Demanen sancionar les xarxes socials que no identifiquin els sospitosos de delictes d’odi

La Fiscalia de Delictes d’Odi de Barcelona proposa que les xarxes socials estiguin obligades a proporcionar les dades dels usuaris investigats per aquest tipus de delicte. Actualment moltes de les empreses tecnològiques nord-americanes es neguen a donar la identitat dels seus usuaris tot i la petició judicial, al·legant la llibertat d’expressió, i això frustra moltes investigacions. Alemanya ha legislat en aquest sentit i França ho està fent. Per això, la fiscalia pretén que l’estat espanyol també pugui sancionar aquestes empreses, amb seu a Europa, quan no col·laborin amb la justícia. En aquest sentit, recorda que les companyies telefòniques sí que estan obligades a facilitar a la justícia les dades dels seus clients quan són investigats.

El fiscal delegat d’odi de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, admet la seva frustració per aquests entrebancs i diu que sovint és difícil conèixer la identitat d’alguns perfils a Twitter, Facebook, Instagram o YouTube que, des de l’estat,profereixen missatges d’odi cap a col·lectius vulnerables. Les empreses nord-americanes s’emparen en l’esmena de la seva Constitució que protegeix la llibertat d’expressió.

Segons dades de la Fiscalia de delictes d’odi de Barcelona, que compta amb 12 fiscals, el 2019 va iniciar 39 diligències d’investigació per aquests tipus de delictes, deu dels quals van acabar en querella o denúncia. Són xifres similars al 2018. Setze dels casos eren per delictes comesos a les xarxes socials, sobretot Twitter. El 25% dels casos van ser per homofòbia i el 30% per xenofòbia. És sobretot en aquests casos que la fiscalia demana més col·laboració de les empreses tecnològiques, o sancions si no ho fan.

Pel que fa als cossos policials, dels 394 atestats policials del 2019 sobre aquest tipus de delictes, 368 van ser dels Mossos d’Esquadra, 13 de la Policia Nacional i 13 de la Guàrdia Civil. El 2018 els Mossos van presentar 366 atestats. El primer motiu de discriminació va seguir sent la ideologia, com passa des del 2017 arran del procés sobiranista. Tot i així, es van presentar 147 atestats per delictes contra la ideologia, un 26% menys que els 203 del 2018. La majoria van ser per fets de l’octubre, arran de la sentència del Tribunal Suprem. A més, els delictes també van ser menys greus que en anys anteriors, com danys lleus o robatoris de banderes. Els atacs van ser comesos per partidaris d’ambdós bàndols.

Però el que més preocupa a la fiscalia és l’increment del 60% dels delictes per orientació o identitat sexual. El 2014 van haver-hi 26 atestats, el 2018 ja van ser 59 i el 2019 van ser 95. Segons el fiscal coordinador, Miguel Ángel Aguilar, això es deu a una major conscienciació de les víctimes per denunciar però també a un increment dels fets delictius en aquest àmbit. Els delictes per xenofòbia o racisme també han crescut, i han passat dels 94 el 2017, als 68 el 2018 i als 97 de l’any passat.

Els procediments judicials van arribar als 454, un 10% més que el 2018, uns 70 lleus i uns 370 greus o menys greus. 81 es van acabar arxivant per falta d’autor conegut i en 121 es va considerar que no hi havia delicte d’odi o discriminació, tot i que potser sí algun altre. En 332 casos la fiscalia d’odi es va personar com a acusació. La discriminació per raó d’ideologia va seguir sent el principal motiu tot i disminuir, amb 127 casos, davant dels 168 del 2018. L’orientació o identitat sexual va pujar de 52 a 93 casos, la xenofòbia va sumar 86 casos i el racisme, 21.

El ministeri públic va presentar 56 escrits d’acusació per aquests tipus de delicte: 18 per orientació o identitat sexual, 17 per ideologia, 14 per racisme o xenofòbia, tres per discapacitat i tres per aporofòbia, que és l’odi als pobres. En 26 casos es va acusar per delictes comuns o ordinaris amb l’agreujant de discriminació, 26 causes van ser per lesió de la dignitat i dos per discurs d’odi.

Pel que fa a les sentències, el 2019 n’hi va haver 75, 61 de les quals (81%) van ser condemnatòries. El 2018 hi va haver 56 sentències, el 74% de les quals amb condemna. Bona part de les condemnes, 18, van ser per racisme, set per raó d’ideologia, 12 per orientació sexual, tres per identitat sexual, dos per islamofòbia, tres per discriminació de gènere i una per aporofòbia. 25 de les condemnes van ser a menys de dos anys de presó i amb la conformitat de l’acusat i la reparació a la víctima es va poder suspendre l’ingrés si el condemnat es comprometia a participar en un curs de drets humans.

Per tot això, Aguilar proposa diverses reformes legals per afinar i perseguir millor aquests tipus de delictes. Així, es congratula que la futura llei de drets de la infància que impulsa el govern espanyol inclogui la discriminació per edat i l’aporofòbia, però demana que també hi hagi una llei d’igualtat de tracte per incloure sancions administratives a qualsevol tipus de discriminació que no arribi al nivell de delicte, com l’anomenat ‘microracisme’ o ‘microhomofòbia’, així com també la discriminació per origen territorial dins de l’estat.

Alhora, proposa que es rebaixi la pena de presó pels delictes de discurs d’odi de l’article 510 del Codi Penal, com recomanen les autoritats europees. Així, vol passar d’una forquilla d’un a quatre anys a una de fins a tres anys de presó.

Aguilar voldria que la Fsicalia d’Odi tingués rang de fiscalia especialitzada dins de la Fiscalia General de l’Estat, que la formació en delictes d’odi sigui obligatòria per a tots els policies, vigilants de seguretat i jutges i fiscals. Per últim, proposa que els immigrants irregulars que siguin víctimes de delictes d’odi puguin obtenir un permís temporal de residència, com ja passa amb les víctimes de violència de gènere o tràfic de persones.