Marta Farrés: “Té més impacte plantar 1.000 arbres que la Zona de Baixes Emissions”

Marta Farrés compleix el primer any de mandat després de la majoria absoluta del 28M. Tot i això, ha repetit la coalició amb Junts, una aliança que l’alcaldessa de Sabadell descriu com un “govern estable i amb expertesa”. Entrevistem Farrés per parlar de civisme, el Museu del Gas, la taxa d’escombraries, la sostenibilitat i l’espai públic.

 

Fa més d’un any que van aconseguir la majoria absoluta, com valoren aquest primer quart de mandat?
Ha sigut un any molt productiu. Veníem de la covid a l’anterior legislatura i ha sigut un inici plàcid d’executar projectes. Es nota que tenim un govern molt estable i amb expertesa, que fa que tot sigui més senzill.

 

I la coalició amb Junts?
Molt bé. De fet, ja hi vam estar treballant l’anterior legislatura. No podem fer el símil amb Espanya o Catalunya. El món local és un oasi i funciona molt amb les relacions personals. El Lluís (Matas) i jo tenim un model de ciutat en què coincidim en moltes coses i el pacte funciona bé.

 

 

A l’última entrevista, just havien anunciat la compra del Museu del Gas, sembla que per fi es formalitzarà.
Aquest mes passa formalment per ple. Els projectes s’anuncien i després es comencen a treballar. S’està fent tot el projecte museístic i, si no es torça res, abans de marxar de vacances quedarà formalitzat.

 

El fet que La Crida hagi portat el procés als tribunals té alguna afectació?
Sempre he estat molt crítica amb ells. Volen guanyar als tribunals el que no han guanyat a les urnes. És un expedient més que caducat i no té cap mena de recorregut. Crec que és per buscar un titular fàcil. M’agradaria més que se sumessin a l’entusiasme del govern per poder donar resposta a un repte que fa 20 anys que tothom ens demana. No entenc massa la seva estratègia i què aporten a Sabadell.

 

“S’està treballant el projecte museístic i el juliol quedarà formalitzada la compra del Museu del Gas”

 

Com està sent la relació amb la resta de l’oposició?
Evidentment, amb molts hi ha elements que ens allunyen, però és una relació que la intentem portar amb normalitat. Estem intentant complir el que vam dir. Malgrat la majoria absoluta, comptarem amb tothom. També és veritat que qui lidera la ciutat és el govern i d’aquí venen les propostes. Les que venen de l’oposició són molt limitades. Quan fas les coses bé, l’oposició té poc marge.

 

Un dels debats polítics encesos és el de l’increment de la taxa d’escombraries. Creu que la ciutadania no ha entès la situació o no s’ha explicat prou bé?
Ha passat a totes les ciutats. Pagar costa. Es tracta d’una taxa que ve d’Europa i ja hi ha molts municipis que l’estan pagant. Per exemple, Barcelona i l’àrea metropolitana la porten pagant des del 2020. No hi ha colors polítics. Pel que fa a alguns grups de l’oposició, trobo a faltar que siguin transparents. Governen a altres ciutats apujant la taxa i aquí diuen que no es pot apujar. Estan mentint. S’ha d’explicar a la ciutadania que reciclar és car i s’ha d’augmentar el reciclatge. A més, hem de recordar que Sabadell en totes les taxes estem per sota de la mitjana de la comarca, de la província i del país.

 

Hi havia alguna alternativa?
No hi ha matisos. Quan incorpores una taxa, simplement la incorpores. No pots incorporar una taxa a mitges. El 2025 s’acaba el termini per recaptar-la i ens hem esperat fins al final. El repte és com augmentar el reciclatge, que a Sabadell no estem ben situats. Com més reciclem, menys pagarem.

 

És possible intentar aplicar el que es diu una “taxa justa”? Qui més recicla menys paga.
De fet, ja ho estem aplicant. A Sabadell si utilitzes el punt blau entre quatre i vuit vegades tens un 10% de descompte en les dues taxes, més de nou vegades un 20% i, si a més truques una vegada a l’any perquè et vinguin a recollir els mobles, un 5% addicional. És a dir, ens podem arribar a estalviar un 25%. Ja s’intenta premiar qui més recicla.

És veritat que depenem de la tecnologia. El port a porta el descartem, perquè no és un sistema per ciutats com la nostra, que són molt verticals. Hem de veure com evolucionen els contenidors intel·ligents, però no és un mecanisme encara del tot experimentat. Imagina’t que li diem a la gent que ha de pagar i li oferim un pitjor servei. No ho vull això. Busquem un sistema que els permeti pagar menys, però que no els faci més complicat reciclar. Hem vist diferents models.

 

“Descartem el sistema porta a porta i hem de veure com evolucionen els contenidors intel·ligents”

 

Quan plantegen aplicar algun d’aquests sistemes?
Esperem que la innovació ens ajudi. En el moment en què es comencin a aplicar serà amb experiències pilot. D’altra banda, amb el tema comercial sí que estem estudiant ja el porta a porta per millorar els percentatges de reciclatge.

 

Com es poden millorar els percentatges de reciclatge? Són útils les campanyes?
Buscant sistemes que premiïn la gent, que no dificultin el reciclatge i també amb la conscienciació. Jo reciclo perquè m’ho crec. És un tema de valors. Els residus és un dels grans temes de futur.

 

Fa un parell de mesos van aprovar l’ordenança de civisme, que va aconseguir força consens. Quins problemes ha de resoldre?
Amb ciutats com Sabadell, on no tenim grans problemes de seguretat, el gran repte és el civisme. Fins ara podíem actuar sense ordenança. Què ens permet fer ara? Per exemple, sense un ordre judicial no pots accedir a un habitatge que està fent soroll. Tot i això, si tens l’ordenança de civisme i des de fora es veu que hi ha soroll, amb aquesta ordenança es pot sancionar.

 

 

Els veïns de la plataforma Soroll Nocturn proposen concentració d’agents cívics per combatre els problemes. Com ho veu?
Ara estem en el pitjor moment. L’estiu és quan fem un ús més intensiu de l’espai públic. Crec que hem millorat perquè s’ha fet un esforç per part de la policia. Tindrem una ciutat que a la nit serà 100% silenciosa? No. Si llencem aquest missatge ens equivocarem i generarem unes expectatives que no són reals. Ara estem intentant treure les discoteques fora dels centres urbans. És un model que no funciona. Ara bé, hem d’entendre que som una ciutat on passen coses. Hem de trobar un equilibri entre el dret a l’oci i el dret al descans.

 

Hi ha alguna manera de fer sortir tots aquests locals del centre?
És el que hem intentat fer. Amb el nou planejament vam situar l’oci al perímetre de la ciutat, però els qui tenen llicència aconseguida no els hi podem treure. El que sí que podem intentar és pactar amb ells. Per exemple, amb l’antic Piú al carrer Sant Cugat s’ha millorat. Els vull agrair als veïns perquè tenen molta paciència i anem provant diferents coses.

 

“No tenim grans problemes de seguretat, el gran repte és el civisme”

 

També en l’àmbit de seguretat, ampliaran la plantilla de la policia. És la solució?
Ha d’anar acompanyada d’altres mesures. Tindrem 30 agents més i serà el moment en què la policia local tindrà més gent en tota la història. S’ha de tenir el cos ben dotat, però no n’hi ha prou amb això. La seguretat té molts prismes. Hem fet una política de col·locació de càmeres de seguretat per acompanyar. A més, hi ha la il·luminació o els carrers nets, que milloren la percepció de seguretat. La nostra actuació aquest mandat anirà destinada als carrers.

 

97 milions d’euros d’inversió al carrer aquest mandat.
Aquest moment és el que estem invertint més. Es notarà el canvi als carrers, voreres i places. És un moment per posar la ciutat al dia, bonica i tenir un espai públic de qualitat. A més, també és un moment de retornar a les competències municipals. Durant molt temps hem assumit coses que no ens tocaven i li hem de començar a dir a qui li toca que les gestioni.

 

 

Per exemple, l’habitatge és un d’ells. Què tenen en marxa?
De polítiques d’habitatge n’hi ha moltes. Just hem presentat una nova promoció de 108 habitatges. M’agradaria que la gent mirés els logos de qui paga i qui falta. En aquest cas, la Generalitat. Estem parlant de 20 milions d’euros i falta qui té la competència en habitatge. Et sents molt sol. Sabadell estem ben posicionats en el món de l’habitatge perquè hem anat sols.

 

Com valora les Zones de Baixes Emissions després de les al·legacions de l’Arc Metropolità?
No ens acabem de creure la Zona de Baixes Emissions. És una política que la Generalitat ha impulsat. Hem de combatre el canvi climàtic i a les ciutats és on s’ha de produir aquest canvi. Però també crec que la Zona de Baixes Emissions no són la solució. Em crec més la plantació d’arbrat, guanyar espais verds i tenir facilitats per tramitar-ho. Tenim més impacte plantant 1.000 arbres que amb la Zona de Baixes Emissions, que complica molt a la gent, sobretot els que tenen menys diners.

Amb la lluita contra el canvi climàtic hem de sumar gent i no restar. A vegades els hi poses tants problemes que decideixen no sumar-se a la revolució verda. És millor dir a la gent que posaràs més zones verdes, que agrada, que no pas dir que posaràs una Zona de Baixes Emissions, que no genera cap empatia. Més enllà que l’impacte s’està demostrant, que és molt limitat. Els municipis de l’arc metropolità hem fet una Zona de Baixes Emissions per complir la llei i hem posat moltes excepcions.

 

“No ens acabem de creure la Zona de Baixes Emissions. Els municipis de l’arc n’hem fet una que compleix la normativa, però no va més enllà”

 

Queda al final molt descafeïnada.
Compleix la normativa, però no va més enllà. Pensem que hi ha altres polítiques públiques que ens ajuden en la lluita contra el canvi climàtic.

 

Aquest febrer es va inaugurar el tram Olesa – Viladecavalls de la B-40. Tenim noves notícies de la Ronda Nord?
No en tenim. Com que el govern català està en funcions, no pot signar. Com a ajuntament hem avançat en el traçat. Li hem encarregat a una enginyeria, que pròximament ens entregarà la proposta definitiva. Hem d’avançar en el traçat perquè quan hi hagi Generalitat ens asseiem el més aviat possible i puguem signar calendaris. Hi ha un acord majoritari al territori. No pot ser que una minoria ens porti cap a una banda que la majoria no volem.

 

Els partits que la defensaven van sortir reforçat en les últimes eleccions. És un reforç també per aquest projecte?
Ho veig claríssim, el que passa és que n’hi ha alguns que no ho veuen. No només a Catalunya, també a l’Ajuntament. Els que ho hem defensat hem sortit reforçats. La ciutadania ha parlat i, si són tan democràtics, han d’entendre que s’ha d’escoltar la gent quan parla.

 

 

Com veu les negociacions de Salvador Illa? Anirem a una repetició electoral?
No ho sé. Necessitem una Generalitat que governi. Portem 10 anys en què no han estat capaços de vertebrar el que es necessitava i, per això, espero i desitjo que el Salvador sigui president. Em sembla que és l’únic que pot tirar aquest país endavant.

 

Tindrem alcaldessa pels pròxims tres anys o es planteja fer el salt a una conselleria?
No m’ho plantejo gens. Tinc un projecte per la ciutat que vull continuar liderant. Sempre dic que les grans transformacions dels pròxims anys passen per les ciutats. La Generalitat ens ha d’ajudar, ens ha de crear la normativa i donar el finançament, però les ciutats som el motor de canvi.