Els teatres de Barcelona van perdre 1,4 milions d’espectadors l’any 2020

La facturació ha davallat un 52%: dels 68,7 milions d’euros de l’any anterior a la pandèmia fins als 32,7 milions al tancament del 2020. Una altra xifra que il·lustra l’efecte dels mesos de tancament, primer, i de les intermitències i restriccions de tota mena que s’han succeït després, l’aporta el TNC: Al Teatre Nacional de Catalunya els ingressos directament relacionats amb els espectacles (venda d’entrades, gires i coproduccions) s’han encongit 1,46 MEUR (un 63%) des del març del 2020 fins a data d’avui. Pel que fa als abonaments aquesta temporada l’equipament ara la meitat de fidels que fa un any (amb 5.530), si ve apunten que el període continua obert i es confia que n’acabaran sumant més d’aquí a final de curs.

En aquest escenari, “les estructures” empresarials (principalment al sector privat) han quedat amb “allò just per respirar”, diu la presidenta d’ADETCA, Isabel Vidal. És cert que no li consten tancaments d’empreses del sector, tal i com es temia i es va alertar a l’inici de la pandèmia. Però en part això ha estat gràcies a l’ajut dels ERTO –”fonamentals”- i als “pocs ajuts” materials abocats des de les administracions.

En tot cas, apunta que el sector ja s’ha “aprimat” en capacitat d’arriscar, d’invertir i de programar. “Encara que hi siguem les mateixes empreses, la capacitat de risc baixa si hi ha aforaments limitats, i si no tenim la contractació necessària. I crec que ja hi ha hagut pèrdua de talent, perquè hi ha gent que s’ha hagut de buscar la vida i ja no es dedica a ser actor o actriu, per exemple”.

El maldecap de les sales

Ho corrobora el director teatral Oriol Broggi, responsable de la companyia La Perla 29 i l’espai escènic del Teatre Biblioteca de Catalunya. “Som companyia, espai de creació, teatre obert al públic. Som una estructura que s’ha d’aguantar i que és important que hi sigui perquè es mantingui tot un sector. I hem patit molt”, expressa.

Durant aquest darrer any i encara ara “tot s’ha modificat”, diu. Broggi enumera projectes ajornats, “aparcats” i altres “d’apilats”, però per sort el teatre ha anat recuperant obres, adaptant calendaris i formats perquè no es perdessin. “Almenys ara sembla clar que els teatres no tancaran”, es resigna el director sobre el futur immediat.

Actualment està funcionant bé l’adaptació teatral de ‘Canto jo i la muntanya balla’ i ja han exhaurit les entrades. “Constatem que la gent te ganes de venir, però…. Si poguéssim pujar al 70% l’aforament d’aquí al juny, ens ajudaria molt a tots. Generaria feina i també una mica de la il·lusió que necessita l’actor per sortir a escena”, diu com un prec.

Ocupació mitjana del 72% (de l’aforament reduït)

Les xifres d’afluència d’espectadors aquesta temporada coincideixen amb les impressions del director, doncs l’ocupació mitjana des de l’octubre i fins avui se situa en el 72%. Des d’ADETCA consideren també que per ara els espectadors han “respost” i han acudit a les sales. Ara bé, aquest percentatge és l’ocupació d’uns patis de butaques prèviament reduïts per les restriccions del Govern, actualment en un 50%. A més, Vidal alerta que la crisi econòmica derivada de la sanitària pot acabar afectant la butxaca de l’espectador i dubta sobre si s’ompliran les platees, un factor més a considerar de cara a una recuperació que “trigarà”.

Si més no, mentre aquesta restricció segueix vigent el Departament de Cultura contribueix econòmicament als teatres aportant la diferència de taquillatge entre el 50% d’aforament autoritzat i el 66% a partir del qual –segons el mateix sector- comença a ser viable aixecar el teló. La Generalitat va ampliar aquesta ajuda entre el 7 de gener al 7 de febrer per compensar l’afluència cessant de públic per culpa del confinament municipal. En total, va garantir als equipaments l’equivalent al 28% de la seva capacitat.

Invertir per “resistir”

Amb tot, i agraint aquests i altres ajuts rebuts durant el darrer any, el sector privat demana “per tirar endavant” un esforç de “contractació pública”, sobretot per part dels equipaments municipals de tot el territori. Allà, diu Vidal, hi ha espais que “encara estan amb la política de no obrir” si no els surt a compte. “No volem més subvenció, volem que es programi més, perquè és la manera de generar contractació”, reclama.

Mirant endavant, ADETCA augura encara “un altre any de resistència”, no pas de creixement. Però fins i tot per resistir “s’ha d’invertir”, avisen. “El públic necessita una cartellera bona, variada, i la solidaritat té un límit. Hem de ser capaços d’enviar productes que emocionin, que mobilitzin el públic i que li faci dir que tenen ganes de veure un espectacle”.