Rajoy va pactar amb Andorra la caiguda de la BPA per perseguir l’independentisme

Un nou capítol de l’anomenada “Operació Catalunya” ha sortit a la llum i apunta directament a l’Estat espanyol. Segons una investigació de RAC1, l’expresident del govern, Mariano Rajoy, hauria estat al darrere d’una operació secreta amb la complicitat del CNI, el govern d’Andorra i fins i tot el suport dels Estats Units per desmantellar la Banca Privada d’Andorra amb l’objectiu de rastrejar els diners dels líders independentistes catalans.

La trama es fonamenta en una sèrie de correus electrònics, que apunten que la maniobra va ser planificada entre el 2014 i el març del 2015. Segons el citat mitjà, els documents, que han estat sotmesos a anàlisi pericial, destapen una operació d’intel·ligència amb un objectiu polític clar: accedir a dades bancàries que suposadament vinculaven els impulsors del procés independentista amb suposats comptes a l’estranger.

Segons el citat mitjà, l’excusa oficial per intervenir la BPA va ser la presumpta implicació del banc en operacions de blanqueig de capitals provinents de Veneçuela, la màfia xinesa, el càrtel de Sinaloa i oligarques russos. Aquestes acusacions van ser traslladades al FINCEN per tal d’obtenir una alerta que permetés justificar la intervenció bancària. Aquesta alerta es va emetre el 10 de març de 2015, desencadenant la caiguda de la BPA i, posteriorment, de la seva filial espanyola, Banco Madrid.

El contacte clau amb els serveis nord-americans hauria estat Basilio Sánchez Portillo, comandant de la Guàrdia Civil i col·laborador del CNI, segons s’indica en els correus filtrats. Fonts properes a l’operació expliquen que el cap del CNI en aquell moment, Félix Sanz Roldán, va utilitzar els seus contactes als EUA per aconseguir l’empenta definitiva per carregar-se l’entitat bancària.

Els documents també indiquen que Rajoy hauria acordat l’operació amb el llavors cap de govern andorrà, Antoni Martí Petit, en almenys tres trobades: dues a Espanya i una a Andorra. Segons la policia, la BPA estava vinculada als comptes de la família Pujol i, possiblement, a altres líders independentistes. Així, es volia fer veure que la intervenció era una obligació internacional, quan en realitat era un moviment estratègic per obtenir informació dels líders independentistes.

Una de les revelacions més sorprenents és que, segons una nota de Villarejo tres dies abans de la intervenció, ja s’avançava que es destituiria i empresonaria els directius de la BPA per reforçar la narrativa oficial. El conseller delegat, Joan Pau Miquel, va acabar efectivament empresonat.Villarejo, en comunicacions posteriors, es queixava que no s’havia actuat també contra altres entitats andorranes com Andbank, que segons ell, també amagava fons relacionats amb l’independentisme.

Finalment, un correu del 21 de març del 2015 confirma que s’hauria ordenat eliminar tota documentació que pogués incriminar l’Estat espanyol en l’operació. Segons Villarejo, només restarien registres als arxius de Presidència del Govern i del CNI.