics de la Generalitat de Catalunya.

Sobre la Confederació Sardanista de Catalunya

La Confederació Sardanista de Catalunya és una entitat de 3r nivell que aglutina un doble vessant: totes les federacions sardanistes territorials de Catalunya i el Rosselló i totes les organitzacions dels diversos actors sardanistes: cobles, colles i associacions.

La Confederació Sardanista de Catalunya és el punt culminant d’un procés per tal d’unificar totes les expressions i entitats sardanistes sota una figura que eviti duplicacions. És l’interlocutor únic per a l’administració pública per a grans temes sardanistes d’àmbit nacional i promociona, difon i defensa la sardana.