Vall d’Hebron demostra l’eficàcia d’un protocol per millorar la recuperació de les pacients operades per càncer d’ovari

El protocol de recuperació intensificada (ERAS, de l’anglès ‘enhanced recovery after surgery’) es basa en un conjunt d’estratègies que s’apliquen abans, durant i després de l’operació per facilitar la recuperació de les pacients, reduir el temps d’ingrés a l’hospital, minimitzar les possibles complicacions i millorar-ne el confort. La revista ‘European Journal of Cancer’ ha publicat l’estudi per la importància dels resultats i l’impacte en les pacients.

En aquest conjunt d’estratègies, ja no és necessària una preparació intestinal intensa abans de l’operació sinó que és suficient administrar un ènema -preparació líquida injectada en el recte- la nit anterior. També, les pacients no arriben en dejú a la intervenció sinó que dues hores abans prenen 200ml de maltodextrina (una beguda ensucrada) i poden iniciar dieta sis hores després de l’operació, mentre que fins ara no se seguia aquest criteri.

El protocol també recomana valorar l’estat nutricional abans de la cirurgia, eliminar els drenatges el més aviat possible i fomentar que les pacients s’asseguin i comencin a caminar després de la cirurgia.

Pel que fa als analgèsics, és important evitar l’ús de morfina, ja que pot tenir més efectes secundaris en les pacients, indica la doctora Susana Manrique, cap del Servei d’Anestesiologia, Reanimació i Tractament del Dolor de Vall d’Hebron i investigadora del grup de Medicina Materna i Fetal del VHIR.

Per validar la utilitat en càncer d’ovari, l’estudi de Vall d’Hebron va incloure 100 dones amb la malaltia que es van sotmetre a cirurgia. En la meitat d’elles es va seguir el protocol habitual i, en la resta, es va implantar el protocol ERAS.

Entre els resultats de l’estudi destaca que el grup de pacients tractades amb les recomanacions del protocol va rebre l’alta, de mitjana, dos dies abans que la resta de les pacients: 7 dies d’ingrés en el cas de les pacients del grup ERAS, 9 dies en les del grup control. A més, les pacients del grup ERAS tenien una taxa de reingrés molt més baixa, del 6%, pel 20% del grup control.

“Hem demostrat que aquest protocol millora l’evolució i el confort de les pacients sense incrementar les complicacions postoperatòries”, afirma el cap del Servei de Ginecologia de Vall d’Hebron i cap del grup de Recerca Biomèdica en Ginecologia del VHIR, el doctor Antonio Gil Moreno.

La reducció del temps d’ingrés, la intensificació de les cures així com la millor evolució de les pacients tractades amb el protocol ERAS contribueix a un estalvi econòmic del centre i del sistema sanitari que pot arribar fins als 1.146 euros per pacient.

El protocol ERAS es va implementar el 2014 a Vall d’Hebron per a pacients amb càncer d’ovari. Fins ara, però, no existia evidència científica que en demostrés la utilitat per a aquest tipus de cirurgies, sinó que era una estratègia basada en recomanacions per a pacients amb cirurgia colorectal.

“Aquesta metodologia requereix un gran esforç per part d’un equip multidisciplinari de l’hospital, que inclou als equips de ginecologia, oncologia, psiquiatria, anestesiologia, infermeria, nutrició i rehabilitació”, explica Maria del Pilar Gutiérrez, supervisora d’Infermeria de la planta de Ginecologia de Vall d’Hebron. “Per aquest motiu, és molt important tenir dades objectives basades en l’evidència com les que hem aconseguit amb l’assaig PROFAST”, afegeix.

El protocol ja està disponible per a tota la cirurgia ginecològica i mamària i l’hospital està treballant per “poder adaptar-lo a l’abordatge de qualsevol tipus de cirurgia”, assenyala la doctora Asun Pérez, cap de secció de la Unitat de Ginecologia Oncològica i Patologia del Tracte Genital Inferior de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigadora del grup de Recerca Biomèdica en Ginecologia del VHIR.

El Servei de Ginecologia de Vall d’Hebron és l’únic centre acreditat pel grup espanyol de rehabilitació multimodal (GERM) com a centre d’excel·lència en recuperació intensificada, destaca el doctor José Luís Sánchez, metge adjunt de la Unitat de Ginecologia Oncològica, investigador del grup de Recerca Biomèdica en Ginecologia del VHIR i primer autor del treball. L’estudi ha comptat també amb la participació del Servei d’Anestesiologia, Reanimació i Tractament del Dolor, la Unitat de Suport Nutricional i la Direcció de Sistemes d’Informació de l’hospital.