Arxivada la investigació per la mort de 55 avis en una residència del Vallès durant la pandèmia

La magistrada diu que s’han practicat nombroses diligències d’investigació, inclosos uns informes mèdics forenses sobre l’atenció rebuda per part de quatre residents aleatoris. Aquests informes no aprecien abandonament i conclouen que van ser visitats amb regularitat, que les indicacions mèdiques van ser proporcionals als problemes que plantejaven, i que les decisions terapèutiques “no poden considerar-se anòmales ni apartades de la pràctica mèdica”. Tampoc s’aprecien “deficiències de cobertura”.

Així, la magistrada conclou que la investigació no ha apreciat cap incompliment deliberat o imprudent de les normes sanitàries emeses pels diversos organismes de salut pública, ni tampoc va abandonar-se l’assistència, tot i que reconeix una “situació de gran complexitat en la gestió, pròpia de la situació epidèmica que es vivia”.

Igualment, tampoc s’ha detectat un aïllament inadequat dels pacients en la fase inicial de la pandèmia. Així, els residents que van morir ocupaven ubicacions diferents dins de la residència, cosa que fa pensar a la magistrada que l’origen de la propagació va ser en les visites externes rebudes just el dia abans de decretar-se la prohibició de visites per part de les autoritats sanitàries.

La interlocutòria recorda que era un centre residencial, no sanitari, i que cap dels residents requeria un ingrés hospitalari. Si així hagués estat, tampoc es va fer la petició i també posa en dubte que s’hagués acabat considerant convenient a causa del col·lapse dels hospitals. A més a més, la magistrada recorda que des de l’1 d’abril del 2020 l’Equip d’Atenció Primària del municipi va assumir la supervisió sanitària dels usuaris del centre.

Per últim, pel que fa a la alta d’informació o descoordinació en la transmissió de la informació a les famílies, tot i admetre l’angoixa provocada a les famílies, no suposa un delicte, segons la magistrada. A més, també es considera que no es va incomplir la ràtio de professionals per número de residents.

Testimonis acusatoris

Els diversos testimonis interrogats van descriure situacions com ara festes amb mig centenar de residents sense mascareta ni distància de seguretat, desatenció dels residents o manca de comunicació amb els familiars. Els familiars no podien veure i en alguns casos ni tan sols parlar amb els seus pares o avis. La residència no va fer la primera comunicació amb el SEM fins al 4 d’abril, quan ja havien mort 9 residents per covid.

Les dades recollides denoten una falta de comunicació directa amb els familiars, amb impediments per poder parlar amb les persones que hi residien o veure’ls per videotrucada, però sobretot amb una negativa taxativa davant de qualsevol possibilitat d’extracció del centre. Una manca de comunicació que també es feia evident amb els estaments sanitaris, sense trucades al 061, el 112 o el SEM fins el 4 d’abril.

Per aquelles dates, ja es comptabilitzaven nou persones mortes a la residència. El primer trasllat a un centre hospitalari no es va produir fins el 15 d’abril, i des de llavors i fins el 29 d’aquell mateix mes se’n van fer una desena.

A més, els informes relaten una manca de neteja suficient a les habitacions, sense separar els residus contaminants i que no hi havia la disposició necessària dels equips de protecció personal, els EPIs.