La contaminació de l’aire urbà cau un 62% a Barcelona

En tot cas, els nivells d’NO2 registrats durant l’estat d’alarma són els més baixos per als mesos de març i abril de l’última dècada en totes les ciutats analitzades. A més, es mantenen per sota del valor límit legal i la guia anual de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), quan aquest llindar se supera sovint i especialment al març.

Per territoris, la reducció de la contaminació és menor a la cornisa cantàbrica, mentre que les ciutats del litoral mediterrani són les que més han rebaixat els nivells d’NO2, “fins a concentracions a vegades pròpies d’estacions rurals de fons”.

Les majors reduccions s’han donat a Alacant (72%) i València (69%) i les menors a Oviedo (42%) i Saragossa (45%). A Madrid la mitjana de reducció és del 59% i a Barcelona del 62%, tot i que l’organització ha alertat que les xarxes de mesurament a les ciutats són molt dispars i les dades no es poden comparar “amb complet rigor”.

L’informe indica també que les precipitacions i la inestabilitat atmosfèrica també han contribuït a la millora general de la qualitat de l’aire.

A més, les partícules en suspensió (PM10 i PM2,5) i l’ozó també han disminuït “de manera notable” en al primera meitat d ela primavera. Segons l’informe a això hi ha contribuït la dràstica reducció de les emissions de nitrogen (NOx) i el temps inestable i plujós.

Canvis en la mobilitat

Ecologistes en Acció ha afirmat que la crisi del coronavirus demostra que la reducció estructural del trànsit motoritzat i els canvis en les pautes de mobilitat són “la millor eina per a rebaixar la contaminació de l’aire a les ciutats”. Ha afegit que, paradoxalment, la sortida de la crisi podria comportar l’augment de la contaminació atmosfèrica per sobre dels nivells precedents i per això ha proposat mantenir bones pràctiques com la compra de proximitat, el teletreball voluntari, l’administració electrònica o l’escalonament d’horaris laborals.

De manera immediata, ha demanat potenciar la mobilitat activa per als vianants i ciclistes, cedint més espai per aquests mitjans i establint el límit de velocitat urbana en 30 kilòmetres per hora. També ha reclamat una llei de finançament per al transport públic i accelerar la implantació de zones de baixes emissions “ambicioses” un cop passi la crisi sanitària.