Els autors de l’article destaquen que cal notificar els casos en temps real, o gairebé; planificar els recursos humans i tècnics necessaris per al dispositiu d’estudis de contactes i visualitzar les cadenes de transmissió per detectar els ‘punts calents’.
També plantegen facilitar recursos per al reallotjament, suport econòmic i ajudes assistencials per assegurar el seguiment dels aïllaments i quarantenes i proposa campanyes de comunicació inclusives, que “incorporin la perspectiva ciutadana, fomentin la confiança i clarifiquin els conceptes clau de l’estudi de contactes”.
Els requisits se centren en l’ús de la tecnologia per reduir el temps entre la detecció del cas i la prescripció de quarantenes però no inclouen la identificació de contactes per ‘bluetooth’ o geolocalització des dels telèfons mòbils, tot i que es podria afegir “si es considerés efectiu en algun escenari epidèmic, possible des del punt de vista de protecció de dades i acceptable per part de la societat”, indiquen. En tot cas, aquestes eines no poden substituir l’estudi tradicional de contactes, sinó ser-ne un complement, puntualitzen.
Els autors del document són Anna Llupià, de l’Hospital Clínic, i Maria Tusell, Júlia Montañà, Alberto García-Basteiro i Caterina Guinovart, de l’ISGlobal, centre impulsat per la Fundació La Caixa.
El Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau ha aconseguit el seu objectiu més esperat:…
Esquerra Republicana de Catalunya ha celebrat aquest matí, a la sala del Teatre d’Artesa de…
El candidat del PSC a les eleccions del 12-M, Salvador Illa, s'ha mostrat favorable a…
Una persona ha perdut la vida aquest dissabte després de ser atropellada per un tren…
L’agència d’avaluació Fitch Ratings ha publicat aquest divendres a la nit el ràting d’Andorra i…
La cap de llista de Junts + Puigdemont per Catalunya a Lleida, Pirineu i l'Aran,…
Esta web utiliza cookies.