El Museu de L’H presenta l’exposició “Joan Claret. Construcció i vibració, 1959-1966”

Joan Claret i Corominas (Barcelona, 1929-2014) va tenir una dilatada trajectòria mantenint-se fidel als seus plantejaments constructivistes enfront de l’arribada impetuosa de l’informalisme que predominava arreu. El període que s’ha volgut destacar en aquesta exposició delimita la gènesi del seu imaginari pictòric, el qual es pot endreçar en quatre transformacions entre 1959 i 1966. 

La mostra està comissariada per l’Albert Mercadé, director de la Fundació Arranz Bravo, amb la col·laboració del dissenyador gràfic Albert Claret, fill de l’artista.

Segons Albert Mercadé, “la seva obra va saber fer-se lloc en un moment d’hegemonia d’una atmosfera pictòrica oposada a la seva sensibilitat: l’informalisme —de Tàpies, Cuixart, Vallès o Tharrats— i el culte a l’expressivitat, la matèria, la transcendència o l’espontaneïtat creativa. En els mateixos anys, l’obra de Claret respirava, tota ella, ordre, serenitat, meditació i equilibri”.