Barcelona perd població per primera vegada en 15 anys

Un total de 13.094 persones han deixat d’estar empadronades a Barcelona de l’1 de gener a l’1 d’octubre del 2020, segons l’informe provisional ‘El moviment migratori de Barcelona en temps de Covid-19’ que ha elaborat l’Oficina Municipal de Dades (OMD) de l’Ajuntament a partir del padró municipal d’habitants.

Amb aquesta baixada en el padró municipal dels nou primers mesos del 2020, la població benvolguda a la ciutat fins a l’1 d’octubre és de 1.653.678 persones i trenca amb la tendència a l’alça dels darrers 15 anys.

Segons dades facilitades per l’Ajuntament, el 2007 va ser l’últim any que la població de Barcelona va sofrir una disminució important (un 1,6% menys de persones empadronades) i el 2011 del -0,9% menys.

El consistori ha atribuït aquesta baixada a les persones que han anat a viure a una segona residència o a la casa familiar –que provenen essencialment de zones amb un nivell de renda entre mitjà i alt–, a l’augment de la mortalitat a causa de la pandèmia i una lleu disminució en els naixements, i a les restriccions de mobilitat, que ha provocat que s’hagin reduït els fluxos migratoris.

Així i tot, el regidor de Presidència, Jordi Martí, ha apuntat en una trobada telemàtica amb periodistes que caldrà esperar als propers mesos per constatar si aquestes xifres es consoliden, perquè encara és fotografia encara molt inicial i parcial”, que es pot consolidar com la tendència però també pot ser puntual per la Covid.

Fluxos migratoris

Els fluxos migratoris pràcticament van deixar de funcionar entre març i juny i a partir d’aquell mes els registres van recuperar una certa normalitat; des de llavors fins a l’octubre hi ha hagut un canvi de tendència a la ciutat: l’emigració ha augmentat un 8%, mentre que la immigració ha baixat un 43,7%; en xifres absolutes, han emigrat 28.152 persones i han arribat 23.496 immigrants.

Respecte a l’emigració, s’ha incrementat significativament la preferència cap a municipis amb poca població i fora de l’àrea metropolitana, concretament en municipis de menys de 5.000 habitants de les quatre províncies catalanes.

Alguns dels municipis on s’ha detectat un comportament migratori atípic significatiu són l’Escala (Girona), Sant Pol de Mar (Barcelona) o Roda de Berà (Tarragona) –d’un marcat perfil turístic o de segona residència–, però també altres llocs residencials com Sant Adrià del Besòs o Sant Cugat del Vallès (Barcelona).

Aquesta migració dins de Catalunya sembla que la protagonitzen persones que han deixat Barcelona per anar a viure a una altra residència o a la casa familiar, perquè el confinament i les restriccions en la mobilitat intermunicipal s’han aliat amb l’expansió del teletreball, l’educació a distància o les compres per internet, que han facilitat a les persones replantejar-se el seu empadronament.

El consistori apunta que això no implica que deixin de viure realment a la ciutat, sinó que “la facilitat per treballar i gaudir de l’oci a distància alimenta un ús molt fluït entre la ciutat i el municipi petit de la segona residència”.