Els autors de l’article destaquen que cal notificar els casos en temps real, o gairebé; planificar els recursos humans i tècnics necessaris per al dispositiu d’estudis de contactes i visualitzar les cadenes de transmissió per detectar els ‘punts calents’.
També plantegen facilitar recursos per al reallotjament, suport econòmic i ajudes assistencials per assegurar el seguiment dels aïllaments i quarantenes i proposa campanyes de comunicació inclusives, que “incorporin la perspectiva ciutadana, fomentin la confiança i clarifiquin els conceptes clau de l’estudi de contactes”.
Els requisits se centren en l’ús de la tecnologia per reduir el temps entre la detecció del cas i la prescripció de quarantenes però no inclouen la identificació de contactes per ‘bluetooth’ o geolocalització des dels telèfons mòbils, tot i que es podria afegir “si es considerés efectiu en algun escenari epidèmic, possible des del punt de vista de protecció de dades i acceptable per part de la societat”, indiquen. En tot cas, aquestes eines no poden substituir l’estudi tradicional de contactes, sinó ser-ne un complement, puntualitzen.
Els autors del document són Anna Llupià, de l’Hospital Clínic, i Maria Tusell, Júlia Montañà, Alberto García-Basteiro i Caterina Guinovart, de l’ISGlobal, centre impulsat per la Fundació La Caixa.