Els 4 símptomes que poden confirmar, abans de la PCR, que donaràs positiu per Covid

Quan es compleix un any des que l’OMS va declarar la crisi sanitària generada pel coronavirus com a pandèmia, encara es continua tractant de donar amb la clau que permeti detectar possibles casos abans fins i tot de sotmetre’s a una PCR. I per a això hi ha molts experts que estan tractant de determinar quins són els símptomes més comuns en aquelles persones que acaben donant positiu.

Tot i que és obvi que l’única manera definitiva de saber si ens hem contagiat és a través d’una prova, sigui PCR o un test d’antígens, alguns metges creuen que pot haver-hi un quadre de símptomes que permeti descartar d’entrada que no se sofreixen altres malalties similars com ara una grip.

En aquest aspecte és en el que s’ha centrat un estudi realitzat per diferents facultatius de la Universitat Ivano-*Frankivsk, situada a la ciutat ucraïnesa del mateix nom. En la seva recerca s’ha centrat a analitzar la «capacitat predictiva» d’un possible cas positiu de covid dels símptomes més comuns detectats com la febre, la miàlgia, la tos, la secreció nasal, el mal de coll, la congestió nasal o rinolàlia.

I els seus resultats reflecteixen que almenys quatre d’ells són indicadors «clau» per a poder indicar amb bastant fiabilitat que aquesta persona pot haver-se contagiat de coronavirus. Concretament consideren altament provat que una persona amb hipertèrmia (febre), miàlgia (dolor muscular), congestió nasal i rinolàlia acabarà donant positiu en una prova de coronavirus. En canvi no és tan rellevant tenir secreció nasal, la tos o el mal de coll.

Tot i que aquest estudi encara es troba en una fase preliminar i està a l’espera de ser analitzat per altres experts, els seus resultats mostren una indicació clara sobre aquests símptomes. Quan va ser el mateix pacient qui va detectar que tenia febre, dolor muscular o congestió nasal s’acaba confirmant un quadre de la malaltia i per tant són «símptomes clau per a un pronòstic de COVID-19 lleu». A això s’afegeix quan un metge detecta la rinolàlia o petits problemes fonètics, que acaba sent també un símptoma «clau de diagnòstic».