Terrassa consolida l’estratègia d’èxit contra la segregació escolar

La ciutat egarenca és un clar exemple que si s’implementa una correcta estratègia contra la segregació escolar, sostinguda en el temps, amb voluntat política, mesures i amb implicació de tots els agents es pot revertir la situació.

Així ho demostren les dades recollides per la Fundació Bofill, i és que Terrassa no només ha aconseguit reduir les seves taxes de segregació, sinó que ha passat de ser el municipi més segregat de Catalunya fa quatre anys a situar-se en la posició 22, la qual cosa evidencia una tendència de reducció molt positiva.

Una evolució que s’atribueix a la signatura feta l’any 2019 del Pacte contra la segregació escolar, un acord que va significar un gran pas en la lluita contra la segregació escolar, en tant que va reconèixer de forma pública la magnitud del problema, a més d’establir unes mesures i solucions concretes per tal de fer-hi front.

No obstant això, Terrassa, com a una de les ciutats més densament poblades de tot Catalunya, continua presentant una segregació escolar molt alta, malgrat l’evident reducció. Per tal de mesurar la segregació escolar es pot tenir en compte l’alumnat socioeconòmicament vulnerable o l’alumnat d’origen estranger, si bé en l’àmbit municipal, les dades que s’acostumen a fer servir són les referents a la segregació segons l’origen estranger de l’alumnat.

La segregació continua sent “molt alta”

En aquest sentit, i tal com reflecteix l’últim mapa elaborat per la Fundació Bofill, Terrassa es troba dins el bloc dels municipis amb segregació escolar molt alta, és a dir, aquelles ciutats que presenten una dissimilitud de 0,30 o superior a Primària i de 0,20 o superior a Secundària.

Això, en el cas de Terrassa es tradueix en el fet que el 34% dels alumnes d’origen estranger a Primària i del 23% de Secundària haurien de canviar de centre per tal que tots els centres educatius del municipi tinguessin la mateixa composició social.

Per tant, l’alumnat terrassenc presenta més probabilitats d’estar en una escola segregada, un fet que repercuteix negativament al desenvolupament educatiu i personal de cada alumne.

Així doncs, és evident que les mesures impulsades, com la baixada de les ràtios tant a infantil com a l’ESO o la posada en marxa dels projectes “Magnet”, que consisteixen en la col·laboració entre centres educatius amb institucions d’excel·lència, han donat els seus fruits i han aconseguit que Terrassa es pugui despendre d’aquell “estigma” de ser la ciutat més segregada de Catalunya.

Ara bé, cal no abaixar la guàrdia i continuar enfortint polítiques d’escolarització, així com l’impuls de nous projectes i mesures que tinguin un clar i únic objectiu: acabar amb la segregació escolar.