Absolt l’home que va abusar, maltractar i vexar una menor al Ripollès

La sentència de la secció tercera de l’Audiència de Girona, de la que ha estat ponent el magistrat Manuel Ignacio Marcello, conclou que “davant l’absència total de proves que permetin ratificar, amb la seguretat i certesa que exigeix tot pronunciament condemnatori, l’acusació per un delicte d’abusos sexuals continuats, la resolució ha de ser una absolució”.

La fiscalia demanava 8 anys de presó i 20 dies de localització permanent per un delicte continuat d’abús sexual a menor agreujat per la relació de parentiu, dos delictes de maltractament en l’àmbit de la violència domèstica i un delicte lleu continuat de vexacions injustes.

L’acusació particular elevava la petició a 9 anys de presó i multa de 2.160 euros per un delicte continuat d’abús sexual, un delicte continuat de maltractament en l’àmbit de la violència domèstica i un delicte lleu continuat de vexacions. En concepte de responsabilitat civil, volien que l’acusat indemnitzi la menor amb fins a 12.000 euros pel dany moral.

Al judici, el processat va negar les acusacions i va dir que la mare de la menor el va denunciar “per rancúnia” perquè ell “mai” va voler tenir una relació sentimental amb ella. Per això, la defensa va sol·licitar l’absolució.

La declaració que la nena va fer davant els psicòlegs de l’equip d’assessorament tècnic penal, i que constava com a prova preconstituïda, es va reproduir al judici a porta tancada. La sentència indica que, encara que el seu relat “compleixi els estàndards jurisprudencials de credibilitat”, la declaració ha de comptar amb “certa corroboració que permeti avalar les afirmacions”.

Segons l’Audiència, no hi ha cap testifical, ni cap informe mèdic ni cap pericial que confirmi el relat de la víctima. Només hi ha la declaració de la mare, que va relatar haver vist episodis d’insults i cops cap a la menor. En aquest punt, el tribunal assenyala que la dona i el processat tenen un “conflicte exacerbat” i la mare l’ha denunciat en nombroses ocasions per violència domèstica. “Partint d’aquesta situació de conflicte admesa i de la negació categòrica dels fets per part de l’acusat, cal un aval objectiu que sostingui les imputacions delictives”, afegeix el tribunal que resol que “la manca de prova objectiva” obliga a dictar una sentència absolutòria.

“No hi ha evidència que indiquin que l’acusat utilitzés paraules com ‘puta, tonta, sudaca de merda o rata de cloaca’ contra la nena, que la vexés o se’n rigués d’ell ni que la maltractés de paraula o d’obra de manera continuada durant el temps que van compartir domicili a Molló”, conclou la sentència.