Barcelona acorda els noms dels jardins i els grans parcs de la ciutat

La primera Ponència del Nomenclàtor del 2025, reunida aquesta setmana, ha donat el vistiplau a la creació de nous vials i faristols de memòria a la ciutat i ha oficialitzat alguns noms que ja es donaven a espais.

Al districte de Les Corts es regularitza la denominació dels jardins de Torre Girona que es troben entre el carrer de Jordi Girona i el carrer d’Ignasi de Solà-Morales i Rubió, a Pedralbes; el mateix passa amb el parc de la Colònia Castells , es reconeix oficialment aquest nom pel parc urbà que hi ha entre el carrer de Castells i carrer del Montnegre.

A Horta-Guinardó, al barri de La Teixonera, l’espai entre el carrer de Segur i el carrer de Trueba ara es dirà a la plaça de Mossèn Francesc Lladós. A petició de la parròquia de Sant Celebrià i entitats veïnals, la nova plaça portarà el nom de qui fou rector de la parròquia com a reconeixement a la seva tasca de foment de la vida associativa i de servei al barri.

A Sant Martí, al Poblenou, es dedica una plaça a Carme Garcia, fotògrafa barcelonina nascuda el 1915 que va morir el 2015. La plaça es troba en un nou espai entre el carrer de Pamplona i el passatge de la Vinyassa. Als anys 30 va començar a fer fotografies de marcat caràcter polític. Va donar la seva obra, amb més de vuit mil imatges, a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona i més de quatre cents positius es conserven a l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya on va ser impulsora del Grup Femení de l’Agrupació a mitjans dels anys 50.

A Sants-Montjuïc s’ha regularitzat la denominació ja aprovada del parc de Can Batlló, rep aquest nom el nou parc urbà del barri de la Bordeta que transcorre entre la Gran Via de les Corts Catalanes i el carrer de la Constitució i el de Mossèn Amadeu Oller.

En el mateix àmbit de l’antic complex fabril, es donarà el nom de plaça de Josep Xarles, a l’espai que queda entre el carrer de la Constitució i el carrer de Mossèn Amadeu Oller. D’aquesta manera es reconeix Josep Xarles Santaló, activista sociocultural, fundador i primer president del Centre Social de Sants que va morir el març del 2017 i que va ser una figura fonamental, entre moltes altres iniciatives veïnals, en la reivindicació dels usos i la gestió veïnal de les antigues fàbriques de Muñoz Ramonet. Va estar també molt vinculat a l’activitat social de la parròquia de Sant Medir del mateix barri.

Molt a prop, entre el carrer de Mossèn Amadeu Oller i el carrer de Bartomeu Pi és donarà una plaça al també activista veïnal Anselm Cartañà. Nascut a Barcelona el 1929 i traspassat el 2017, va participar en l’activació de la dinamització veïnal als barris de Sants i de la Bordeta amb una llarga trajectòria en l’associacionisme de base. Anselm Cartañà fou nomenat Arxiver Honorari del Districte i l’any 1997 es li va atorgar la Medalla d’Honor de Barcelona, ​​per la seva valuosa col·laboració amb l’Arxiu Històric de Sants i la preservació de la memòria local.

També a la Bordeta, entre l’avinguda del Carrilet i el carrer del Quetzal s’ubicarà el passatge d’Assumpta Gonzàlez. Escriptora valenciana, nascuda a Borriana, País Valencià el 1917 que va morir a Barcelona el 2003. Va tenir un paper destacat en la vida cultural a Sants, on va viure. Va publicar a la revista Sants, va dirigir l’Orfeó de Sants, l’Escola d’Art Dramàtic i va escriure poesia i teatre.

Al barri de la Marina de Port es canvia el nom del parc de Can Clos pel parc del Tren de la Potassa, el canvi de denominació queda aprovat després d’un procés participatiu veïnal que ha triat aquest nom. El nou parc urbà de més de 24 mil m² queda delimitat entre el carrer dels Ferrocarrils i el carrer de les Diligències. El Tren de la Potassa va ser un ferrocarril que durant un segle transportava sal de potassi des de Súria i travessava el barri. Després d’una llarga lluita veïnal per reclamar la desviació de les vies, el 1985, es va evitar el seu pas pels barris de la Marina del Port i del Prat Vermell.

A Nou Barris, al barri de les Roquetes, entre el carrer del Turó de les Roquetes i el carrer de l’Artesania s’aprova definitivament el nom de jardins de Rodrigo Caro, un jardí temàtic especialitzat en vegetació de clima mediterrani dels cinc continents.

Plaques i faristols de memòria

La ponència ha aprovat també la col·locació de faristols i plaques de memòria que destaquen entitats i personalitats de la ciutat:

A proposta del Districte de Sants–Montjuïc i amb un treball fet amb les escoles del barri s’aprova des de la ponència la instal·lació d’un faristol de memòria que recordarà els Bombardejos d’Hostafrancs durant la Guerra Civil. Es col·locarà al carrer Vilardell 23. El primer atac aeri nocturn va arribar a la matinada del 29 de maig de 1937, les bombes tot i no provocar víctimes mortals van causar ferits i van afectar cases del carrer Creu Coberta i Príncep Jordi, diversos atacs més van succeir en els següents anys amb la destrucció de fàbriques amb la destrucció de fàbriques.

També a Sants-Montjuïc es posarà una placa a l’Antiga Església de Sant Medir, al carrer Constitució, 52 per recordar que en aquest indret es trobava entre els anys 1949 i 1960 la primera església de Sant Medir, que va ser un eix vertebrador de la vida del barri de la Bordeta.

A Sant Marti, es posarà un faristol de memòria a l’Acadèmia Vila del Clot per reconèixer la tasca antifranquista i pedagògica de la desapareguda escola. L’Acadèmia Vila i Josep Vila, fins a l’any 1966 es trobava en el punt on es creuen els carrers del Clot i d’Aragó i es va enderrocar. Va ser un centre escolar unitat de manera indissociable a la figura del director i propietari, Josep Vila i Arcelós que va destacar durant a terme a l’escola un projecte innovador pedagògic lligat a les arts, la música i la natura. S’instal·larà el faristol de memòria al passeig central de l’actual Rambla Guipúscoa en la seva intersecció amb el carrer del Clot.

A Sants-Montjuïc, a l’avinguda de l’Estadi, 42, un faristol recordarà la ubicació de la Torre de Suècia, una construcció que va formar part del pavelló de l’exposició de 1929. El pavelló de l’exposició de 1929. El pavelló de, en forma de caixa, anava acompanyat d’una piramidal amb tres cercles de fusta del mateix material en la seva part més funcional, abreviatura en la part més alta de la fusta. El 1932, l’Ajuntament de Barcelona va obrir un concurs públic dirigit als consistoris catalans perquè el pavelló es converteix en una escola d’alta muntanya per a infants amb necessitats socials. Berga va guanyar i l’edifici i la torre es van traslladar al municipi. Durant tres anys va servir d’escola laica i gratuïtament, però amb l’inici de la guerra es va transformar en caserna militar i a mitjans dels 60 va ser derruït.