Els lloguers seguiran encarint-se els propers mesos per la Covid-19

De cara a finals d’any també creu que es pot produir un increment de la ruralització. És a dir, persones marxen de les ciutats per anar a viure en entorns rurals. Un fenomen que estaria reforçat des de dues vessants. D’una banda la de les rendes més baixes, que han de marxar de les ciutats per raons econòmiques i poden trobar feina al sector agrícola. “Si viure a l’àrea metropolitana costa uns 1.400 euros i amb l’atur no t’arriba, la teva professió no permet el teletreball i hi ha una renda mínima, potser serà el moment de fer un replantejament”, indica. De l’altra, les persones amb uns ingressos més elevats que poden treballar des de casa. “El teletreball fa que potser no sigui tant necessari viure a les ciutats, que potser no seran tan segures -per les aglomeracions i por a contagis- ni tan atractives”, raona.

El mercat de compra, enfonsat

El catedràtic critica que des de les administracions “s’ha incentivat el lloguer i s’ha menyspreat la propietat”, i recorda que després de la crisi del 2007 les famílies han tingut moltes dificultats per estalviar el 20% del preu dels pisos nous per poder accedir a les hipoteques. Una situació que, segons preveu, empitjorarà amb la recessió derivada de la covid-19 que està començant. “Això tindrà un impacte en el mercat de l’habitatge, especialment en el de compra”, valora.

El catedràtic assenyala que el mercat de l’habitatge en propietat des d’abans de l’arribada del coronavirus, ja que “no hi havia ni construcció ni transaccions”, i creu que amb l’impacte de la covid-19, l’estocada “és definitiva”. Això també afectarà a l’adquisició de segones residències per part de les classes benestants, ja que hi haurà “una por generalitzada a l’hora de gastar” per la pròpia pandèmia i perquè Nasarre preveu un increment d’impostos a les classes mitjanes i altes que provocarien una aturada de les inversions.

Pel que fa als arrendaments, el director de la càtedra exposa que la nova llei del lloguer del 2019 “ja va provocar un increment de preus i d’aturada” del mercat. “És una reforma mal feta”, considera, i recorda que a l’Estat s’han encarit un 10% de mitjana en el darrer any.

Per sortir d’aquest atzucac, Nassarre proposa dues vies. D’una banda que les administracions impulsessin massivament la construcció d’habitatges socials, però valora que “no tenen recursos”. L’altra opció passa per impulsar tinences alternatives d’habitatge, com la propietat compartida o la propietat temporal, dues modalitats que estan previstes per llei a Catalunya des de l’any 2015 però que, en la seva opinió, “ni els governs ni els bancs” han promocionat.