Descobreixen una alga asiàtica a la costa barcelonina

Les feines de vigilància d’espècies invasores han permès detectar una nova alga invasora a la costa barcelonina. Es tracta de la Rugulopteryx okamurae, anomenada ”l’alga asiàtica” des de la seva introducció a la Mediterrània. L’espècie- que és originària del nord-oest de l’Oceà Pacífic i habitual a les costes del Japó, Xina, Taiwan, Corea i Filipines- està inclosa tant al Catàleg espanyol d’Espècies Exòtiques Invasores com al Llistat d’espècies exòtiques invasores preocupants per a la Unió Europea.

La invasió d’aquesta alga – que ha provocat estralls en diferents punts de l’Estat, com la costa Andalusa (es té documentada la seva colonització des del 2015 a Ceuta i a l’Estret de Gibraltar)- ha estat registrada, des dels inicis, pel grup de seguiment d’espècies invasores del CEAB-CSIC, que col·labora amb l’ACA, de la Generalitat de Catalunya, en el programa de prevenció i seguiment d’espècies exòtiques marines.

L’espècie ja es va trobar al litoral català a l’inici d’aquest estiu, quan investigadors i docents de la Universitat de Barcelona (UB) van observar la colonització incipient dels primers individus al port de Llançà, durant unes pràctiques de camp amb alumnes. Després de la comunicació personal amb els investigadors de la UB, l’equip del CEAB-CSIC, liderat pel recentment desaparegut Dr. Enric Ballesteros, va validar aquestes observacions i va realitzar prospeccions a la zona per tal de caracteritzar els hàbitats envaïts, la dimensió de la colonització i fer-ne el seguiment.

Des d’aleshores, la disseminació de l’alga ha estat sobre les àrees adjacents (punts de Llançà i de Colera) colonitzant les escletxes dels blocs artificials de ports i platges de forma esparsa, sense manifestar una ocupació massiva del substrat. Les dades d’aquesta dispersió les obté i facilita tant l’equip del CEAB-CSIC, en el marc del programa de vigilància d’espècies invasores que duu a terme l’ACA, com bussejadors i altres ciutadans que col·laboren en programes de ciència ciutadana (faciliten informació, que després comprova l’equip científic).

Ara l’alga s’ha trobat en un altre punt, allunyat d’aquesta zona: al port Olímpic de Barcelona. L’equip del CEAB-CSIC ha registrat la seva presència als blocs de la contra escullera submergida, a fondàries de 3 a 6 metres i amb una cobertura d’aproximadament del 15% de la superfície. Pel que fa a la via d’introducció, els investigadors consideren que el més probable és que hagi arribat amb embarcacions d’esbarjo.

Els impactes ecològics i econòmics

Aquesta mateixa espècie actualment ocupa els fons fotòfils de l’Etang de Thau (Provença francesa), Ceuta, Andalusia, el nord del Marroc, Marsella, les illes Açores, Múrcia, Madeira, illes Canàries, Alacant i les zones referides del litoral català.

Ha mostrat un important potencial invasor, podent arribar a cobrir els fons de roca des de la superfície fins als trenta metres de fondària, fins i tot creixent sobre altres algues i plantes marines. Pot provocar modificacions en els ecosistemes marins, alterant els hàbitats i desplaçant o fent desaparèixer espècies autòctones.

A més dels incalculables impactes sobre la biodiversitat marina i les xarxes tròfiques, les pèrdues econòmiques directes que aquesta espècie provoca sobre la pesca fins ara s’estimen en més d’un milió d’euros anuals, sense considerar les tasques de neteja de les platges per l’arribada i dipòsit de cúmuls vegetals.

Actuacions per a la vigilància i control

 Les accions que es desenvolupen en un primer moment, dins de la col·laboració amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), són:

• Intensificar la freqüència de control en les localitats a on ha estat observada, que de moment, al litoral de Catalunya  corresponen a esculleres de ports esportius i les seves proximitats.
• Caracteritzar l’àrea colonitzada (l’entorn i zones properes de Colera, Llançà i port Olímpic) per definir l’àrea ocupada i els límits de distribució de l’alga.
• Fer un estudi estacional dels llocs colonitzats per  R. okamurae per identificar els morfotips (aspecte, mida, densitat ..) de l’alga en cada estació de l’any; veure com es comporta en cada moment i segons les especificitats de la zona.
• En els casos que s’observin noves localitats de possibles implantacions, per part d’altes entitats públiques o privades, l’ACA durà a terme, amb el suport d’especialistes del CEAB-CSIC, la identificació taxonòmica per confirmar si es tracta o no de l’alga invasora (és molt fàcil confondre-la amb espècies autòctones).
• En cas de noves localitzacions de zones colonitzades, l’ACA, informarà puntualment a la Direcció General de Medi Natural  i al Ministerio de Transición Ecológica y Reto Demográfico, a través del grup de treball d’Espècies Invasores de la Generalitat de Catalunya, per tal de decidir i implementar accions de control en aquelles zones on sigui possible i necessari.

La vigilància d’espècies invasores al medi marí a Catalunya

 L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) desenvolupa des de 1992, i de manera pionera, programes de vigilància d’espècies invasores en el medi marí. Ho fa en col·laboració amb el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC). En el marc d’aquests programes, hi ha implementada una xarxa de vigilància amb estacions distribuïdes al llarg de tota la costa des de les que es proporcionen dades de manera constant.

L’ACA estudia l’estat de les masses d’aigua costaneres en relació amb les espècies introduïdes, la dispersió d’espècies relativament recents i es fa el seguiment de la colonització i evolució d’aquestes espècies per evitar que perjudiquin els ecosistemes autòctons.

Quan es detecten noves espècies, s’indexen i s’incorporen al seguiment. En aquesta part hi té un paper important la ciència ciutadana, amb iniciatives com Observadors del Mar, que aporten dades que l’equip científic del CEAB-CSIC s’encarrega de validar i que complementen les que obté de manera directa, a través del treball de camp en els diferents punts de la xarxa de vigilància. Tota la informació verificada es proporciona a l’ACA perquè fonamenti les actuacions dirigides a preservar els ecosistemes aquàtics.