Barcelona es vanagloria de la limitació de sales de joc i bingos, tot i la pèrdua de llocs de treball

Barcelona treu pit per no haver crescut en sales de joc i bingos des de l’aprovació d’una normativa municipal que ho regula, sense oferir una alternativa a la consegüent i lògica pèrdua de llocs de treball. Segons un balanç fet pel propi Ajuntament, les sales i els bingos que hi ha a la ciutat es mantenen en la mateixa xifra, 51, des que el ple va aprovar l’abril del 2021 la norma. La regidora de Salut, Gemma Tarafa, fa un balanç positiu i vincula la regulació al fet que no n’hi hagi més, sense fer referència en cap moment a la pèrdua de llocs de feina o proposar una alternativa. De fet, la tardor del 2019, i mentre preparava la nova regulació, Barcelona ja va prohibir obrir nous locals de joc i apostes per preservar la salut i evitar addiccions. A l’altre extrem, la ciutat es compara amb Madrid, on les sales han passat de 378 a 428 entre el 2019 i el 2022.

 

“Barcelona es va posar a treballar i va activar polítiques públiques i no hem crescut en cap sala de joc o apostes en els últims tres anys”, celebra Tarafa.

 

La norma que regula la presència dels jocs d’atzar a la ciutat -un Pla Especial Urbanístic aprovat pel plenari fa més d’un any i mig- no prohibeix explícitament que obrin sales de joc i d’apostes, però fixa unes condicions a complir que, a la pràctica, en fan molt difícil l’obertura. Així ho va argumentar llavors el govern municipal i així asseguren que ho avalen ara les xifres.

 

En concret, la norma marca que l’establiment s’ha d’establir a una distància mínima de 800 metres respecte a qualsevol centre educatiu -com llars d’infants, escoles o universitats-, així com de 450 metres respecte a altres equipaments com biblioteques, centres de serveis socials, centres cívics, casals de joves i de barri, centres del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) o bé centres de salut. Fins llavors, la limitació de distància respecte als equipaments d’usos protegits era de 100 metres només.

 

Tot i que s’hagi contingut el nombre de locals existents, Tarafa assenyala que cal estar “amatents” pel fet que el 6,5% dels homes i l’1,7% de les dones han fet un ús problemàtic del joc durant l’últim any, segons la darrera Enquesta de Salut de Barcelona. Percentatges que s’incrementen en la població jove i de classes socials més desafavorides. En aquest context, la regidora posa en valor que s’hagi evitat l’obertura de més sales d’atzar, d’una banda, i que la ciutat compti amb un Pla d’Acció sobre Drogues i Addiccions 2021-2024, de l’altra.

 

Aquest pla d’acció, aprovat el novembre del 2021, inclou com una de les novetats la incorporació d’un programa escolar específic dirigit als alumnes de 4t d’ESO per a la prevenció dels danys que pot provocar l’addicció al joc d’apostes.