Els homes amb diabetis tenen un risc més alt de patir malalties renals

Segons es desprèn de la investigació, en els homes amb diabetis es detecten més marcadors d’estrès oxidatiu a les cèl·lules i processos lligats a mort cel·lular, que poden predisposar a patir nefropatia diabètica. En aquest sentit, el treball en què ha participat l’Hospital del Mar i Vall d’Hebron pot permetre disposar d’eines per personalitzar el tractament i l’evolució de les persones amb diabetis i malaltia renal, així com detectar potencials dianes terapèutiques basades en aquest fet.

La investigació ha determinat característiques diferents entre les cèl·lules tubulars renals d’home i de dona sense cap patologia i, d’aquesta manera, ha conclòs que existeix un metabolisme energètic diferencial entre homes i dones en l’àmbit renal, produint en els homes més dany, el que es tradueix en marcadors de pitjor evolució renal i major mortalitat per qualsevol causa, segons explica la doctora. Clara Barrios, autora del treball, metgessa adjunta del Servei de Nefrologia i investigadora de l’Institut de recerca de l’Hospital del Mar.

En aquest sentit, la recerca ha certificat que l’ús de la glucosa per generar energia a les persones amb diabetis pot generar més dany renal en el cas dels homes. “Les cèl·lules tubulars masculines tenen la respiració mitocondrial més activada, fet que comporta un increment de l’estrès oxidatiu i de la mort cel·lular programada. Quan simulem la diabetis, les cèl·lules tubulars renals dels homes augmenten el nombre de marcadors de dany, comparades amb les de les dones”, apunta la doctora Marta Riera, investigadora de l’Institut de recerca de l’Hospital del Mar.

Segons les investigadores, les cèl·lules dels homes utilitzen més glucosa i també més glutamina en les vies metabòliques energètiques tot i que produeixen menys piruvat, un compost bàsic en el metabolisme energètic, que les dones. La recerca ha conclòs que, tot plegat, té una relació directa amb la presència d’hormones masculines, fet que s’ha comprovat en el seguiment, durant cinc anys, dels pacients estudiats, tres grups en diferents estadis de la malaltia diabètica.

Aquestes diferències, segons els autors de l’estudi, es poden comprovar fàcilment en una analítica de sang, buscant-hi els metabòlits resultants del procés de metabolisme energètic de les cèl·lules. “En un futur pròxim anem cap a un tractament personalitzat en les persones afectes de diabetis i de malaltia renal crònica, on el sexe clarament és un factor a tenir en compte”, confirma la doctora María José Soler, autora del treball, cap clínica de Nefrologia i diàlisi del Servei de Nefrologia i investigadora del Vall d’Hebron Institut de Recerca.