La calma té un preu: l’efecte Barcelona en l’habitatge del Vallès Oriental

El Vallès Oriental és una comarca considerada com tradicionalment tranquil·la, amb un ritme de vida diferenciat del bullici de Barcelona, però en els darrers anys viu una transformació.

Des de la pandèmia de la Covid-19 (2020), l’arribada de nous residents majoritàriament provinents de la capital catalana, ha provocat un canvi en el mercat immobiliari local i també un augment de la demanda dels serveis públics. Això, suposa uns reptes importants al territori, especialment per a les famílies que veuen com el preu de l’habitatge puja mentre les infraestructures socials i educatives se saturen. 

El fenomen de la migració des de Barcelona i la pressió immobiliària

Des de fa uns anys, el Vallès Oriental s’ha convertit en un destí atractiu per aquells qui busquen fugir de l’estrès i dels elevats costos de vida de Barcelona. “Aquest fenomen, s’ha vist agreujat per la pandèmia. Quan la gent va veure que no podia sortir al carrer i es trobaven en pisos petits i sense balcó a Barcelona, van adonar-se que volien veure des de les seves pròpies cases la muntanya i el verd característic del territori”, explica la Immobiliària FincAs & Ro de Granollers.

Aquesta nova dinàmica està generant una pujada de preus de l’habitatge, tant en el mercat del lloguer com la compravenda. Tot i això, segons la immobiliària, el cost del lloguer és el que més afectat s’ha vist, ja que ha augmentat en un 30 – 35% des de l’any 2020. 

“Des de la Covid-19, la demanda ens ha pujat un 300%. L’habitatge al Vallès Oriental, segueix sent més barat que a Barcelona, però al territori ha suposat un increment de preus altíssim en comparació amb el que estàvem acostumats a viure” afegeix l’agent immobiliari de FincAs & Ro.

Pels locals aquesta pujada significativa de demanada i de preus, ha suposat una nova dificultat a l’hora de trobar un habitatge digne, espaiós i on viure amb perspectives de futur que permetin formar una família. Els preus que s’han disparat en els darrers anys, també han fet que el cost de vida als pobles de la comarca hagin augmentat tant que dificultin poder viure al territori sense reajustar en què i com repartir les despeses.

La vida de les famílies locals i dels veïns

Són molts els veïns i associacions de veïns que adverteixen dels efectes negatius de la pressió immobiliària que pateix el territori. “Cada vegada hi ha menys terres verges, menys camps, menys animals i tot s’està edificant, fet que acabarà provocant la pèrdua de l’essència de la comarca i de la vida de poble que sempre hi ha hagut” afirma una veïna nativa del Vallès Oriental, que fa més de 30 anys que viu a la comarca catalana. 

Des de l’any de la pandèmia fins avui dia, la Immobiliària FincAs & Ro de Granollers calcula haver gestionat la venda d’unes 20 parcel·les per construir habitatges nous a la comarca del Vallès Oriental, fet que evidencia la pèrdua de zones verdes de la comarca i la creixent demanda de llocs on poder viure.

Aquesta situació no només afecta l’accés a l’habitatge, també afecta el teixit social i cultural dels barris, posant en risc l’arrelament i la cohesió comunitària essencials de la convivència local. 

Saturació d’infraestructures i serveis públics

L’augment de la població també ha fet créixer la pressió als serveis públics, com les escoles i els centres de salut. Cardedeu és un dels pobles que s’ha vist més afectats amb l’arribada de noves famílies, provocant un col·lapse en les escoles bressol que fa que s’hagin de valorar noves opcions d’escola pública pel territori, tot i haver de desplaçar-se del poble perquè els infants puguin accedir-hi.

“La vida als pobles està molt més saturada, ens trobem amb la manca de serveis públics essencials com ho és la salut. Falten metges al territori per poder atendre a tots els que som sense haver de fer esperes molt llargues i això, abans no passava” comenta la veïna del Vallès Oriental.

La vida al territori ha canviat. Ja no només busquen pis joves o persones que vulguin emancipar-se de l’habitatge familiar, fet cada vegada és més complicat per l’increment de preus. En els darrers anys, han aparegut nous perfils de llogaters com: amics que són companys de pis, persones grans que han venut les seves cases familiars i busquen pisos cèntrics propers al comerç local i als centres de salut, i persones immigrants que es desplacen per motius laborals.

“Fa uns anys era impensable trobar joves que fossin amics i volguessin viure junts, perquè això era típic de ciutats universitàries com Barcelona, però actualment, aquest perfil és cada vegada més habitual donat que els preus han pujat molt com per viure una sola persona, inclús si el que busca és un lloguer d’habitacions” explica la immobiliària de Granollers.

Perspectives de futur

El Vallès Oriental es troba davant un moment crucial on la pressió demogràfica i immobiliària és decisiva per mantenir l’equilibri entre la qualitat de vida i el desenvolupament. Les associacions de veïns treballen per promoure la cohesió i adaptació a la comunitat, mentre el veïnat segueix treballant a preservar l’essència i el benestar dels barris. 

“Ens trobem que si tot segueix així, d’aquí a uns anys només coneixerem els veïns dels nostres barris, però perdrem la noció de qui viu quatre carrers més enllà de la nostra casa i, per tant, perdrem la concepció de poble per passar a ser barris com a les grans ciutats” evidència la veïna del territori.

Cada vegada és més difícil trobar lloguers assequibles al territori, donat que moltes immobiliàries no arriben a fer públics els pisos que poden oferir, ja que ja tenen algun perfil d’inquilí adient que encaixi amb l’habitatge. “Molts d’altres propietaris no arriben ni a gestionar-ho amb immobiliàries perquè tots tenim un amic, conegut o familiar, que pot llogar el pis i així s’estalvien la gestió de la immobiliària i ho fan a compte propi” afirma FincAs & Ro. 

“En un futur, ens podríem arribar a trobar amb un bloqueig de pisos donada l’elevada demanda que ens estem trobant i alhora, la poca oferta amb la qual podem treballar” afegeix l’agent de la immobiliària granollerina.

El repte és col·lectiu, requereix compromisos perquè el territori segueixi sent un lloc on persones, noves i antigues, puguin viure amb tranquil·litat.