Una troballa arqueològica revela un jaciment romà al Parc Catalunya de Sabadell

La troballa es va fer el passat mes d’octubre en el marc de les obres d’una canonada d’aigua al sector oest del parc. En un control preventiu, els arqueòlegs van localitzar en el pas de la rasa dues grans sitges de l’època romana que s’haurien utilitzat inicialment per emmagatzemar cereals i més tard com a contenidors de materials inservibles.

Tot i la puntualitat de la intervenció, en un espai d’un metre d’amplada per deu de llargada, la troballa és de gran valor, donat que apunta que les dues peces trobades poden ser tan sols la punta de l’iceberg, de manera que hi podria haver soterrades diverses sitges a l’entorn del parc. Més enllà de la importància d’aquests elements en sí, és determinant el seu contingut, donat que s’hi abocaven tot tipus de materials trencats o sense ús que avui dia aporten informació del lloc, l’època o l’estatus social dels habitants de la zona.

“Hi destaca la ceràmica, correspon majoritàriament a vaixella de luxe, sigillata d’importació del sud de la Gàl·lia i que arribava a través del comerç marítim”, destaca Jordi Roig, director de la intervenció arqueològica. D’aquestes peces se n’ha trobat un gran lot, fet que denota que l’assentament correspon a una vil·la romana, on hi podria haver hagut un conjunt d’edificis similars al que avui coneixem com una masia o una granja, amb activitat agrícola.

Una vil·la benestant

Roig assegura que la troballa es rellevant per la riquesa dels elements localitzats en un entorn sense massa expectativa arqueològica fins ara, diferència del centre de la ciutat, on una muralla envoltava l’antiga Sabadell, o a l’indret conegut com Sant Pau de Riu-sec. “Altres de les àrees d’expectativa arqueològica més importants de Sabadell són el sector de la Creu Alta, el carrer Major, el sector de Can Roqueta o el de Can Gambús”, detalla Genís Ribé, tècnic del Museu d’Història de Sabadell.

A part del material ceràmic, també s’hi ha trobat restes de vidre o de pintura, que denoten que la vil·la residencial tenia un cert luxe. “També hi ha material metàl·lic o de bronze, que no és habitual de trobar en una sitja, així com eines de ferro, o restes d’estucs de les pintures”, afegeix Roig.

Entre les peces de bronze hi destaca una moneda o un peu d’animal, que podria haver servit com element per aguantar algun estri quotidià en l’àmbit residencial. Per tot plegat, s’espera poder analitzar en un futur més zones del parc, un espai que està alleugerit de qualsevol possible actuació urbanística en tractar-se de zona verda.