Absolt un porter de discoteca de Lloret de Mar que estava acusat de violar una turista

L’Audiència de Girona ha absolt el controlador d’accés d’una discoteca de Lloret de Mar (Selva) que s’enfrontava a 9 anys de presó per violar una turista el 15 d’agost del 2017. La sentència considera provat que la víctima va anar voluntàriament a casa del processat, a Salt (Gironès), i que, un cop al pis, van mantenir relacions sexuals.

“No ha quedat provat que ho fossin sense l’anuència de la víctima, ni que l’acusat hagués utilitzat violència o intimidació”, conclou que el tribunal que recull que la víctima va incórrer en una “quantitat important” de contradiccions i llacunes les tres vegades que ha declarat al llarg del procediment. Això, sumat a la manca de corroboracions perifèriques, porta l’Audiència a absoldre el processat.

El cas que va arribar a judici a la secció tercera de l’Audiència de Girona es remuntava a la nit del 14 al 15 d’agost del 2017. La denunciant estava passant uns dies de vacances amb la família i aquella nit va anar a una discoteca situada a l’avinguda Just Marlés de Lloret de Mar amb la seva cosina i una altra amiga. Segons la fiscalia, van estar de festa al local fins cap a les cinc de la matinada, quan van sortir al carrer i es va adonar que havia perdut el mòbil.

Aleshores, li va anar a explicar al controlador d’accés de la discoteca, el processat. L’acusació pública sostenia que l’home es va oferir a ajudar-la i, plegats, van estar buscant el telèfon dins el local mentre les acompanyants de la víctima esperaven a fora. Com que no el van trobar, el vigilant de seguretat li va oferir anar fins a casa seva per intentar trobar el mòbil per geolocalització amb l’ordinador.

Segons la sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Manuel Ignacio Marcello, fins aquí el relat d’acusat i víctima no difereix però és a partir d’aquest moment quan les versions són oposades. La denunciant –que va declarar a porta tancada- va explicar que el processat havia conduït fins a Salt i, un cop a la seva habitació, l’havia obligat a mantenir relacions sexuals tot i que li va dir que no volia. El controlador d’accés, en canvi, va assegurar que les relacions sexuals van ser consentides.

“La principal raó que porta el tribunal a no concedir suficient crèdit a la declaració de la denunciant és la quantitat important de contradiccions i llacunes evidenciades en les seves tres declaracions –la policial, la del jutjat d’instrucció i l’evacuada en l’acte de plenari- que priven de virtualitat incriminatòria el relat acusatori”, conclou el tribunal.

A més, la sentència punta que fins i tot “sorprèn” al tribunal que “apareguin tantes discordances entre les diferents versions que ha ofert d’un fet tan simple”.

L’Audiència també afegeix que la resta de prova practicada al judici “no serveix de suport per corroborar cap de les tres versions”. I aquí la sentència remarca que l’informe forense és “concloent” a l’hora de determinar que la noia “no presentava lesions traumàtiques”.

La fiscalia va mantenir la petició de 9 anys de presó i la defensa del processat, encapçalada pel lletrat Joan Pere Zapata, va sol·licitar l’absolució. L’Audiència conclou que l’anàlisi de les proves porten “a la lliure absolució del processat”.