Segon dia del fòrum turístic de destinacions de costa: el finançament turístic

El fòrum turístic de Destinacions de Sol i Platja ha continuat avui el programa previst amb una ponència inicial del doctor José Antonio Donaire sobre els reptes del turisme contemporani, seguida de diferents presentacions d’estudis sobre noves formules de gestió pública de turisme vinculades a temes com la sostenibilitat, l’habitatge d’ús turístic, el dèficit de la provisió local de serveis públics o el marc jurídic. Aquestes presentacions han anat a càrrec d’acadèmics de la universitat de La Laguna (Tenerife) i de la Universitat de Girona.

El tema central d’aquest segon dia ha estat el finançament dels municipis turístics.

Alvaro Carrillo, Secretaria de l’Aliança de Municipis Turístics (AMT), ha explicat que “des de l’Aliança de Municipis Turístics s’ha encarregat un estudi a la consultora PriceWaterHouse Cooper on s’han analitzat un total de 40 països, majoritàriament de la Unió Europea, i 15 de fora de la Unió Europea amb l’objectiu de presentar-lo al Govern Central i demanar una revisió de la definició actual de municipi turístic”. Actualment el concepte de Municipi Turístic es troba vinculat al nombre de segones residències i no a la població flotant, fet que comporta que actualment només són considerats com a Municipis Turístics un total de catorze i, d’aquests, Salou és l’únic municipi de l’Aliança de Municipis Turístics de Sol i Platja que compleix aquests criteris. Un fet que, tenint en compte que els vuit municipis que conformen l’Aliança de Municipis Turístics aglutinen el 20% de totes les pernoctacions turístiques de l’Estat Espanyol, posa de manifest que la definició actual ha quedat desfasada.

Dos altres paràmetres que s’han analitzat en aquest estudi han estat per una banda la càrrega dels serveis (recollida de residus, transport públic, policia, serveis mèdics infraestructura i pàrquing) que a l’Estat Espanyol recau principalment en els ajuntaments i en les Comunitats Autònomes així una recopilació de les diferents taxes turístiques que tenen les diferents Comunitats Autònomes i ciutats. Aquest mateix exercici s’ha portat a terme amb els 40 països analitzats i s’ha pogut copsar com en la majoria de països hi ha una major implicació econòmica a nivell del Govern Central i de la Unió Europea.

Les conclusions de l’estudi són:

1. El sistema de participació dels municipis turístics en els tributs de l’Estat és complexa, donat que s’estableixen nombrosos índexs i variables que dificulten la determinació i avaluació de l’import assignat a un municipi concret.

2. Es limita el finançament dels Municipis Turístics donat que no es té en compte la població estacional que també gaudeix dels serveis públics.

3. A les bones pràctiques internacionals analitzades, és el Govern Central qui assumeix l’augment dels serveis en temporada de més afluència.

4. La taxa turística podria ajudar als municipis a finançar la indústria turística per tal de fomentar un turisme més sostenible i distribuir els costos associats al turisme de forma més equitativa, però, per altra banda, pot desincentivar als turistes a visitar la destinació. En aquest sentit, es considera més adient incloure la taxa dins del global i no com taxa individual.

Properament es presentaran les conclusions i la nova proposta de definició dels Municipis Turístics a la Secretaria de Turisme del Govern Espanyol.

Anna Garriga, directora de la càtedra Climent Guitart ha explicat que “Ens trobem davant un problema estructural que requereix d’una revisió de la Llei d’Hisendes Locals”. Pel que fa al finançament dels municipis turístics, el conjunt d’estudis que s’han exposat confirmen que el desequilibri financer dels municipis turístics està diagnosticat per a Catalunya des de fa 30 anys i mostren un desequilibri persistent, és un problema estructural. L’any 1998 el deute mitjà per càpita dels municipis turístics era 2,3 vegades més gran que el dels no turístics. La Llei d’estabilitat pressupostària va forçar la reducció d’aquest deute, tot i que ha suposat estar gairebé una dècada sense inversió pública, cosa que agreuja la infradotació que els municipis turístics pateixen. Garriga explica que “Queda palès que els municipis turístics usen tots els instruments financers a la seva disposició, el més important l’IBI. La recaptació per càpita als municipis turístics és gairebé el doble que als no turístics: més nombre de rebuts i més quotes per rebut” i conclou que “es podria corregir aquest desequilibri financer als municipis turístics amb una reducció del 20% la quota íntegra dels rebuts de l’IBI, doblegant el tipus impositiu per a les segones residències i la taxa turística”.