Blanca Serra és la primera persona a declarar com a víctima per les tortures a Via Laietana

L’activista de 82 anys Blanca Serra ha entrat a declarar aquest dilluns davant la Fiscalia de Memòria Democràtica de Barcelona amb la intenció que el seu cas obri la porta a investigar i reparar nous casos de maltractaments policials durant el franquisme i la transició democràtica. Serra, acompanyada d’entitats i activistes, s’ha mostrat decidida a explicar el seu cas i espera que serveixi per avançar en memòria democràtica, tenint en compte que és el primer cop que una torturada com ella arriba a declarar a fiscalia. Blanca Serra i la seva germana Eva, ja morta, van patir maltractaments físics i psíquics el febrer de 1977, en el marc de repressió sistemàtica per motius polítics imposat pel règim dictatorial.

Irídia, Òmnium i altres entitats memorialistes donen suport a Serra, i davant la Ciutat de la Justícia l’han acompanyat altres activistes i membres de l’ANC. Abans d’entrar a declarar, Serra ha dit que no confia gaire que el seu cas tiri endavant, però espera que serveixi per a altres casos i per reconvertir la comissaria de Via Laietana en un espai de memòria. “És intolerable que es pensi que puguem compartir edifici entre torturadors i torturats en pisos diferents”, ha dit. “Hi ha moltes coses que no han canviat en 50 anys, però espero obrir el tema, que es continuï parlant d’això i que el jovent tingui en compte el que ha passat, està passant i el que passarà”, ha conclòs.

La directora d’Irídia, Anaïs Franquesa, ha agraït a Serra la seva “valentia, perseverança i convicció”, igual que la resta de represaliats per la dictadura que “fa dècades que lluiten i reclamant justícia”. Franquesa ha considerat històric aquest dia, perquè per primer cop declara en seu judicial una persona torturada a la comissaria de Via Laietana. “La justícia arriba molt tard, perquè molts represaliats ja no hi són”, ha lamentat, però ha afegit que volen que aquesta declaració “sigui la primera de moltes, queda molta feina per fer, no s’ha acabat”.

En tot cas, ha assegurat que el que va passar a la comissaria de Via Laietana “són crims contra la humanitat, no prescriuen, són crims que s’han d’investigar, jutjar i condemnar en una democràcia plena”. En aquest sentit, ha afegit que l’edifici ha de ser un “lloc de memòria sense presència policial i gestionat per organitzacions memorialistes”.

Xavier Antich, president d’Òmnium, ha dit que en el cas de Blanca Serra s’ha aprofitat una “esquerda” per portar a la justícia “crims que no prescriuen”, després de “dos intents molt seriosos bloquejats pels tribunals en els darrers anys”. Per a Antich, és important que es comenci a parlar de la reparació de les víctimes del franquisme en seu judicial, després de 50 anys “que l’Estat intenta sepultar en l’oblit i la desmemòria”. Per això, ha agraït la “perseverança” de les germanes Serra. Per a Antich, l’únic objectiu ara mateix és “continuar treballant fins al final, per a la reparació de la memòria de milers de represaliats“. “Cal continuar pressionant contra la impunitat de la dictadura i la transició, no demanem res que no hagin fet altres països que han sortit d’una dictadura: memòria, veritat, justícia i reparació“.

La denúncia, presentada a la fiscalia el novembre passat, incloïa quatre detencions entre 1977 i 1982 en les quals suposadament es va practicar tortura. Tanmateix, només la detenció i tortures del febrer de 1977, perpetrades per membres de la Brigada Político-Social a les dependències de la Prefectura de Via Laietana, queda dins del període cobert per la llei de memòria democràtica, pel que fa a la responsabilitat institucional de garantir el dret a la veritat, la reparació i la no repetició.

El decret d’incoació es fonamenta en l’obligació establerta per la llei de memòria democràtica de “realitzar una investigació efectiva que satisfaci el dret de les víctimes a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició, principis aquests que són pilars del dret internacional dels drets humans” i que s’integren en el dret a la tutela judicial efectiva establert per la Constitució. Així mateix, el decret analitza la concurrència en aquest cas concret dels requisits objectius, temporals i contextuals que s’exigeixen per a l’aplicació de la llei de memòria democràtica: que es tracti de greus violacions del dret internacional dels drets humans o del dret internacional humanitari; que els fets s’hagin produït amb ocasió del cop d’estat de 18 de juliol de 1936, la guerra i la dictadura, fins a l’entrada en vigor de la Constitució espanyola el 29 de desembre de 1978; i que aquests hagin estat perpetrats en el context d’un règim institucionalitzat de repressió contra la població civil, en aquest cas per motius polítics.

El ministeri fiscal, en actuacions anteriors, ja havia sostingut el criteri que, en aplicació de la nova llei, cal dur a terme una investigació efectiva la finalitat última de la qual no ha de ser la persecució penal, sinó garantir a les víctimes els seus drets a la veritat, la justícia i la reparació, amb independència del resultat final del procés. No obstant això, en dues denúncies judicials prèvies, que tenien el suport de la fiscalia, els jutjats van arxivar els casos en considerar que estaven prescrits o emparats per la llei d’amnistia.

Al novembre, Blanca Serra, l’única de les dues germanes que segueix viva, va explicar públicament que els fets denunciats estan relacionats amb quatre detencions que van patir la víctima i la seva germana entre 1977 i 1982 (les tres últimes amb la Constitució vigent) a la Prefectura Superior de Policia de Via Laietana i a la Dirección General de Seguridad (DGS) de Madrid. Va apuntar que la doble condició de “catalanistes i dones” van convertir-les en la “diana perfecta”.

“Aquestes detencions van passar sempre a casa seva, el que significa que estaven vigilades, i sempre van ser conduïdes, en primer lloc, a la prefectura de Via Laietana 43”, va indicar l’advocada Sònia Olivella. Va afegir que en tres d’aquests arrestos la Policia Nacional va traslladar Blanca Serra a l’edifici de la Direcció General de Policia de Madrid.

“La tortura és quan penses que pots morir”

En la seva intervenció, Blanca Serra va destacar que el seu cas és posterior a la mort de Franco i que s’emmarca en l’aplicació de la llei antiterrorista, que emparava detencions llargues i incomunicades sense garanties legals. De fet, va relatar que en tres de les detencions se li va aplicar aquesta llei. Va dir que, fins i tot, en el darrer arrest, que va ser per “ultratge a la unitat de la nació espanyola per exhibir una pancarta independentista”, va haver d’ingressar un mes a la presó de la Trinitat, on la van mantenir incomunicada “perquè no contagiés la resta de recluses”.

A més, va subratllar que la repressió patida va tenir un component específic per raó de gènere: “Jo he tingut dues condicions que són elements claus: una és la catalanitat i l’altra la condició de dona”, i va afegir que “quan el poder se situa més enllà dels marges de la llei, la condició de la catalanitat i els cossos de les dones es converteixen en una diana perfecta per a la demostració de la força i la violència de l’Estat”.

També va relatar algunes de les situacions cruentes que va patir, com quan van posar-li una bossa de plàstic al cap que li impedia respirar: “Arribes a pensar, bé ara és possible que em mori, i a més sola, perquè insistien molt en la idea que moriries sola perquè ningú es recordaria de tu”. També li van colpejar a la planta del peu amb una porra: “Mai m’havia imaginat que això podia fer tant de mal”, va comentar l’activista antifranquista, que va apuntar que en un d’aquests episodis van trencar-li diversos dits del peu.