El 13% de la població té predisposició a tenir una covid-19 greu

“Sabem que l’edat avançada i la coexistència d’altres patologies -cardiovasculars, obesitat, diabetis, defectes immunes- s’associa a una major gravetat de la infecció, però què passa amb la resta de la població que també arriba a la UCI sense aquests factors?”, es va preguntar el doctor Esteller, director de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras.

Una de les claus per al seguiment dels pacients amb covid-19 seria poder predir si la infecció pel virus acabarà requerint hospitalització o es podria controlar de forma ambulatòria. Per això, els investigadors van decidir estudiar més de 400 persones que havien donat positiu per coronavirus i que no pertanyien a cap d’aquests grups de risc. Els investigadors van analitzar-ne el material genètic i van mirar si no havien tingut símptomes o havien estat molt lleus o, per contra, havien estat ingressats a l’hospital i havien necessitat assistència respiratòria.

“En els positius pel virus que desenvolupaven una covid-19 greu, hem trobat que existeixen variacions epigenètiques, en els interruptors químics que regulen l’activitat de l’ADN”, destaca el professor d’investigació ICREA i també catedràtic de Genètica a la Universitat de Barcelona.

“Aquestes modificacions succeeixen principalment en gens associats amb una excessiva resposta inflamatòria i en gens que reflecteixen una tendència general a un pitjor estat de salut. El 13% de la població mundial presenta aquesta signatura epigenètica (EPICOVID), per tant és la població de màxim risc per la qual haurem de tenir una preocupació especial”, recalca l’investigador.

“Amb aquestes eines avançades de medicina personalitzada, tant del camp de la genòmica com de l’epigenòmica, és possible dissenyar models predictius que permetin detectar pacients amb un risc de pitjor pronòstic i, per tant, millorar-ne el tractament i evitar el col·lapse del sistema sanitari”, destaca la doctora Pujol, també professora ICREA, genetista del Consorci d’Investigació en Xarxa de Malalties Rares (CIBERER) i cap del Grup de Malalties Neurometabòliques de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL).

La doctora Pujol assenyala que les dades “complementen i confirmen” els resultats dels estudis internacionals publicats a la revista ‘Science’ el setembre, amb participació de diversos centres catalans. Els estudis van mostrar la implicació de la resposta antiviral dirigida per l’interferó -la cadena de proteïnes davant d’un virus, és a dir, la primera barrera- i la seva importància en l’evolució de la malaltia.

El projecte forma part de la campanya ‘Més imparables que mai’ que la Fundació Josep Carreras va posar en marxa l’abril del 2020 amb l’objectiu de recaptar fons per a línies de recerca sobre la covid-19 i la immunosupressió. L’article publicat ara mostra els resultats de la recerca duta a terme d’estratificació pronòstica en covid-19 amb la intenció de contribuir a millorar el maneig clínic dels pacients.

Els responsables del projectes assenyalen que els resultats d’aquestes recerques impactaran favorablement en la salut de la població en general i, de manera concreta, en les persones afectades per les leucèmies i les malalties hematològiques malignes, especialment vulnerables a aquesta malaltia.