El Museu d’Art de Cerdanyola renova la sala dedicada a Ismael Smith

Ahir es presentava al Museu d’Art de Cerdanyola del Vallès la nova exposició de la Sala Smith amb la rotació dels dibuixos i gravats i les quatre escultures dipositades pel Museu Nacional d’Art de Catalunya, que completen aquest espai únic per a la difusió de la figura d’Smith.

 

L’acte de presentació va comptar amb la presència de l’alcalde Carlos Cordón, del regidor de Cultura, Oscar Pons, del director del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Pepe Sierra, i de conservador d’Art Modern del MNAC, Eduard Vallès, que han destacat la perspectiva social del museu, així com la importància de les quatre escultures dipositades de manera permanent.

 

El 2009 s’inaugurava el Museu d’Art de Cerdanyola, amb l’única sala que existeix sobre l’artista, on es poden veure escultures, dibuixos, gravats, ceràmiques, joies, dissenys i abundant documentació. I el 2017, el Museu Nacional d’Art de Catalunya va realitzar la gran retrospectiva Ismael Smith, la bellesa i els monstres, que consagraria i recuperaria a Smith com a un imprescindible de l’art català de principis del segle XX.

 

Smith ha estat reivindicat per escriptors com Josep Palau i Fabre i recuperat per investigadors i institucions. Al marge de la seva indiscutible qualitat plàstica i la rauxa creativa, i des d’una visió social de l’art, s’ha convertit en un dels artistes històrics més contemporanis. La seva obra, des d’una llibertat absoluta, ens permet abordar conceptes actuals com la perspectiva de gèneres i identitats.

 

Tot coincidint amb el 50 aniversari de la mort de l’artista, el Museu d’Art de Cerdanyola, com a membre de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya, rep el dipòsit permanent de quatre peces de Smith de gran rellevància procedents del fons del Museu Nacional per a entendre la complexitat del personatge i de l’artista.

 

Amb aquesta excepcional incorporació la Sala Smith del Museu d’Art de Cerdanyola complementa una col·lecció molt rica, la segona més completa de l’artista després de la del Museu Nacional, i esdevé un referent per al gaudi i l’estudi de la seva figura. Amb aquest dipòsit, el Museu Nacional compleix amb una de les seves missions, que consisteix a treballar acompanyat dels diversos museus catalans, en aquest cas a través d’un dipòsit rellevant a un museu que ha treballat com cap altre per la figura d’Ismael Smith.

 

Aquest dipòsit s’incorpora juntament amb la nova presentació de 21 dibuixos i 7 gravats de Smith que el MAC conserva al seu fons i que molts d’ells es presenten per primer cop per mostrar tres etapes a la vida de l’artista: Barcelona (i Cerdanyola), París i Nova York. A més, una vitrina ens obre una finestra a una documentació inèdita, amb fotografia, escrits de l’artista, publicacions. També es poden veure 2 porcellanes i 2 joies del polifacètic creador.

 

La nova sala manté l’esperit de reivindicar altres artistes del cercle de Smith, i que van compartir una fortuna crítica similar: Laura Albéniz, Ana Maria Smith, Marià Andreu i Néstor Martín de la Torre, alhora que estableix vincles amb l’actualitat a partir del diàleg amb una obra contemporània, uns Miratges Contemporanis que aniran rotant i que s’estrenen amb una peça de Nazario.

 

Ismael Smith

L’1 de novembre de 1972 moria, després d’anys de reclusió al sanatori psiquiàtric de White Plains (NY) un dels artistes més singulars de principis de segle XX, el darrer i més autèntic dandi català. Ismael Smith va irrompre en el panorama artístic barceloní en ple auge del Modernisme i aviat, pel seu esperit rebel i la seva visió moderna, crítica i irònica, va ser incorporat per Eugeni d’Ors a l’Olimp del Noucentisme.

 

Format amb alguns dels creadors més importants de la generació anterior, aviat va destacar i es va convertir en un imprescindible d’exposicions, publicacions satíriques i encàrrecs. Però precisament, aquells trets que l’havien singularitzat (la visió ambigua i irònica, l’erotisme, la modernitat, la deconstrucció d’identitats, o el qüestionament social i de gèneres) el convertiren en un personatge incòmode, i l’elit política i cultural que l’havia coronat, el va deixar caure.

 

Smith va iniciar un periple amb estades a París, Londres, Madrid i Sevilla que l’allunyaren del tot del nou model classicista i d’ordre que el Noucentisme estava imposant per a la nova Catalunya. La família Smith es va instal·lar a Nova York i, a poc a poc, va ser condemnat a l’oblit sota el triple estigma de l’homosexualitat, l’ascendent jueu i la diagnosi del trastorn mental.