La crisi de l’habitatge a Catalunya: Famílies senceres compartint una habitació

La crisi de l’habitatge que viu Catalunya, i que també afecta la resta d’Espanya i de molts països desenvolupats, s’agreuja cada vegada més sense que els intents de posar-hi solució per part de les autoritats, institucions públiques i governs hagi aconseguit resultats clars.

Entre els factors que han fet apujar els preus dels pisos i ha augmentat la falta d’oferta n’hi ha diversos, com ara la proliferació de la modalitat de pis turístic, destinat a convertir-se en una font d’ingressos que genera als propietaris més beneficis que el lloguer tradicional. També la compra massiva de pisos i fins i tot edificis sencers per part de fons voltor i grans propietaris amb la mateixa intencionalitat: especular i obtenir ingressos.

Davant d’aquesta situació, en els últims anys ha augmentat també la quantitat de gent que comparteix pis, llogant només una habitació i fent ús de la resta de l’habitatge. Un fet que, fins fa relativament poc, se centrava en espais específics de població: estudiants, professors o altres treballadors temporals. Ara, però, és una opció cada cop més comuna en la població general que està empobrint la societat.

Segons l’últim informe de Cáritas Diocesana de Barcelona i l’Observatori de l’Habitatge Digne d’ESADE, viure en habitacions ha passat, en els últims temps, de ser una “alternativa transitòria” mentre la situació econòmica millorava a convertir-se en una “solució permanent”, i denúncia que hi ha famílies senceres que viuen apinyades en habitacions per l’inassumible cost del lloguer d’un pis sencer.

L’informe ‘Exclusió compartida, viure en una habitació en un context d’exclusió residencial i social’, elaborat a partir de 62 entrevistes i 4 grups de discussió, mostra les dificultats de moltes famílies d’accedir i mantenir un habitatge digne. Davant d’això, la seva única alternativa és llogar habitacions, amb la inseguretat jurídica que això els provoca: dificultats d’empadronar-se, d’escolaritzar els fills en escoles de la seva zona, accés al CAP del seu barri o fins i tot tenir un contracte de lloguer.

La manca d’intimitat també és un factor a tenir en compte i que genera tensió, estrès, ansietat i altres problemes de salut mental que afecten la qualitat de vida de les persones, especialment en els nens, que no disposen d’espais propis on desenvolupar-se.

Aquest és el cas de Catherine, una dona de Colòmbia que va arribar a Barcelona fa tres anys. Tal com explica a ‘20 Minutos’, comparteix una habitació amb el seu fill de 2 anys. El mateix li passa a Birggith, que viu en una habitació amb el seu marit i dos fills adolescents. Totes dues són persones ateses per Cáritas Barcelona, tot i que aquest fenomen no es limita únicament a la capital catalana i la seva àrea metropolitana, sinó que també afecta Tarragona, Lleida i Girona. De fet, a tot Catalunya, Cáritas atén més de 50.000 persones que viuen en habitacions.

Des de l’organització, el director Eduard Sala ha fet una crida a totes les administracions per solucionar les deficiències estructurals del mercat de l’habitatge: “Necessitem recuperar la funció social de l’habitatge, entendre’l com un dret i no com un bé especulatiu”.