Òscar Andreu triomfa al Teatre de Blanes amb el monòleg ‘Crida als ocells de colors llampants’

El Teatre de Blanes-Teatre de la Costa Brava Sud es va omplir divendres passat de gom a gom, en la que va ser una nova ocasió per passar una estona de teràpia d’humor, d’aquelles que de tant en tant van bé per a l’ànima, per poder treure’s l’estrès de sobre i riure a cor què vols. Es tractava d’un monòleg que, d’entrada, ja provoca perquè no té un títol a l’ús: ‘Crida als ocells de colors llampants’.

El protagonitza el popular còmic català Òscar Andreu, col·laborador a l’’Està Passant’, així com codirector i guionista de ‘La Competència’ a RAC1, i de ‘La nit dels Òscars’, aquell programa de TV3 on compartia protagonisme amb un altre Òscar: l’Òscar Dalmau. En aquesta ocasió, Òscar Andreu s’ha estrenat amb el seu primer espectacle de stand-up escrit i protagonitzat per ell.

El fil conductor de seguida queda desvetllat: com desapareix una llengua?, quins són els seus símptomes?, Perquè ens comportem com ens comportem els parlants de català? Com es pot redreçar, si és que es pot, la situació d’amenaça real en què està immersa la llengua catalana ara per ara? Preguntes que va interpel·lar a un públic còmplice des del primer moment, que no va parar de riure durant poc més d’una hora que dura l’espectacle.

Durant el monòleg, l’autor explica la seva biografia lingüística, les esbojarrades aventures d’un català catalanoparlant a la capital de Catalunya, i repassa la història de la llengua. També aprofita per descriure un seguit de comportaments molt peculiars propis de la majoria de parlants amb qui tothom, amb major o menor mesura, s’hi podia veure reflectit. Com per exemple, la facilitat amb què es deixa de parlat el català per educació, quan els catalanoparlant s’adrecen a algú que creuen que no el parla… tot i que sovint el què passa és que l’interlocutor se sorprèn, perquè ho fa fins i tot millor que el nadiu.

Aquesta ‘Crida als ocells de colors llampants’, en definitiva, és un clam que fa a totes les persones que parlen el català, els ocells llampants en qüestió, perquè se n’adonin que, si no canvien d’estratègia, certament el català acabarà desapareixent. Ho mostra de manera plàstica, destapant dalt l’escenari l’ocell de cridaners colors, al costat d’un imponent tigre que és la llengua majoritària.

La programació professional es tancarà el 15 de juny a Casa Saladrigas

Ha estat el penúltim espectacle de la programació professional del primer semestre, que culminarà el proper 15 de juny a les 19 h amb la darrera proposta d’aquesta primera part de la cartellera 2024. Es tracta de ‘Un segundo bajo la arena’ del Col·lectiu Desasosiego, on es barreja el teatre i la música, i que serà singular perquè enlloc d’allotjar-se al Teatre de Blanes ho farà a Casa Saladrigas.

Parteix de l’argument de ‘Bodas de Sangre’, de Federico García Lorca. Està plantejat com una experiència on el públic es converteix en un nou convidat que permet reprendre la celebració interrompuda i concloure el ritual. Es desdibuixen les línies que separen públic i intèrprets, de manera que totes seuen a les taules d’aquest banquet nupcial, xerren, brinden i comparteixen un vespre.