Les dones continuen liderant les compres domèstiques a l’àrea de Barcelona

La Diputació de Barcelona ha presentat aquest dimecres una anàlisi dels hàbits de consum i compra a les comarques de Barcelona, que recull dades sobre temes com la despesa en la compra mensual, el pes d’homes i dones en la responsabilitat de les compres, llocs habituals de compra, canvis en hàbits com la compra de marca blanca, l’aposta per productes ecològics o la utilització d’elements reutilitzables; la valoració de l’oferta comercial o noves tendències de consum, entre altres temes. L’estudi es basa en una enquesta telefònica realitzada als responsables de compra de més de 7.300 llars familiars principals entre l’abril i el juny del 2024.

El paper de dones i homes

L’estudi apunta que en els darrers anys els homes han guanyat pes en la responsabilitat de les compres, si bé encara són les dones les principals responsables d’aquesta tasca. En concret, elles se n’encarreguen en un 62,1% de les llars, un nivell només lleugerament inferior l’any 2019 (63,8%), però en tot cas seguint la tendència a la baixa, ja que l’any 2017 eren les responsables de les compres domèstiques en un 70,8% de les llars. D’aquesta manera, els homes són ara (2024) responsables d’aquesta tasca en el 38% de les llars, mentre que el 2019 ho eren en el 36,2%, i el 2017, al 29,2%.

D’altra banda, l’estudi també detalla els rols de responsabilitat en les llars amb un únic responsable de les compres (el 57%) i les que tenen un responsable compartit (43%). En les primeres, les dones encara són més protagonistes: el 64,7%. En les segones, en canvi, els homes tenen més paper que elles, amb el 55,5% de les compres. Segons l’enquesta, el perfil més habitual de responsable compartit és un home d’entre 16 i 34 anys d’una ciutat de més de 100.000 habitants.

Puja la despesa mitjana

La despesa mensual mitjana en alimentació i productes habituals se situa en 420,7 euros per casa, un 17% més que el 2019, en part per efecte de la inflació dels darrers anys. Respecte a cinc anys enrere, on més s’ha disparat la despesa és a les llars de 5 integrants (718,8 euros, un 48% més) i de 6 o més (863, un 63,4% més). Als domicilis unipersonals l’increment de la despesa ha estat mínim (264,4 euros, un 2% més), i als de 2, 3 o 4 persones, l’augment està entorn d’un 15%.

Per comarques, el Barcelonès presenta la despesa més baixa de tota la demarcació amb 361 euros de mitjana, mentre el Vallès Occidental és on hi ha més despesa mitjana de les llars en productes quotidians, 551,3 euros.

Valoració desigual de l’oferta comercial

En el capítol de valoració de l’oferta comercial municipal, en general, es valora de forma positiva per part de les llars entrevistades, i obté una mitjana de 7,15 en una escala 0-10 a escala global, que és la mateixa nota de l’estudi de 2019. Això no obstant, aquest balanç canvia molt segons la dimensió del municipi dels enquestats. Per exemple, a BCN s’enfila fins a un 7,98, la nota més alta, i, en canvi, en municipis d’entre 500 i 2.000 habitants tot just arriba al 5,1, i fins i tot suspèn (amb un 2,17) als pobles de menys de 500 habitants.

Les famílies formades per parelles amb fills són les més crítiques amb l’oferta comercial, de forma general, tant a escala municipal com de barri, amb una valoració per sota de la mitjana de 6,9 i 6,4, respectivament.

Entre els aspectes més ben valorats pel conjunt de la població hi ha el tracte i l’atenció directa dels comerciants (7,7) i els horaris comercials (7,7); el que obté pitjor valoració és la disponibilitat d’aparcament a les zones comercials (4,9), així com els preus dels productes (5,37).

Lleuger retrocés dels productes ecològics

Un altre aspecte destacat és l’evolució de la consciència ecològica dels consumidors. D’una banda, l’enquesta conclou que sis de cada deu persones utilitza elements reutilitzables per fer la compra, principalment bosses de tela (63%) i de plàstic reutilitzable (31,4%).

Baixen lleugerament els ecològics i de proximitat. De fet, la valoració sobre la importància dels productes ecològics és lleugerament més baix ara (7,09), que fa cinc anys (7,25). Si la pregunta és sobre els productes de proximitat, en canvi, la valoració és ara més alta: 8,07 (sobre 10), respecte al 7,74 que li atorgaven el 2019.

D’altra banda, prop de la meitat de les llars ha augmentat la compra de productes de marca blanca en els darrers mesos. Concretament, un 46,6% dels domicilis ha augmentat la freqüència de compra d’aquests productes. Al Vallès Occidental el Garraf, Osona i l’Anoia són les comarques on ho ha fet més de la meitat de la població.

Compres dins i fora del municipi, i per internet

El 87,9% de les compres de productes quotidians es fan dins del mateix municipi, un 10% en un altre municipi, i un 2,1%, per Internet. Amb els productes no quotidians, la cosa canvia: només el 67% d’aquestes compres es realitzen dins del municipi de residència, el 24,8% en un tercer, i un 7,7%, per internet. Respecte a la compra fora de la localitat de residència, amb dades traduïdes a l’àmbit comarcal, el Barcelonès és l’única comarca que guanya compradors en qualsevol mena de compres. La resta, tenen ‘fugues’, especialment en l’equipament per la persona i la llar, i el Moianès, l’Anoia i l’Alt Penedès, les que en tenen més.

Pel que fa a les compres a través d’internet, l’estudi constata que hi ha una tendència a l’estabilització. En conjunt, només el 2,1% de les compres quotidianes es fan per aquest canal, el 7,7% en el cas dels productes no quotidians.

El percentatge de població que ha fet compres per internet el darrer any (2024) és similar al que hi havia el 2019: poc més del 60%. Això no obstant, el que més ha pujat és la compra d’alimentació per internet, amb un de cada quatre consumidors que declara haver fet la darrera compra a la xarxa, quan fa cinc anys eren només el 16,5%. En canvi, l’estudi assenyala que ha baixat gairebé vint punts els que han fet la darrera compra de productes d’oci, música i joguines: del 76,5% al 57,4%.